Notícies

Des del passat 22 d’abril s’està duent a terme una nova fase d’excavacions arqueològiques al carrer de Sotstinent-Navarro, 12-16 (muralla romana, torres 27 i 28), i que es perllongaran fins el 20 de juny. Aquesta intervenció està inclosa dins del Pla Bàrcino.

Des del novembre de 2012 fins a dia d’avui s’han dut a terme diferents campanyes d’excavació d’aquest solar.  Aquesta excavació està sent dirigida per l’arqueòleg Jordi Ramos, de l’empresa Àtics, i coordinada des del Pla Bàrcino pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. Els resultats arqueològics estan sent rellevants, ja què s’ha documentat una seqüència estratigràfica, amb restes, des dels edificis construïts arran de l’obertura de la Via Laietana fins a època fundacional de Bàrcino. A continuació es resumirà breument les troballes realitzades durant aquestes campanyes.

Època moderna (segle XVI): a la zona de reserva localitzada a la dreta del solar encara es conserven restes d’un edifici del segle XVI del carrer Basea, que no va ser arrasat per les construccions posteriors del segle XIX.

Època baix medieval (segles X-XIII): en el segle X es construeix en aquest indret un casalot, però sense arribar a adossar-se a la muralla romana, ja que no estava permès construir cap edificació a tocar del llenç defensiu. A partir del segle XIII, amb la construcció de la nova muralla medieval de Barcelona, el rei Jaume I  promulgà una nova llei que permeté construir i ocupar l’espai lliure just a davant de la muralla romana. Per aquest motiu, al segle XIII es constata que aquest casalot s’amplia i s’acaba adossant a aquesta, tot utilitzant la muralla com a façana. A nivell arqueològic es documenten els basaments d’uns pilars que formarien part d’unes arcades que permetrien adossar el casalot a la muralla.

Les construccions del segle XIX van arrasar totes les edificacions modernes, deixant només vist el casalot del segle XIII.

Època alt medieval (segles VII-X): s’han documentat retalls atribuïbles a sitges per a l’emmagatzematge agrícola i retalls d’explotació de les argiles d’aportació fluvial existents. Possiblement es trobarien relacionades amb l’àrea residencial que funcionaria en època alt medieval fins al segle XIII.

Del segle IX s’ha documentat un mur de grans dimensions i de fabricació molt grollera, on una de les seves façanes funciona com a paret lateral d’una claveguera que canalitza les aigües pluvials i residuals. Aquest mur va ser reaprofitat pel casalot baixmedieval.

Època baix imperial (segles III-VII): D’aquest moment s’han documentat diverses sitges, i a tocar de l’estructura defensiva de la ciutat romana, es va poder documentar el paviment relacionat amb la construcció de la muralla a finals del segle III dC, així com la rasa de fonamentació de la torre 28.

D’aquest mateix moment s’han trobat indicis del fossat que funcionaria amb la nova muralla, i amb el paviment esmentat anteriorment. Durant l’excavació s’han documentat nivells sedimentats d’aigua que reomplen els nivells inferiors del fossat baiximperial, així com del fossat del segle I dC.

Durant el segle VI dC es puja el nivell de circulació, regularitzant tot l’espai davant de la muralla, i el fossat queda reblert. D’aquest darrer moment, també es documenta un gran mur de contenció d’aigües. L’excavació dels nivells arqueològics relacionats amb aquesta estructura ha permès recuperar un gran nombre de restes d’ictiofauna, com espines i escates d’anxoves i sardines, que estarien relacionats amb nivells d’abocament.

Època alt imperial (segles I-III): Pel que fa al sistema defensiu original (S. I aC), els treballs arqueològics han permès documentar un tram del fossat. A l’igual que el del segle III dC, no s’adossa directament a la muralla, sinó que es troba enretirat uns metres d’aquesta, tot deixant un espai lliure prou ample entre aquest i la muralla augustana.

Aquest primer fossat es va començar a amortitzar durant la segona meitat del segle I dC, i va tenir més una funció d’abocador i canalització d’aigües residuals de la ciutat, que no pas com a element defensiu.

A partir del moment que s’amortitza el fossat, en l’espai lliure entre la muralla i el fossat, es documenta un mur d’un hàbitat que ocuparia aquest espai, just a tocar de la torre 28, i construït possiblement d’entre el 50 i el 70 dC. Aquesta construcció, possiblement una domus, perduraria fins finals del segle III dC, moment en que seria arrasat per a l’anivellació del nivell d’ús d’aquesta darrera centúria, és a dir, durant la construcció del sistema defensiu a finals del segle III dC. –fossat, muralla i torres-.

Entre finals del segle I i el III dC es basteix una nova domus que presenta pintures murals, encara conservades (blau turquesa, blanc, verd), i que es recuperaran mitjançant els pertinents treballs de conservació. La documentació de diferents murs permetria dibuixar com a mínim un hàbitat amb dues grans estances, fet que confirma l’ocupació suburbana fora muralles. Aquesta domus es troba en procés d’excavació.

A finals del segle III dC es construeix un nou sistema defensiu, que arrasa totes aquestes estructures anteriors.