Notícies

Des del passat 23 de juny s’estan duent a terme els treballs arqueològics als Jardins  Victoria de los Ángeles, terrenys situats a la finca del número 45.I del carrer dels Tallers, al districte de Ciutat Vella, i que es troben dins del recinte de la Facultat de Geografia i Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona, intervenció que acabarà el divendres 18 de juliol.

Aquests treballs estan inclosos dins del conveni de col·laboració, signat el juliol de 2012, entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), l’Institut de Cultura de Barcelona i la Universitat de Barcelona, per tal de dur a terme la realització de pràctiques d’arqueologia pels alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona als Jardins Victoria de los Ángeles (700 m²), així com la recuperació urbana de l’espai.

Aquestes pràctiques han tingut una durada de 4 setmanes i s’han dividit en dos torns de treball, amb una participació total de 25 estudiants, sota la direcció de l’arqueòleg Jacinto Sánchez Gil de Montes (CODEX), i coordinades pel catedràtic Dr. Josep Maria Gurt i Esparraguera, director del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Els propers anys es seguirà la intervenció arqueològica, en el marc de pràctiques pels alumnes de la Universitat, i comportaran dur a terme els diversos aspectes que configura un projecte d’intervenció, des del treball de camp fins el de laboratori, i la redacció de la memòria preceptiva.

En aquesta reserva arqueològica, segons les diverses intervencions anteriors, es coneguda l’existència de restes arqueològiques compreses entre els segles XV i XX,  i que es correspondrien, sobretot, a un centre terrissaire d’època moderna (S. XVI-XVIII) i a un forn ceràmic d’època contemporània (S. XIX). A mitjans del segle XIX (1841-1847) aquesta finca era propietat del mestre gerrer Antoni Tarrés, on va instal·lar el seu taller dedicat a la fabricació de terrisses, elements decoratius i ceràmiques vidrades.

Durant aquesta primera campanya, els treballs s’han centrat en l’excavació dels primers nivells superficials, i que es corresponen, en bona mesura, a diferents estructures relacionades amb les darreres fases d’ocupació d’aquest indret durant el segle XIX i XX, quan funcionava com a centre terrissaire. D’aquest moment s’han documentat diferents basses de decantació d’argiles relacionades amb el procés productiu del taller, que degueren funcionar des de mitjans del segle XIX, moment en que A. Tarrés instal·là el seu taller.

Aquests dipòsits van ser amortitzats o abandonats en un moment indeterminat d’inicis del segle XX, atesa la gran quantitat de ciment trobat al seu interior. En aquest darrer moment, es van construir diferents canalitzacions o desaigües, que seccionaven aquests dipòsits, i que semblarien estar relacionades amb un possible taller proper a aquesta finca, de funció encara per determinar.

Anterior a totes aquestes estructures de mitjans del segle XIX i XX, s’han documentat les restes d’una edificació al límit sud de la parcel.la, i la qual es troba encara en procés d’excavació. Aquesta construcció en forma de L, ja existent l’any 1858 segons els Quarterons de Garriga i Roca, va reaprofitar l’antic mur dels horts de la Casa de la Misericòrdia (1583-1584) per bastir la seva façana meridional.

Durant el procés d’excavació s’ha recuperat un gran volum de materials ceràmics i rebutjos procedents del centre terrissaire d’Antoni Tarrés, tal i com es constata amb la troballa d’una ceràmica amb un segell imprès amb el seu nom.