Notícies

Des del 25 de setembre s’està duent a terme els treballs d’arranjament del carrer de les Ramelleres en el tram de la plaça de Vicenç Martorell, els qual estan comportant nombrosos rebaixos en el subsòl –rases de serveis i embornals- en aquesta zona del Raval. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòleg Sergi Segura (CODEX).

El barri del Raval queda situat a la part meridional del districte de Ciutat Vella, essent un sector amb una fisonomia urbana que no quedarà fixada de manera definitiva fins el s. XIX, fruit  d’un procés històric iniciat al segle XIII, i que continuaria al segle XIV amb la construcció de la muralla que encerclà tot el barri.

Atès la seva llunyania dels centres institucionals i econòmics del municipi, van provocar que fins ben entrat el s. XVIII, el barri es presentés com a un territori d’horts i petites explotacions agrícoles vinculades a famílies nobles o a institucions religioses que les arrendaven a camperols de la zona. L’entramat urbà es centrava al voltant de tres eixos conformats pel carrer de Sant Pau, el carrer de Tallers i el carrer de l’Hospital que comunicaven amb les portes de la muralla.  Igualment, es notable l’existència de moltes institucions conventuals (el convent dels Àngels, el de Bonsuccés o el d’Elisabets, entre d’altres) , sobretot a partir del s. XVI, així com d’institucions de caire docent o assistencial (com ara l’Hospital de la Santa Creu, ja existent al s. XIV, o la casa de la Misericòrdia).  Però a partir del s. XVIII, el creixement demogràfic i econòmic i l’arribada de l’activitat industrial que ja no tenia cabuda dins els antics barris gremials de Barcelona, sobretot al de Sant Pere, provoca una profunda transformació al territori que aquí ens ocupa; el Raval serà ara una zona amb amplis terrenys edificables, la qual cosa suposa la formació de la xarxa urbana en part encara visible avui en dia, i que quedarà clarament definida durant el s. XIX.

Els treballs fins ara realitzats al carrer de Ramelleres i la plaça de Vicenç Martorell,  estan permeten documentar nombroses restes de fonamentacions i murs de l’urbanisme existent en aquesta zona del Raval entre els segles XVII i XIX, així com estructures relacionades amb aquesta zona d’hàbitat, com clavegueres o pous. Aquestes estructures es trobarien adossades a la façana del convent de Bonsuccés, del qual també s’han documentat diverses restes constructives –murs, fonamentacions i pous-.

El Convent de Bonsuccés, el qual fou construït entre els anys 1626 i 1635 (any de la consagració de l’església), a la plaça homònima, pertanyia a l’Ordre dels Servents de Maria o Servites  documentats a la ciutat per primera vegada vers el 1575 i que ocuparen diferents indrets de Barcelona fins la seva instal·lació definitiva al Raval, prop de la Casa de Misericòrdia.  El convent va funcionar fins la desamortització de  Madoz del 1855, passant llavors l’edifici a mans dels militars, que l’utilitzaren com a caserna; el seu enderroc l’any 1936 va donar lloc a la plaça de Vicenç Martorell.  Del complex religiós encara en resta un edifici de cinc plantes, ocupat avui dia per oficines municipals, del qual en destaca la porta lateral de l’antiga església que dona la plaça de Bonsuccés, amb l’escut dels Servites, obra de l’escultor Miquel Perelló.