Notícies

Des de finals de novembre de 2020 s’està duent a terme una intervenció arqueològica a l’avinguda Diagonal, entre el carrer de Girona i el passeig de Sant Joan (districte de l’Eixample), arran del projecte de construcció del nou col·lector previst en aquest àmbit. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòloga Miriam Esqué, de l’empresa Atics SL. El promotor de l’obra és l’Ajuntament de Barcelona a través de BIMSA.

Els treballs arqueològics han permès documentar diverses restes constructives relacionades amb el passat agrícola de l’actual districte de l’Eixample. Aquestes troballes ajuden a  ampliar el coneixement del paisatge rural del pla de Barcelona durant el segle XIX en aquest sector de la ciutat, just abans de la urbanització de l’Eixample barceloní arran del Pla Cerdà (1860), i més concretament de la construcció de l’avinguda Diagonal.

L’avinguda Diagonal va néixer el 1884, producte del projecte concebut per l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà l’any 1860, que va ser l’encarregat de reformar l’urbanisme extramurs de la ciutat de Barcelona i donar vida a l’Eixample barceloní. El primer tram d’aquest vial fou el construït entre passeig de Gràcia i el carrer de Pau Claris l’any 1884. L’avinguda Diagonal es convertí en  una de les principals artèries de la ciutat ideada per Cerdà, la qual ha estat rebatejada amb diversos noms segons els canvis polítics al llarg dels segles XIX i XX.

A nivell arqueològic, els treballs efectuats durant aquests darrers mesos han permès documentar diverses restes vinculades amb aquest passat agrícola de l’Eixample durant el segle XIX, i també estructures relacionades amb la canalització dels diversos torrents que discorrien per aquesta zona.

El mes de febrer es va localitzar un mur de contenció de l’anomenat Torrent del Pecat, realitzat amb pedres lligades amb morter i amb una llargada conservada de 3,50 metres. Aquesta troballa es va poder contrastar amb el plànol de 1823-1827 del Lever-nivelé de la place de Barcelone (© Service historique de la Défense, ICGC, https://betaserver.icgc.cat/visor/bcn1823.html). Aquest fou el primer mapa de Barcelona basat en triangulacions i amb corbes de nivell, amb un elevadíssim nivell d’informació i de detall, realitzat per enginyers miliars francesos durant l’ocupació de Barcelona entre els anys 1823 i 1828. Aquest plànol també ha permès contrastar la troballa realitzada aquesta darrera setmana de les restes d’una nova canalització d’aigua, segurament també relacionada amb un torrent proper, i que nodriria d’aigua els camps confrontants o alguna indústria agrícola o molí.

Finalment, i com a element més destacat, es van localitzar les restes d’un complex industrial de caràcter agrícola format per un conjunt de 12 dipòsits soterrats, amb unes dimensions totals de 14 metres de llarg i 5 metres d’ample, que es correspondria a l’amplada de la rasa oberta per l’obra. El conjunt està dividit en un espai central pavimentat elevat que funcionaria com a distribuïdor dels dos àmbits on es localitzen els dipòsits soterrats, sis per costat. Un darrer espai pavimentat que es localitzaria a l’extrem oest del conjunt correspondria, aparentment, a la zona d’accés a tot el complex, on es documenten diferents canalitzacions ceràmiques que funcionarien amb la resta del conjunt.

L’interior d’aquests dipòsits estan revestits amb gran quantitat de rajoles esmaltades decorades a mà amb diferents motius. Els dipòsits tenen unes dimensions molt semblants, de 3 metres de llarg per 1,50 metres d’amplada, i uns 2 metres d’alçada, i estan construïts amb pedres i maons. Un d’aquest dipòsits encara presenta l’arrencament de la coberta, realitzada amb maons.

S’han documentat rajoles amb 40 motius decoratius diferents, totes elles procedents d’una producció de rebuig, amb defectes decoratius, de cocció i fragmentades :

• Cuites sense esmaltar
• Esmalt en blanc
• Marbrejades en blau, groc, verd i negre
• Decoracions a rodeta o esponja
• Fons blanc amb motius florals en blau i policroms
• Fons blanc amb motius geomètrics en blau i policroms

A destacar la troballa d’un conjunt de tres rajoles de fons blanc amb escenes policromes del Via Crucis. També s’ha localitzat la inscripció en negre sobre fons d’esmalt blanc, relacionada amb la defunció d’un individu “…..murio (data)…. (septi/novi/dici)embre …(a la edad) de 33 años. R.i.P. Propiedad de Joaquin Casanellas”.  S’ha de tenir en compte que tot aquest conjunt de rajoles estaven reaprofitades per construir aquests dipòsits.

La interpretació i possible ús d’aquestes restes haurà d’esperar fins que finalitzi el procés d’excavació i recerca documental, però és probable que aquest complex estigués destinat a l’emmagatzematge i tractament de líquids, possiblement relacionat amb el cultiu de la vinya donada la seva ubicació, envoltat de camps i vinyes, i proper al Torrent del Prat.