Notícies

Arran del Projecte executiu de reurbanització de La Rambla, en el darrer any d’intervenció arqueològica s’han realitzat nombroses descobertes arqueològiques que aporten una informació molt valuosa sobre la història de la nostra ciutat.  Cal destacar les restes de l’antic Estudi General de Barcelona (s. XVI-XVIII), de la Real Fundición de Artillería de Bronce de Barcelona (segle XVI), el sistema de canalitzacions d’aigües netes del segle XVIII que transcorria per la Rambla, i com no, la muralla del segle XIV que tancava el clos medieval per l’actual Rambla.

D’aquest darrer element patrimonial, la muralla medieval, s’han pogut localitzar diversos trams i elements al llarg de tota la Rambla, com poden ser portals, torres i trams de muralla. Cal destacar part de la torre nord del portal de la Boqueria, datat a mitjans del segle XIV, i que va deixar de funcionar com a tal, a partir de la construcció de la muralla del Raval a finals del segle XIV. Per tant la muralla de La Rambla va funcionar com a element defensiu només durant la segona meitat del segle XIV.

En el tram que ens ocupa, entre el Liceu i la Rambla de Santa Mònica, s’han documentat diversos trams de muralla.  Destacar les troballes al voltant de la plaça del Teatre, on es va documentar un tram d’uns 15 metres de muralla medieval, incloent una de les torres de muralla, així com altres petits trams més puntuals al voltant d’aquesta plaça.

Però actualment, i gràcies a uns treballs específics de documentació arqueològica en extensió de la muralla medieval en el tram central del passeig de vianants de La Rambla, al sector de Santa Mònica, s’està podent excavar i documentar un magnífic llenç de la muralla del segle XIV. Aquests treballs, executats gràcies a la col·laboració de BIMSA, permetran documentar quasi 100 metres lineals ininterromputs de la muralla del segle XIV pel bell mig de La Rambla. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòloga Irene Cruz, de l’empresa Global Geomática.

A mitjans de juliol es va començar a obrir la zona central de la rambla de Santa Mònica i a dia d’avui tenim documentat un primer tram de muralla de 44,88 m. de llarg amb una amplada màxima de 2,90m, amb una torre pentagonal adossada de 8,32m x 4,21m. L’excavació superficial s’ha fet de manera mecànica, excepte dues àrees on s’estan realitzant sondejos manuals per a documentar la fonamentació de l’estructura, així com l’estratigrafia arqueològica adossada a sengles costats de la muralla.

El sondeig que ara està més avançat, a l’exterior de la muralla, de 3,50m de profunditat des de la superfície, ens dona informació sobre les dinàmiques de riera i del sistema defensiu del fossar. S’han documentat elements vinculats a antics episodis de riuades, com l’acumulació de materials arrossegats per l’aigua, incloent terra, pedres i ceràmica medieval.

Per altra banda, el segon sondeig, situat a la cara interna de la muralla, i per tant a l’interior de la ciutat medieval, ens està donant informació sobre la vida quotidiana de la Barcelona antiga. S’han arribat als nivells del segle XVI, i continuaran els treballs durant els pròxims dies. Com a troballa curiosa cal destacar l’aparició de restes d’un petit èquid, concretament un ase, envoltat d’un gran número d’agulles de bronze.

També cal destacar la documentació de l’encintat fet amb morter de calç, que ajudaria a segellar les juntes o obertures entre els carreus de la muralla, i així evitar possibles desperfectes per agents externs, com podrien ser les riuades que s’han documentat a la Rambla en època medieval.  

A la part més meridional de l’àrea d’excavació es va trobar una gran estructura, d’uns 3,50 metres de llarg, construïda en pedra i morter de forma semicircular, que coincidia amb els plànols de la primera urbanització de la Rambla, a finals del segle XVIII. Encara està en procés d’excavació, però es tractaria de la capçalera de l’antiga estructura que marcaria el començament de l’antic passeig. Tot i aparèixer en els plànols del projecte de principis del segle XVIII, els treballs arqueològics ens indiquen que es va construir molt posteriorment a les primeres pavimentacions del passeig de la Rambla com a tal.

Les pavimentacions de l’antic passeig de finals del segle XVIII de La Rambla, són terres compactats, fets amb aportacions d’argila i material constructiu, i algun nòdul de calç. La  forma convexa d’aquests paviments, ens indica que el passeig central estava elevat en relació al vial, segurament per evitar acumulacions d’aigua. Temps més tard, cap a mitjans del segle XIX, es va construir aquesta divisió entre l’àrea de Drassanes i l’inici de la Rambla.

En els propers dos mesos es procedirà a obrir un segon tram de 50 metres més per acabar de documentar la muralla, un cop es documenti i es torni a cobrir el primer tram.