Notícies

Carrer Gran de la Sagrera, 32: retrobant el passat romà de la Sagrera

Descobertes importants restes romanes a les obres del carrer Gran de la Sagrera, 32, districte de Sant Andreu.

11 novembre, 2022 , fa 3 setmanes | 123 visites

Des de finals del mes de febrer s’està duent a terme una intervenció arqueològica al carrer Gran de la Sagrera, 32-50, al bell mig del barri de la Sagrera, al districte de Sant Andreu, arran del projecte de construcció d’un nou edifici d’habitatges.  Aquests treballs estan sent dirigit per l’arqueòleg Pau Gómez Aramburu, de l’empresa Antequem, amb un equip de 8 arqueòlegs/gues, i, des del primer dia, compta amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya.

La Sagrera: un ric passat arqueològic

En els darrers anys, i gràcies a diverses intervencions arqueològiques, s’ha pogut ampliar el coneixement històric i arqueològic d’aquesta zona del barri de la Sagrera, des d’època neolítica fins a l’actualitat.

Del Neolític Antic (5000-4000 aC) s’han documentat fins a 14 sitges per emmagatzemar gra, que faria pensar en l’existència d’una petita comunitat que es va establir no gaire lluny de les estructures d’emmagatzematge recuperades.  També cal destacar la presència de sitges de l’edat del Bronze Final (1200-700 aC).

D’època ibèrica es va documentar el fons d’una sitja, i d’època romana també es va localitzar una sitja i fins a 16 retalls que es podrien correspondre a rases de vinya, amb una cronologia compresa entre els segles I-IV dC.

També d’època romana, en concret a la cruïlla del carrer de Clara Zetkin amb Berenguer de Palou, es van documentar 5 tombes o fosses d’inhumació d’època republicana (s. I aC.), amb cobertes de teula. Aquesta necròpolis estaria relacionada amb la coneguda vil·la romana del Pont del Treball Digne, que es localitza a uns dos-cents metres cap a l’est. Aquesta vil·la presenta una ocupació ja durant el segle I aC., i és possible que els seus habitants s’enterressin en aquest espai, lloc molt proper a una via romana que es localitzaria als actuals carrers Gran de la Sagrera i carrer Gran de Sant Andreu. La tradició romana ubicava les necròpolis a  ambdós costats dels camins o vies de comunicació.

Gran de la Sagrera, 32-50: un excepcional conjunt arqueològic

La present intervenció arqueològica al carrer Gran de la Sagrera, 32, a dia d’avui, ha permès documentar nombroses troballes d’època romana. En un primer moment es va documentar un canal d’aigua de grans dimensions excavat en el subsòl, i que presenta tres fases diferenciades i consecutives d’ús, totes d’època romana. El canal presenta unes dimensions conservades d’uns 90 metres de longitud, i una amplada d’entre 2 i 5 metres, depenent de la fase d’ús. Bàsicament, estaríem davant d’una estructura hídrica d’època romana que funcionaria per abastir d’aigua als camps de conreu de vinya del voltant, possiblement relacionats amb la vil·la romana del Pont del Treball Digne, coneguda per la producció de vi.  Per l’orientació d’aquest canal d’aigua, semblaria que menava cap a la vil·la romana.

Un altre descoberta excepcional ha estat la troballa d’un tram de via romana, i que es correspon amb el traçat viari que discorria pel carrer Gran de la Sagrera i la seva continuació amb el carrer Gran de Sant Andreu, un antic ramal de la Via Augusta.  A partir de les excavacions fins ara realitzades s’han diferenciat fins a tres nivells d’ús de la via, cada un dels quals sembla estar associat a una cuneta i una petita estructura muraria que delimita la via pel costat est. Durant els treballs arqueològics també s’han documentat les empremtes de les roderes dels carros fossilitzades als paviments de la via. En total s’estan documentant fins a 70 metres de via, i una amplada encara per determinar, però no inferior als 3 metres.

També relacionat amb la via, s’han localitzat, fins al moment, tres tombes. Aquestes consisteixen en fosses retallades a les argiles, però amb característiques diferents. Tenim una fossa simple amb un enterrament primari i un de secundari allotjat als peus de la inhumació principal en forma de petita acumulació d’ossos desarticulats. Les altres dues tombes encara es troben en procés d’excavació, però estarien delimitades per pedres.

Finalment també s’ha documentat part d’una sitja amb material ceràmic associat a l’època del Bronze. Només ha estat possible documentar una part ja que es troba seccionada per un dels canals d’època romana.

La intervenció arqueològica continuarà fins a final d’any, i permetrà ampliar el coneixement d’aquest sector de la ciutat.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Vista general del canal d'aigua romà. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Vista general del canal d'aigua romà. Foto: Pau Gómez (Antequem)

  • Procés d'excavació del canal d'aigua romà. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Procés d'excavació del canal d'aigua romà. Foto: Pau Gómez (Antequem)

  • Via romana amb paviment de rudus i empremtes de roderes de carros. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Via romana amb paviment de rudus i empremtes de roderes de carros. Foto: Pau Gómez (Antequem)

  • Tomba romana amb inhumació. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Tomba romana amb inhumació. Foto: Pau Gómez (Antequem)

  • Procés d'excavació d'una tomba romana amb inhumació. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Procés d'excavació d'una tomba romana amb inhumació. Foto: Pau Gómez (Antequem)

  • Tomba romana amb coberta de pedres. Foto: Pau Gómez (Antequem)

    Tomba romana amb coberta de pedres. Foto: Pau Gómez (Antequem)

Altres notícies