Notícies

Des de l’1 de juliol al 30 d’agost, amb motiu de les obres de connexió del col·lector del carrer Trafalgar amb l’existent al passeig de Lluis Companys (districte de Ciutat Vella i l’Eixample), s’ha dut a terme l’excavació arqueològica sota la direcció de l’arqueòleg José Manuel Espejo (Atics SL).

Aquests treballs han permès confirmar la presència d’un tram del Rec Comtal, així com un segment del baluard del Portal Nou de la muralla moderna de Barcelona. La localització de sengles elements en aquest indret ja era coneguda d’antuvi,  atès que la planimetria històrica els ubicava justament en la cruïlla entre el carrer Trafalgar i el passeig de Lluis Companys.

Els orígens del Rec Comtal són una mica borrosos, però la més estesa ens diu que era obra del comte Mir, el germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principis de la segona meitat del segle X. Serà al llarg del segle XI quan l’ús del Rec es generalitza, especialment a partir de la segona meitat com queda reflectit a la documentació. Es tractava d’un gran canal a cel obert, d’una amplada que variava segons el traçat. El Rec neix a l’indret conegut com pous de Montcada, molt similar a l’origen de l’aqüeducte romà. Els murs eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n’hi podrien haver de fusta, que facilitaven el seu creuament. Per l’arqueologia s’ha pogut documentar que el Rec es netejava amb certa regularitat, cosa que fa que no es conservin materials del primer moment de la seva construcció.

Pel que fa al Rec Comtal la seva funció principal no era conduir aigua de boca a la ciutat, car a època medieval la majoria d’aigua per beure dins de la ciutat s’aconseguia mitjançant pous (a Barcelona hi ha una gran quantitat d’aigua freàtica de bona qualitat, que ha estat utilitzada al llarg de la història). El propòsit fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries, o les adoberies, etc… i, potser en darrer terme i segurament en poca quantitat, l’aigua de boca.

Cal assenyalar que on es van produir més canvis en relació a la forma i traçat del Rec, va ser dins de la ciutat, on va funcionar com un carrer – canal, passant a ser una estructura coberta en part, i sovint amb grans ponts com el que es pot veure dins del Born. Menció a banda és la gran remodelació que va patir el Rec arran de la construcció de la Ciutadella, que va comportar un canvi important tant del Rec com de la seva desembocadura al mar.

Aquestes modificacions en la seva fesomia i en el seu traçat s’han pogut constatar molt clarament durant els treballs realitzats davant del número 19 del passeig de Lluis Companys, on s’ha pogut documentar diverses estructures relacionades amb el Rec Comtal i un dels nombrosos pont que el creuaven (segle XIV-XV), i que es trobaven ubicades en la posició que ocuparia posteriorment el baluard del Portal Nou de la muralla moderna de Barcelona (segle XVII). Aquest pont presenta una orientació en sentit NO-SE, construït amb pedres lligades amb morter de calç, i presentava una longitud visible d’uns 5 metres, sense poder arribar a verificar la seva amplària. Sota el pont, en la seva paret NO s’obre una canalització que desaigua en una conducció de pedra, i que permetria recollir les aigües pluvials i/o petites rieres per a evitar inundacions.

La datació donada per l’arqueòleg dels materials ceràmics recuperats, permetria datar entre els segles XIV i XV la construcció del pont que creuava el Rec Comtal en aquest punt, i que es podria correspondre a una modificació o a una reparació d’aquesta construcció. No va ser fins a mitjan del segle XVII quan amb la construcció del baluard del Portal Nou de la muralla moderna de la ciutat, es desvià el traçat del Rec Comtal i es traslladà el punt d’entrada a la ciutat fins el lloc on es pot veure actualment, al carrer Trafalgar.

Respecte al baluard del Portal Nou de la muralla moderna de Barcelona, s’ha documentat un petit tram de 2 metres de llargada per 1,8 metres d’amplada, just a la cruïlla entre el carrer Trafalgar i el passeig Lluis Companys, i que es trobava greument escapçat pel col·lector actual del passeig. Els baluards eren terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l’alçada d’aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.

L’any 1635 es va iniciar un llarg conflicte bèl·lic contra França, fet que va motivar la millora de les defenses de la ciutat, amb la construcció dels diferents baluards que avui en dia coneixem. A mitjans del segle XVII es va construir el baluard del Portal Nou, amb una alçada d’uns 4,75 metres i un parament de doble full de paredat. El 1697 fou destruït arran del setge a la ciutat de Barcelona.