Notícies

Troballes arqueològiques a les obres del nou Poliesportiu del Camp del Ferro (Sant Andreu)

Localitzades restes arqueològiques d’època moderna a les obres del carrer del Pare Manyanet, al districte de Sant Andreu.

30 gener, 2018 , fa 6 anys | 1.993 visites

Des del 18 de desembre de 2017 s’està duent a terme una intervenció arqueològica en el carrer del Pare Manyanet, 12-40 (districte de Sant Andreu), amb motiu de la construcció del nou Poliesportiu del Camp del Ferro.

A nivell arqueològic, aquesta àrea del districte de Sant Andreu, es coneguda pel pas del Rec Comtal, que discorre per l’actual carrer de Josep Soldevila. Es tracta d’un gran canal d’aigua a cel obert, originari del segle XI, i que va funcionar fins al segle XIX. Aquesta estructura, que neix a Montcada, aportava aigua per les diferents indústries o petits obradors que es construïen al seu redós, com molins fariners, i també servia com a sistema de regadiu pels horts dels districtes de Sant Andreu o Sant Martí.

L’energia hidràulica del Rec també fou utilitzada per fer funcionar fargues de ferro, com la que segons les fonts històriques i la toponímia, es podria localitzar en aquest mateix indret, tal i com insinua el propi nom del Camp del Ferro.

Aquests treballs arqueològics han permès documentar, fins al moment, diverses restes constructives amb una cronologia d’època moderna, possiblement entre els segles XVI i XVIII.

El primer conjunt d’estructures està format per un conjunt de sis murs, que semblarien dibuixar un espai més o menys delimitat, com a mínim de tres àmbits, i que podria estar relacionat amb una àrea productiva o industrial, gràcies a la troballa de nombroses escòries de ferro i coure. Aquest espai podria estar relacionat amb la possible farga d’origen medieval que dóna nom al Camp del Ferro, però malauradament, les estructures documentades fins ara es troben molt malmeses, i no permeten confirmar aquesta teoria.

Les excavacions que continuaran durant els propers mesos, així com els pertinents estudis, permetran concretar la natura i origen d’aquestes restes. Cronològicament, atesa la manca de materials arqueològics, aquests murs es podrien situar entre un moment anterior al segle XVII i el segle XVIII.

El darrer conjunt de restes es correspondria a dos murs bastits amb pedres irregulars lligades amb morter, dels quals es conserven trams força llargs, i que semblarien haver funcionat coetàniament com a murs de divisió parcel·lària o com a marges d’una via o camí que transcorria per aquest indret en un moment indeterminat anterior al segle XVII.

Aquests treballs arqueològics estan sent dirigits per l’arqueòloga Marta Nolla Enfedaque, de l’empresa Àtics SL, i està previst que continuïn durant els propers mesos.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Conjunt d'estructures relacionades amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

    Conjunt d'estructures relacionades amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

  • Murs relacionats amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

    Murs relacionats amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

  • Mur relacionat amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

    Mur relacionat amb una possible farga. Foto: Marta Nolla

  • Escòries de coure. Foto: Marta Nolla

    Escòries de coure. Foto: Marta Nolla

  • Escòria de ferro. Foto: Marta Nolla

    Escòria de ferro. Foto: Marta Nolla

  • Mur d'època moderna relacionat amb un marge de camí o límit de parcel.la. Foto: Marta Nolla

    Mur d'època moderna relacionat amb un marge de camí o límit de parcel·la. Foto: Marta Nolla

  • Mur d'època moderna relacionat amb un marge de cami o límit de parcel.la. Foto: Marta Nolla

    Mur d'època moderna relacionat amb un marge de cami o límit de parcel.la. Foto: Marta Nolla

Altres notícies