Notícies

Aquest matí, 7 d’octubre de 2014, s’ha presentat el “Projecte de treballs d’intervenció arqueològica i projecte d’urbanització del baluard del Migdia”, amb la presència del Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Im.  Jaume Ciurana i Llevadot,  i la regidora del districte de Ciutat Vella, Ima. Mercè Homs i Molist.

Dins d’aquest projecte global, la intervenció arqueològica es centrarà en l’excavació de l’espai situat a l’exterior del baluard comprès entre el mateix baluard, la muralla, la contraescarpa i el carrer d’Ocata. En l’espai del fossat s’arribarà fins a exhaurir els nivells antròpics que l’amortitzen, sense arribar  a excavar els nivells de  sorres procedents de les deposicions al•luvials procedents del Besòs produïdes, sobretot, a partir de la construcció de l’escullera del segle XV.

Pel que respecte a l’estructura del propi baluard del Migdia, la intervenció es limitarà a eliminar el sòl de ciment que es va col·locar durant les intervencions anteriors, i seguidament es procedirà a restituir el nivell de circulació amb una capa de graves, i la posterior adequació per la visita.

Finalment, els treballs conclouran amb les tasques de consolidació i restauració dels elements exhumats.

Es preveu que aquests treballs s’iniciïn al mes de novembre, i tindran una durada de cinc mesos (març de 2015). Un cop finalitzades les tasques arqueològiques, s’iniciarà  les obres d’urbanització de tot aquest espai, les quals es perllongaran fins al novembre de 2015. El projecte global d’urbanització té com a objectiu la creació d’un espai públic per a vianants entre els edificis d’habitatges de Tricéfalo-Vallehermoso i el futur edifici del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Aquest espai pretén facilitar la comunicació entre els barris del Born i la Barceloneta.

Breu síntesis històrica

El mes de juliol de 2006, i a tocar de l’actual intervenció, es va iniciar l’excavació arqueològica al solar que ocupen els edificis de la promoció de Tricéfalo-Vallehermoso; en el decurs de l’excavació es van localitzar diverses estructures que van permetre posar en relleu el ric patrimoni que s’havia conservat en aquest sector de la ciutat.

De manera cronològica respecte al moment de la seva construcció, cal citar la localització de l’escullera del port de Barcelona (segle XV), el baluard de Migdia i la muralla (a partir de 1527), la contraescarpa (segle XVIII) i una sèquia canalitzada associada a la contraescarpa, un tram de canalització d’una derivació del Rec Comtal (posterior a 1735), restes de la muralla del segle XIX construïda per a permetre la nova urbanització del Pla de Palau i diverses estructures ferroviàries (segles XIX i XX).

La muralla de mar de Barcelona i el portal de mar (S.XVI-XVIII). No fou fins al primer quart del segle XVI, quan el Consell de Cent va decidir cloure la ciutat, tot tancant la muralla pel seu costat de mar. A més, els constants temporals que colpejaven el recent tram de muralla, foren un altra motiu de preocupació per part del Consell de Cent, ja que periòdicament malmetien i destruïen punts d’aquesta fortificació i eren necessàries reparacions constants per refer-la o enfortir-la més. La duració d’aquests treballs es perllongaren encara més amb la construcció dels nous baluards que defensaven aquest tram de muralla.

Els treballs de fortificació de la façana marítima s’iniciaren el 1513 amb la construcció del baluard de llevant i continuaren l’any 1527 amb el baluard de Migdia, i el 1540 el de ponent, també anomenat de Sant Ramon o de la plaça del Vi. Aquests treballs van comportar  la desaparició de quatre illes de cases del carrer de les Polleres, fet que va fer augmentar el cost i el temps, a causa de la seva expropiació i enderroc. Finalment, entre el 1554 i el 1559 es va dur a terme la darrera gran obra en la muralla de la façana marítima: el portal de Mar. Amb aquesta construcció es donà per tancat la totalitat del perímetre de la ciutat.