Notícies

El dia 6 d’abril de 2022 es va iniciar la intervenció arqueològica subsidiària dels projectes “Projecte de renovació i millora de les xarxes de serveis de la Via Laietana entre la plaça Urquinaona i la plaça de l’Àngel a Barcelona. Districte de Ciutat Vella” i “Projecte executiu de reurbanització de la Via Laietana al districte de Ciutat Vella, Barcelona. Tram. 2.1 – Via Laietana des de carrer Joaquim Pou fins a plaça Antoni Maura”, sota la direcció de l’arqueòleg Joan Garriga Toledo, de l’empresa Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials, SL (ATICS).

Les zones més afectades han estat el costat Llobregat del carrer de Jonqueres, on van aparèixer estructures relacionades amb les fonamentacions i algun espai soterrani de l’antic convent de Santa Maria de Jonqueres, i la plaça d’Antoni Maura, on la necessitat de documentar les diverses estructures superposades que hi havien aparegut va permetre arribar als nivells de cronologies romanes els quals, a criteri del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, es van haver d’excavar en extensió en un dels parterres que s’estaven executant, concretament al situat al costat Besós/muntanya de la dita plaça. També han aparegut alguns murs i clavegueres aïllats al llarg de la Via Laietana que, tot i no tenir material ceràmic associat, es creu, pel tipus de factura constructiva que presenten, que podrien ser dels segles XVIII-XIX.

A la zona de la plaça d’Antoni Maura, concretament a l’espai on s’ha planificat el futur parterre del costat Besós/muntanya, van aparèixer diverses restes arqueològiques que anaven des del moment immediatament anterior a la construcció de la Via Laietana fins a cronologies d’època romana.

Les restes més recents, i que per tant van ser les primeres a ser identificades, es corresponien als fonaments i canalitzacions relacionades amb els edificis que van ser enderrocats per a poder obrir la Via Laietana.

Per sota d’aquestes restes van aparèixer diversos murs i paviments d’època moderna i medieval, a banda d’alguns dipòsits i alguns pous i sitges que ens parlen de l’existència d’una zona artesanal entre els segles XII-XV. Cal tenir present que les cronologies que s’estan donant són aproximades i provisionals, ja que es basen en els materials ceràmics que estan apareixent a camp, però sense que s’hagin pogut estudiar amb deteniment.

Un dels pous i una de les sitges, els quals probablement van estar en ús fins al segle X, permetien veure restes òssies seccionades corresponents a una tomba d’època romana.

Per sota dels nivells medievals hi havia un nivell d’argiles rubafectades, amb un forn de ferradura de petites dimensions i acumulacions de cendres, que s’interpreta que podria ser d’època romana, ja que part dels estrats que amortitzaven la zona tenien material del segle V. Pel que fa a la tomba esmentada al paràgraf anterior, es tractava d’una tomba en fossa simple en la qual hi havia enterrat un individu masculí adult disposat en posició de decúbit supí. L’estat de preservació de les restes es considera bo, per bé que les extremitats inferiors es trobaven seccionades per una de les estructures circulars, així com també una de les extremitats superiors. L’altre braç estava estirat. Pràcticament no presentava aixovar, a excepció de diversos fragments de vidre molt mal preservats que es pensa que podrien haver conformat un ungüentari. Com en totes les inhumacions, caldrà realitzar l’estudi antropològic, que inclourà l’estudi de les patologies detectades, i les analítiques corresponents.

En aquesta zona va aparèixer una segona fossa d’inhumació, de cronologia similar a l’anterior, que malauradament estava tallada per un mur de cronologia moderna. De l’individu enterrat, només se’n van poder documentar les cames i no sembla que tingués aixovar associat.

A l’espai que ocupa el parterre del costat Besòs/mar només s’hi va poder documentar un conjunt de murs, tallat per tots costats per múltiples serveis i canalitzacions d’època contemporània, bàsicament del segle XX, que els havien malmès.

Totes aquestes restes van ser degudament documentades i se’n va demanar el tractament corresponent Direcció general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, que va autoritzar els treballs.

El parterre del costat Llobregat/muntanya té una gran afectació per serveis actuals, raó per la qual es va haver de replantejar (estava previst que ocupés una superfície de 12,20 x 10 metres però, finalment, serà de 8,90 x 10 metres). En aquest espai han aparegut algunes restes relacionades amb la trama urbana existent amb anterioritat a la Via Laietana, en concret han aparegut paviments i el possible brancal d’una porta d’accés a un edifici, així com alguns murs i dos esglaons de pedra al peu dels quals s’hi ha documentat un paviment de rajoles de ceràmica. També han aparegut algunes estructures relacionades amb la gestió de les aigües.

De tots aquests elements se n’ha sol·licitat el desmuntatge total o parcial (segons convingués), ja que es tracta d’estructures que haurien impedit el correcte drenatge de l’aigua. Els desmuntatges sol·licitats van ser autoritzats per la Direcció general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.

El darrer parterre, el del costat Llobregat/mar, s’està excavant en profunditat, ja que presenta una gran quantitat d’estructures superposades que s’han de documentar. En aquest espai, sota l’asfalt del carrer i l’antic paviment de llambordes, van aparèixer diversos paviments de les edificacions que ocupaven aquest espai abans de l’obertura de la Via Laietana. Aquests paviments estaven tallats per un sondeig, probablement relacionat amb la intervenció arqueològica duta a terme el 1989 amb motiu de la reforma de l’avinguda de la Catedral. L’excavació a l’entorn d’aquest sondeig va permetre documentar diversos murs i estrats amb materials d’època moderna, medieval i romana i, a més una sitja.

En aquest espai han aparegut vora una dotzena de murs de diferents cronologies que se superposen i configuren diversos espais dels quals, malauradament, donada la manca de materials associats, no sembla que se’n pugui determinar l’ús. A banda dels murs, ha aparegut un pou dels segles XVIII-XIX, una pilastra, forats de pal, alguns paviments de rajoles, totxanes o morter de calç, una llosa ceràmica que tapava una olla, retalls informes i tres sitges dels segles IX-X. A partir de l’excavació de les sitges s’ha pogut veure que una d’aquestes retallava dues tombes de cronologia tardoantiga que fins avui encara no s’havien pogut excavar.

Aquestes tombes són de fossa simple, amb un individu inhumat cadascuna. L’estat de preservació de les restes òssies és força bo i, segons les antropòlogues que estan duent a terme les tasques d’extracció, sembla que es tractaria de dos individus masculins adults.

També s’han pogut detectar set tombes de cronologia romana que presenten moltes afectacions degut a estructures de cronologies posteriors (murs i sitges d’època medieval) que les tallen. Aquestes tombes s’excavaran en els propers dies. Un cop extretes, les restes òssies, igual com passa amb tot el material moble recuperat a totes les intervencions arqueològiques de la ciutat de Barcelona, seran dutes a les instal·lacions que l’ICUB té a la Zona Franca, on seran degudament estudiades.