Notícies

Des de finals d’octubre de 2021 s’està duent a terme una intervenció arqueològica a la Nau 4 de Can Batlló (districte de Sants-Montjuïc), arran del projecte executiu de construcció d’un espai d’iniciatives d’economia solidària “Coòpolis”. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòleg Josep Cruells, de l’empresa Baula, amb un equip d’entre 6 i 8 arqueòlegs/gues.

Aquests treballs estan proporcionant una informació molt valuosa sobre l’ocupació d’aquest espai des de la prehistòria fins l’actualitat, sobretot per l’espectacular troballa d’un conjunt de fosses relacionades amb una ocupació Neolítica, fins ara desconeguda en aquesta àrea de Barcelona.

A continuació es detallen les diferents fases cronològiques documentades durant aquests treballs.

Fase segles XX-XIX: Can Batlló

S’ha documentat estratigrafia associada a la construcció i funcionament de la Nau 4 de Can Batlló, sobretot nombroses canalitzacions, rases i d’altres retalls indeterminats d’entre finals del segle XIX i inicis del segle XX.

Fase segles XVIII-XIX

S’ha documentat un estrat de conreu localitzat a la banda sud de la nau, amb una cronologia compresa entre els segles XVIII i XIX, amb una àrea d’entre 500-400 m². Aparentment la nau 4 de Can Batlló es construeix sobre uns terrenys agrícoles de pendent suau vers el sud. La construcció de la nau i l’aplanament del terreny secciona bona part de la superfície de conreu, conservant-se només a la cantonada sud-oest de la nau.

Fase moderna (segle XVII)

Fase cronològica definida per la localització de rases o foses de plantació amb materials ceràmics d’època moderna i romana residual a l’interior. Es documenten diverses filades o grups de rases disposades en paral·lel, les quals es podrien correspondre per plantar vinyes. Les foses no superen els 130 cm de llarg per 45 cm d’ample i 20 cm de profunditat.

Fase romana

Localització de diversos retalls excavats al subsol interpretats com a forats de pal, o retalls indeterminats. També es documenta un nivell o estrat amb presència de ceràmica romana molt fragmentada (àmfora, ceràmica oxidada i reduïda) amb una extensió d’uns 550 m². Aquestes restes s’associen a la vila romana localitzada a uns 70 metres a l’est del solar, al carrer de la Mare de Déu de Port, 421, a l’altre costat de la Gran Via de les Corts Catalanes.

Fase prehistòrica (Neolític)

La troballa de diverses fosses prehistòriques ha suposat la novetat més important d’aquesta intervenció, atès que no es coneixia l’existència de cap jaciment prehistòric en aquesta zona de Barcelona. Es coneixen d’altres jaciments prehistòrics al barri del Raval i al de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera a Ciutat Vella, així com d’altres districtes de Barcelona, com Sant Andreu o Sant Martí. Durant aquests treballs s’han recuperat nombroses restes materials, com ceràmiques, sílex, petxines, fauna, etc, però, fins que es faci l’estudi dels materials, no es podrà concretar la cronologia. Ara per ara, estaríem davant d’un jaciment d’època neolítica, sense poder-ne precisar el període.

Cal destacar la troballa d’una fossa d’inhumació (Estructura 1) de planta circular de 3,10 de diàmetre i aproximadament 65 cm de profunditat conservada, que contenia dos individus, un adult i un adolescent. S’han recuperat fins a 410 restes arqueològiques (ceràmiques, fauna, sílex, carbons, ossos humans).

També s’han documentat fins a 4 fosses o sitges més, que a continuació es detallen:

La sitja 7 estava força seccionada i només es conservava una part del fons. Originalment podria tenir un diàmetre d’entorn els 2 metres i se n’ha conservat una potència d’uns 20 cm. S’han recuperat fins a 309 restes arqueològiques.

La sitja 8 presentava 90 cm de diàmetre i 35 cm de profunditat conservada, i s’han recuperat fins a 120 restes arqueològiques.

La sitja 9 tenia unes dimensions conservades de 1,16 m de diàmetre i 70 cm de profunditat, i es van recuperar fins a 238 restes arqueològiques.

I la sitja 10 amb 1,30 m de diàmetre i 30 cm de profunditat conservada, recuperant-se fins a 280 restes arqueològiques.

Finalment també s’ha document un estrat de grans dimensions  a l’actual galeria de serveis de la Nau 4, amb molta presència de materials prehistòrics acumulats. Les dimensions aproximades són d’uns: 450 m2 per 60-40 cm de potència i es localitza al sector sud-oest de la nau. Presumiblement s’estén en direcció sud. A dia d’avui s’han recuperat uns 700 fragments arqueològics.

Destacar també l’excavació durant les darreres setmanes d’un nou espai al sector sud de la Nau 4, on es va localitzar estratigrafia relacionada amb el gran estrat documentat a la galeria de serveis. En concret es van excavar dues possibles estructures més o clotades, possiblement antròpiques, de petites dimensions que contenien fins a 1100 restes arqueològiques.

Els treballs arqueològics encara continuen a la Nau 4 de Can Batlló, en concret l’excavació d’aquest darrer estrat de grans dimensions d’època neolítica. Finalitzada la intervenció arqueològica es duran a terme els estudis i analítiques de totes les restes localitzades al jaciment neolític. Cal destacar que s’han recollit les terres de les estructures prehistòriques, per procedir a la seva posterior flotació i poder recollir tots els materials susceptibles de ser estudiats (carbons, llavors, ceràmiques, sílex, etc), i que, juntament amb la resta del material exhumat, permetran reconstruir el paleoambient d’aquesta zona durant el Neolític.