Notícies

El mes de juny es va iniciar la intervenció de conservació i restauració del mosaic de la Sala d’Actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), situada al número 115 de la Rambla, al mateix lloc on hi ha el Teatre Poliorama. Fundada l’any 1764,  la funció d’aquesta institució era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. Construït el segle XVII , el conjunt de l’edifici es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el 2014 per les seves característiques arquitectòniques i, més enllà d’aquesta consideració, pel fet de ser portador de valors històrics i científics, culturals i socials des del segle XVIII.

Entre els anys 1883 i el 1894 l’edifici fou remodelat per l’arquitecte Domènech i Estapà. És en el marc d’aquestes reformes que l’arquitecte dissenyà i encarregà l’execució del mosaic a Luigi Pellarin ­–l’any 1888–, segons la informació conservada per la RACAB. Si bé el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no recull el mosaic de la Sala d’Actes,  la restauració ha estat una bona oportunitat per a aprofundir en el seu coneixement.

El paviment amida aproximadament dotze metres de llargada per vuit d’amplada i està realitzat amb una combinació de dues tècniques musives, l’opus tessellatum  i el  terratzo continu “a la veneciana”. El motiu decoratiu central representa una flor de color vermell i negre sobre una estrella blanca amb puntes negres. Està executat amb tessel·les de pedra  i marbre i voltat per una gran superfície  de terratzo de colors terrosos combinats amb peces de color negre. La sanefa perimetral consisteix en una alternança d’escuts caironats sobre fons gris que representen la  creu de Sant Jordi i les quatre barres en  al·lusió a l’escut de la ciutat de Barcelona i el de Catalunya. La sanefa està flanquejada per dues bandes blanques delineades amb negre. A les cantonades hi ha quadrilòbuls de color vermell. Una franja perimetral de tons foscos, realitzada en terratzo, completa el paviment.

A Barcelona, la tècnica del terratzo venecià és excepcional ja que la trobem en pocs edificis, entre els quals la RACAB, l’església de Sant Francesc de les Saleses, o el centre cívic Can Deu. Les investigacions que estem duent a terme des del Servei d’Arqueologia han permès saber que Luigi Pellarin, originari del poble de Sequals – Friül italià –  després d’emigrar a Bèlgica amb la seva família, el 1877 arriba a Madrid. A Barcelona hi va tenir botiga al carrer Valldonzella, 25  i hi va realitzar, a més del mosaic de les Saleses, el terratzo del Palau Güell. Se li atribueixen també els mosaics de tessel·les de la cripta de la Sagrada Família i de l’església de Sant Pacià.

La intervenció de conservació i restauració del mosaic  preveu la neteja general del mosaic i la reparació d’esquerdes i petites llacunes, a part de l’aixecament i la restauració de la franja perimetral.  La intervenció en el mosaic s’emmarca en un projecte més ampli dirigit per 2BMFG Arquitectes.  Els treballs de conservació-restauració els duen a terme especialistes en mosaic de l’empresa Arcovaleno. El Servei de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya fa el seguiment i control de la intervenció, juntament amb la col·laboració dels tècnics restauradors del  Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.