L’Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions publiquen la ‘Guia de flora urbana de Barcelona’, de Pere Barnola i Josep M. Panareda, que exposa una mostra de les més de mil espècies vegetals que tenim a la ciutat, i la ‘Guia de fauna urbana de Barcelona’, de Sergi Garcia i Martí Franch, un recull de la fauna més representativa i, en molts casos, desconeguda de Barcelona.
La Guia de flora urbana de Barcelona inclou més de cent vint-i-cinc espècies vegetals ordenades pel nom científic i les denominacions en català i castellà. La publicació dona prioritat a les plantes que creixen espontàniament al voltant d’espais construïts i/o alterats per l’acció humana o pels animals domèstics, les anomenades plantes ruderals, que solen ser anuals, com els blets i els amarants, amb dos moments àlgids, la primavera i el final de l’estiu.
La ciutat de Barcelona, sense persones, estaria dominada per un gran bosc “constituït per alzinars, l’alzina seria l’arbre més abundant en molts indrets, juntament amb roures i altres arbres, sobretot caducifolis. En fondals i sectors ombrívols, sobretot damunt de sòls profunds, el domini de caducifolis seria absolut, amb roures, moixeres, aurons, oms i freixes.” Amb aquestes paraules explica Pere Barnola com seria aquesta vegetació, amb predomini ara de la flora urbana, que trobem arreu de la ciutat, a les parets dels edificis, als murs, als carrers, als racons abandonats i als parcs i jardins. És en aquests darrers espais on en trobem més diversitat: “Al costat de plantes vivaces, arbustos i arbres plantats solen créixer un bon nombre d’espècies oportunistes, que aprofiten els espais buits, l’aigua de reg o la fertilitat de la terra adobada. Segons el microclima de cada racó i el tipus de terra, creixen plantes diferents. La majoria produeixen nombroses llavors que s’escampen arreu i germinen amb facilitat. Les tasques de manteniment dels parcs i jardins també en condicionen la presència i el desenvolupament.”
Fauna amb la qual compartim la ciutat
Amb la Guia de fauna urbana de Barcelona tindrem coneixement de totes les espècies que ens envolten, a més de les ja conegudes, com els coloms, paneroles, rates i pardals. Aquesta guia recull espècies vertebrades i invertebrades que es presenten en tres ambients urbans: els edificis, els jardins i els espais aquàtics.
“El distanciament, en tots els sentits, de l’ésser humà i la natura que l’envolta s’ha eixamplat en els darrers temps, malgrat els esforços fets, molt nombrosos, contra aquesta deriva. Les advertències de la importància de conservar la biodiversitat, les iniciatives polítiques o les estratègies empresarials sembla que no han estat suficients. A conseqüència d’aquest distanciament, la desconeixença dels valors i dels entorns naturals s’ha generalitzat i arriba a tots els estaments”, explica Sergi Garcia, l’autor del llibre.
La guia va acompanyada de fitxes explicatives que donen informació sobre el rol ecològic de cada espècie, com ara la transparència de l’aigua i la neteja de les basses gràcies a les puces i els cargols aquàtics; la pol·linització per l’acció dels borinots, les papallones, etc.; el control de mosquits gràcies a les notonectes, les libèl·lules, etc., o el control de la processionària del pi, al qual contribueixen els puputs, les mallerengues, els ratpenats o els ballesters.