Notícies

Troballa fortuïta d’una làpida epigrafiada de la necròpolis jueva de Montjuïc

Arran d’un avís ciutadà es va localitzar i recuperar una làpida epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IX-XIV).

14 abril, 2021 , fa 5 mesos | 1.308 visites

A finals de gener d’enguany, es va tenir coneixement de la troballa d’una suposada làpida epigrafiada hebrea procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc per part d’un ciutadà.

Desprès que la Brigada de Patrimoni dels Mossos d’Esquadra es posessin en contacte amb aquest ciutadà amb la finalitat de poder localitzar la ubicació exacta de la làpida, els tècnics del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat i del Servei d’Arqueologia de Barcelona, es van personar a l’indret de la troballa per confirmar la veracitat de la descoberta. Efectivament, es tracta d’una làpida epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc, tot i que aquesta no es trobaria in situ, sinó desplaçada de la seva posició original.

Immediatament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, inicià els tràmits administratius necessaris per a poder realitzar les tasques de documentació, excavació i recuperació de la làpida i el trasllat posterior  al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Al laboratori del Servei d’Arqueologia, ubicat en aquestes mateixes dependències, es procedirà a la neteja acurada, fer la transcripció i traducció del text i l’estudi epigràfic corresponent.

A principis de març es realitzà la intervenció arqueològica d’urgència per recuperar aquesta làpida, localitzada a l’avinguda de Miramar, 76, sota la direcció de l’arqueòloga Vanesa Triay (ATICS SL).

La necròpolis jueva de Montjuïc està situada a la vessant nord-oriental de la muntanya. L’indret es troba a uns 100 metres sobre el nivell del mar, dominant tota la ciutat de Barcelona i, per tant, la ciutat medieval coetània i el propi Call jueu, com a mínim, entre els segles XI i XIV, tot i que possiblement s’originés ja al segle IX.

Les primeres notícies sobre la necròpolis jueva es remunten a l’any 1091, fet que permet intuir que el call jueu de Barcelona ja disposava d’un cementiri, com a mínim, des del segle X, donat que a finals del segle XI ja existien sepultures que es consideraven antigues.  En un document de 1388 la comunitat jueva de Tortosa, veient perillar el seu cementiri per a l’aprofitament de les làpides, argumenten que en el seu fossar hi havia tombes notables, però no tant com les de Barcelona, que tenien una antiguitat de 500 anys. Aquest fet permetria afirmar una antiguitat del cementiri de Barcelona des del segle IX.

La necròpolis va subsistir fins a la fi del call de Barcelona el 1391, any dels tràgics successos que es van estendre per tot el regne de Castella i la Corona d’Aragó, i que suposaren la destrucció d’un gran nombre de calls i la mort o fugida dels seus habitants. Durant aquest any, el cementiri va passar a mans de la Corona però, posteriorment, l’any 1393, el va vendre, aparentment, per 2.450 florins a una societat de creditors dels jueus, els quals van iniciar la destrucció i l’aprofitament de les làpides per a bastir nous edificis a la ciutat.

El 1945, la construcció de les instal·lacions del «Tiro al Pichón» provocà la destrucció parcial del recinte funerari, fet que permeté la descoberta i excavació de fins a 171 tombes de l’antiga necròpolis jueva, de la que ja es tenia constància prèviament a nivell documental. L’any 2001 es va procedir a la prospecció i excavació de l’antic cementiri jueu, treballs que van permetre localitzar fins a 557 tombes més. Posteriorment a aquesta intervenció, la necròpolis fou coberta amb una capa de terra per a la seva protecció.

Així, doncs, el balanç final d’aquestes intervencions mostra que estem davant d’una de les necròpolis jueves medievals més importants de tota la península i d’Europa, amb una cronologia compresa, com a mínim, entre els segles IX i XIV.

L’antic cementiri jueu de Montjuïc va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, per l’Acord GOV/99/2009, de 2 de juny de 2009 (DOGC núm. 5400, 15/06/2009, p. 47938-47941).

La present intervenció arqueològica ha permès recuperar una làpida de grans dimensions (1,46×0,60×0,63m), realitzada amb pedra de Montjuïc, i amb un bon estat de conservació. A la cara superior es localitza la inscripció jueva, fet que la permet relacionar directament amb la necròpolis de Montjuïc. La inscripció, inacabada i malmesa, la disposició nord-sud i el lloc de localització, així com la factura tosca i poc treballada del monòlit, permet deduir que estem davant d’una làpida inacabada en origen.

Possiblement aquesta làpida fou llençada muntanya avall quan va ser localitzada, possiblement durant la primera meitat del segle XX, en el decurs les obres de construcció de l’actual Tir Olímpic (1907 aprox.) o amb la construcció del primer Parc d’Atraccions (anys 30). En ambdós casos es tractaria d’indrets situats just per sobre del terreny on s’ha localitzat la làpida.

Malgrat encara no s’ha finalitzat la neteja i l’estudi epigràfic, gràcies a la col·laboració del doctor José Ramón Ayaso (especialista en epigrafia hebrea de la Universitat de Granada), s’ha pogut fer una primera transcripció i traducció:

En aquesta tomba està enterrat el distingit r(abí) David f(ill) de r(abí) [—]

[el día …..del] mes de Tevet de l’any….

La troballa d’aquesta làpida epigrafiada permetrà ampliar el coneixement i informació de la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IX-XIV), dades que s’afegiran al projecte de recerca iniciat l’any 2014 pel Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), amb l’objectiu d’ampliar el coneixement d’aquest important element patrimonial i arqueològic de la ciutat de Barcelona. És de cabdal importància concretar l’extensió real de la necròpolis, entre d’altres raons, per poder protegir-la degudament. L’aparició de nous documents, com seria aquesta làpida, ajudaran a determinar millor i més acuradament l’extensió real de la necròpolis jueva de Montjuïc.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Localització de la làpida respecte a la necròpolis jueva de Montjuïc. Font: SABCN

    Localització de la làpida respecte a la necròpolis jueva de Montjuïc. Font: SABCN

  • Situació de la làpida a tocar de l'avinguda de Miramar. Foto: SABCN

    Situació de la làpida a tocar de l'avinguda de Miramar. Foto: SABCN

  • Fotografia de la làpida realitzada el dia de la inspecció pels tècnics arqueòlegs. Foto: SABCN

    Fotografia de la làpida realitzada el dia de la inspecció pels tècnics arqueòlegs. Foto: SABCN

  • Treballs de delimitació, neteja, excavació i documentació de la làpida. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

    Treballs de delimitació, neteja, excavació i documentació de la làpida. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

  • Treballs de delimitació, neteja, excavació i documentació de la làpida. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

    Treballs de delimitació, neteja, excavació i documentació de la làpida. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

  • Moment de l'extracció de la làpida mitjançant un camió ploma. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

    Moment de l'extracció de la làpida mitjançant un camió ploma. Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

  • Làpida un cop transportada al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

    Làpida un cop transportada al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Foto: Vanesa Triay (ATICS SL)

  • Detall de la inscripció epigràfìca. Foto: SABCN

    Detall de la inscripció epigràfìca. Foto: SABCN

Altres notícies