Notícies

Des del passat 22 de setembre, arran de la rehabilitació de l’edifici del número 2C del carrer de La Seca, s’està duent a terme una intervenció arqueològica, dirigida per l’arqueòloga Anna Bordas (ÀTICS).

Aquesta finca, juntament amb els números 2A i 2B d’aquest mateix carrer, i les finques del carrer de les Mosques, 9, i del carrer dels Flassaders, 40, conformaria la coneguda Seca de Barcelona.

Documentada des del segle XIII i com a mínim des del 1441 en aquest mateix lloc, s’hi fabricà moneda, amb diverses interrupcions, fins a finals del segle XIX.  Aquí s’encunyaren les monedes barcelonines i catalanes des del segle XIV, i aquí va néixer la peceta, denominació popular donada als dos reals encunyats per l’arxiduc Carles a Barcelona fins el 1714.  La Seca fou tancada després de la Guerra de Successió, i no es tornà a obrir fins a època napoleònica, amb l’encunyació  de la primera pesseta moderna fins l’any 1881.

Pràcticament res no s’endevina de la construcció medieval en aquesta senzilla construcció de planta baixa i un pis, que va ser reconstruïda a la primera meitat del segle XVIII pels Borbons, que hi deixaren un gran escut reial de pedra, coronat i voltat de volutes, al damunt d’un ampli portal d’arc carpanell esplandit. Sabem que el pati interior fou cobert el 1902 i es convertí en un magatzem amb columnes de ferro.

S’ha dut a terme l’excavació en extensió de tota la finca, per tal de documentar totes les estructures de la darrera fase de funcionament de La Seca, i que es correspondrien al període comprés entre el segle XVIII i XIX. A l’espera de l’estudi final, podem apuntar que s’ha localitzat les estructures soterrades d’un enginyós sistema d’energia hidràulica per tal de fer funcionar les màquines de tota la fàbrica. Ni havia que fonien el metall, altres transformava el metall fos en planxes, d’on sortien els cospells, que eren peces llises, preparada per a gravar-hi els tipus d’anvers i de revers. Així mateix s’ha excavat la carbonera on es guardava el carbó per a les calderes, i tot un conjunt de grans lloses de pedra de Montjuïc, on es conserven els  encaixos de les diferents màquines.

També cal esmentar la documentació parcial de diferents murs, bases de pilars i paviments d’època medieval (S. XIV-XV), i que estarien relacionats amb el primer moment de La Seca, tot confirmant el funcionament ininterromput d’aquest conjunt industrial durant sis segles.

Els treballs arqueològics continuaran durant les properes setmanes.