Notícies

Des del passat 30 de juliol  s’està duent a terme  el seguiment arqueològic amb motiu de les obres de connexió de la xarxa de clavegueram  de l’escola Labouré (espai ubicat dins de la Fundació de la Casa de la Misericòrdia) amb la connexió amb el clavegueram existent al carrer Ramelleres, 17 (Districte de Ciutat Vella, Barcelona). Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòloga Maria Pujals (Arkpadoc SC).

Aquesta intervenció es localitza a l’interior de la Casa de la Misericòrdia (veure imatge). L’origen de la Casa de la Misericòrdia es remunta a l’any 1581, quan el seu fundador, el sacerdot i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Diego Pérez de Valdivia, va obtenir l’ajut del Consell de Cent, per a fundar un asil en la Casa dels Àngels. Aquest asil adoptaria poc després, el 24 de febrer de 1584, el nom d’hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia. L’any 1684 va passar a acollir noies menors necessitades, tasca mantinguda fins a l’actualitat. Posteriorment aquest espai fou sotmès a remodelació durant  els segles XVIII i XIX amb la construcció dels edificis actuals.

En una intervenció anterior, a l’alçada del Carrer Ramelleres amb la plaça Vicenç Martorell es documentaren les restes de fonamentacions de tres murs del segle XVII, possiblement de la Casa de la Misericòrdia, així com unes estructures relacionades amb les restes de les galeries del refugi antiaeri, número 1306. Es van documentar tres galeries excavades a les argiles naturals en ‘galeria de mina’, amb el sostre picat en forma de volta.

Els treballs fins ara realitzats a la present intervenció, malgrat les conclusions són preliminars, han permès documentar un conjunt divers d’estructures arqueològiques. Un primer conjunt es correspondria als murs de tancament i a sistemes de clavegueram anteriors a les edificacions actuals, possiblement del segle XIX.

D’època moderna  s’ha documentat una sitja, que pels materials recuperats del seu farciment tindria una cronologia compresa entre els segles XVI i XVIII. Possiblement, també d’aquest mateix període, es localitzà un forn de ceràmica, del qual només s’ha pogut documentar una part de la graella, i dels quals es troben paral·lels d’estructures similars al pati de la Facultat de Geografia i Història.

Per últim es va localitzar una galeria, que tallava la sitja moderna, i que es podria correspondre, possiblement, a les restes d’una de les galeries del refugi antiaeri 1306 de la Guerra Civil espanyola, prèviament localitzat en una intervenció anterior. Esmentar, que per motius de seguretat i espai no ha estat possible la seva excavació.

Els treballs arqueològics continuaran fins a mitjans del mes de gener de 2014.