Notícies

El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, arran d’un avís el passat 27 de maig per part de la direcció facultativa d’una obra situada al carrer de Ràfols, 10-20 (districte de Sarrià-Sant Gervasi), va confirmar la presència d’un enterrament amb restes òssies humanes, sense establir encara cap adscripció cronològica de la troballa. Aquest és el procediment establert, segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, per tal de confirmar la rellevància arqueològica de qualsevol troballa efectuada durant el procés d’excavació dins d’una obra.

En un primer moment, previ a l’excavació, la hipòtesi apuntava que aquest enterrament podria estar relacionat amb l’església del Sagrat Cor de Sarrià (1846), que es localitza a escassos 50 metres vers al sud, possiblement una zona d’inhumacions per a morts per malalties infeccioses, degut a la presència de calç viva cobrint el finat. Era habitual l’ús de calç viva per enterrat els morts causats per infeccions com el còlera.

Un cop confirmada la necessitat d’excavar i documentar arqueològicament aquesta troballa, i tal i com marca la legislació vigent, s’inicià el procediment administratiu per dur a terme aquests treballs. Les tasques arqueològiques han començat aquesta primera setmana de juny, amb l’excavació, neteja i documentació de les restes òssies de l’enterrament localitzat en un dels pous de fonamentació del nou edifici, i que han permès documentar una fossa amb dos individus adults coberts amb calç viva.

Tenint en compte que les restes òssies i el material associat es troba en procés d’estudi, d’una manera molt provisional, els treballs arqueològics rebel·len que es tractaria de la inhumació de dos individus adults (entre els 30 i 40 anys) en una sola fossa de planta rectangular i coberts amb calç. Els individus estaven disposats un damunt de l’altre. El crani que està ben conservat té un orifici d’entrada d’una bala a l’os occipital. Al maxil·lar hi ha algunes pròtesis dentàries d’or. Alguns dels pocs objectes que s’han documentat a l’entorn de les inhumacions (botons, sivelles, elements de cuir…) fan pensar que es tractaria d’algunes de les primeres persones represaliades durant la guerra civil espanyola a Barcelona. Aquesta hipòtesis és la que pren més força, però encara manca l’estudi de tots els materials arqueològics recuperats, per tal de confirmar, realment, que estem davant de la primera fossa de la Guerra Civil espanyola localitzada a la ciutat de Barcelona.

Aquests treballs, dirigits per l’arqueòloga Esther Medina (Atics, SL), amb la col·laboració de l’antropòloga Núria Armentano, continuaran durant les properes setmanes amb el control dels rebaixos de terra per si es localitzen d’altres restes arqueològiques, ja siguin d’aquest mateix moment o de fases històriques anteriors.

La troballa va ser comunicada a la Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia, per tal que d’acord amb l’article 7 de la Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, es fes càrrec de la custòdia de les restes òssies i de l’estudi antropològic i de les mostres genètiques.

D’acord amb la normativa vigent, si s’arriba a determinar la identitat de les restes òssies humanes trobades, aquestes hauran de ser restituïdes, junt amb tots els objectes materials associats, a la seva família; en cas de no poder-ne determinar la identitat, hauran de ser inhumades en un cementiri de Barcelona.