Notícies

La intervenció arqueològica subsidiària del Projecte de renovació i millora de les xarxes de serveis de la Via Laietana entre la plaça Urquinaona i la plaça de l’Àngel, districte de Ciutat Vella, Barcelona i el Projecte executiu de reurbanització de la Via Laietana al districte de Ciutat Vella, Barcelona. Tram 2.1 – Via Laietana de carrer de Joaquim Pou a plaça d’Antoni Maura, ha permès documentar nombroses restes arqueològiques. La intervenció està dirigida per Joan Garriga, arqueòleg de l’empresa Àtics.

Els treballs van començar pel carrer de Jonqueres, on s’han pogut identificar restes que correspondrien a una reforma del monestir de Santa Maria de Jonqueres efectuada al segle XVI (d’acord amb el Concili de Trento, el qual hauria generat la necessitat de modificar el convent). S’han documentat fragments del mur de fonamentació de la façana de l’antic convent de Jonqueres amb una longitud total de 123 metres. També s’ha pogut documentar un dipòsit d’aigua i un espai soterrani de la mateixa època. La cronologia s’ha atribuït a partir de les ceràmiques trobades, majoritàriament blava catalana.

A les restes arqueològiques trobades al carrer de Jonqueres, s’hi suma la troballa d’alguns murs aïllats al llarg de la Via Laietana que, tot i no tenir ceràmica associada, es creu que, pel tipus de factura constructiva que presenten, serien dels segles XVIII o XIX.

A banda, també destaquen les restes aparegudes a la plaça d’Antoni Maura, que han perdurat en el temps malgrat l’obertura de la Via Laietana, la construcció d’edificis amb soterranis, el metro i un aparcament.

Les primeres restes que van aparèixer eren clavegueres coetànies al moment d’obertura del carrer i restes d’alguns edificis anteriors a la Via Laietana, algun dels quals amb soterrani.

Documentalment se sap que en l’espai concret on han aparegut les restes arqueològiques hi hauria hagut l’antic camí del Pont de la Parra, però malauradament no se n’ha conservat cap element que en hagi permès identificar-lo arqueològicament.

Els Quarterons d’en Garriga i Roca, elaborats vers el 1860, ens mostren que en aquest espai hi hauria hagut una zona enjardinada que no s’ha s’ha pogut documentar arqueològicament.

Sí que han aparegut, però, dos paviments molt malmesos que tindrien una cronologia entre els segles XV i XIX i, per sota d’aquests, diversos dipòsits circulars i rectangulars que ens indicarien que l’espai hauria tingut un ús artesanal entre els segles XIII i XV.

De cronologies encara més antigues, entre els segles X i XI, s’han pogut documentar també tres estructures singulars: una sitja, un pou i una tercera estructura que s’està excavant. Tant a la paret del pou com a la de l’estructura encara en fase d’excavació es va veure que hi havia restes òssies seccionades: durant la construcció de les dites estructures a l’edat mitjana, s’havia escapçat part d’una tomba.

La tomba en qüestió data aproximadament del segle V. És una fossa simple en la qual, segons la valoració preliminar feta a camp per l’antropòloga física en el moment d’exhumar les restes, hi ha enterrat un individu masculí adult, d’una edat entre 35 i 60 anys, en posició de decúbit supí. S’ha pogut observar que tenia una càries. Presentava les extremitats inferiors seccionades a l’alçada de la tíbia i l’extremitat superior dreta amb el cúbit i el radi seccionats. El braç esquerre es trobava en semiflexió. L’únic aixovar que se li ha pogut trobar han estat diversos fragments de vidre que, a falta d’un estudi detallat dels materials, es creu que podrien correspondre a algun ungüentari. S’han agafat mostres de sediment de l’interior de la tomba per fer-ne estudis bioarqueològics per tal de, per exemple, veure si tenia algun element d’aixovar que fos periple.

La tomba talla uns estrats en els quals ha aparegut un petit forn de ferradura i uns nivells rubefactats amb molta cendra. És probable que en algun moment hi hagués hagut una estructura de combustió més gran però que no s’hagi conservat.

Com és habitual, tot el material moble (incloent les restes òssies) serà transportat a l’Arxiu arqueològic, a les instal·lacions que l’ICUB té a la Zona Franca, per ser estudiat. En el cas de l’individu exhumat, serà estudiat al Laboratori d’Antropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Fins que no s’hagi dut a terme l’estudi detallat dels materials cal prendre’s totes les cronologies amb cautela.