Notícies
Un camp de sitges medievals i modernes a Santa Maria de Sants
Descobert un camp de sitges medievals i modernes (s. XIV-XVI) relacionades amb l’església de Santa Maria de Sants
Des del mes de febrer s’està duent a terme una intervenció arqueològica a la plaça d’Ibèria, 5 / carrer del Sant Crist, 70-72, a tocar a l’església de Santa Maria de Sants, al districte de Sants – Montjuïc, amb motiu de la construcció d’un nou edifici d’habitatges plurifamiliar promogut per l’Arquebisbat de Barcelona.
Aquest indret es localitza al bell mig del nucli històric de Sants, a tocar de Santa Maria de Sants. La primera empremta en relació amb la trama urbana ens arriba de la romanització, per això el Sants medieval serà en bona part hereu de l’organització econòmica i territorial romana. L’antiga església romànica de Santa Maria de Sants va ser enderrocada a l’any 1830, i en el seu lloc fou construït l’actual edifici.
El setembre de 2016 es dugué a terme la documentació del refugi antiaeri núm. 0819, localitzat entre la plaça de Bonet i Moixí i el carrer de Sant Crist; un tram del refugi passa per sota l’actual església de Santa Maria.
En un primer moment, a principis de febrer, es va localitzar i documentar una mina d’aigua. Aquesta estructura estava excavada al substrat geològic i està disposada de N a S amb un tram conservat de 21m. Es tracta d’un mina bastida amb obra i coberta amb volta de maó de mig punt, amb una amplada de 70cm i una alçada d’1,35m. Actualment no està en funcionament, ja que a ambdós extrems estan reblerts amb runa. Cronològicament, aquesta mina d’aigua la podem situar entre els segles xix-xx. L’extrem nord de la mina està escapçat per la construcció del refugi antiaeri núm. 819.
Durant els presents treballs, a dia d’avui, l’equip d’arqueòlegs ha localitzat i excavat un total de 16 estructures, totes elles excavades en el substrat geològic de margues i guixos. Es tracta d’un gran retall de funció desconeguda i 15 sitges. En general presenten un alt grau d’arrasament i afectació degut a les diferents intervencions antròpiques en aquesta zona al llarg dels segles. La cronologia de totes aquestes estructures oscil·la entre els segles xiv-xvi.
En relació a les 15 sitges podem dir que, bàsicament, s’observen dos tipus de tipologies -sitges de forma troncocònica i sitges de parets còncaves i fons pla-, i tenen unes profunditats conservades compreses entre els 0,20 i 1,80 metres. Moltes d’aquestes sitges es retallen entre si, demostrant la intensa ocupació d’aquest indret en un espai curt de temps.
Els treballs arqueològics estan sent realitzats per un equip dirigit per l’arqueòleg Carles Navarro, de l’empresa Antequem, i està previst que continuïn durant les properes setmanes, permetent la documentació de noves sitges, així com del segon accés del refugi antiaeri.
Compartiu l'article
Altres notícies