L’ensenyament de la religió no havia sigut controvertit a les escoles municipals, tot i que sectors de mestres del Patronat fossin partidaris de la neutralitat ideològica. A partir de 1931 l’ajuntament incautà les escoles de la Companyia de Jesús per transformar-les en centres públics, tot preveient la progressiva substitució dels ordes religiosos en l’ensenyament. I a les escoles, per indicació de l’Assessoria Tècnica, es mantingué l’ensenyament de la religió com una opció de les famílies.

L’ensenyament en català i la coneixença de la geografia i la història de Catalunya havien sigut objecte de debat pedagògic i polític i, des de 1918, l’ús del català era normatiu a les escoles municipals. Desprès de la castellanització imposada per la Dictadura, el decret de Marcel·lí Domingo de 1931 generalitzà el català a les aules però el règim de bilingüisme no va estar exempt d’interrogants i va ser el tema central de l’Escola d’estiu de 1932.

A les seccions de nenes de les escoles públiques s’impartien ensenyaments domèstics, i mentre els estudis de les escoles d’Arts i Oficis estaven adreçats sobretot als nois, les noies s’orientaven vers les classes d’adultes i l’Escola de Labors i Oficis de la Dona. Aquest centre inicialment dedicar a instruir obreres en les tasques de la llar passà el 1918 a ensenyar confecció de vestits, roba blanca, capells, cotilles, flors artificials, brodats, puntes i planxa, i des de 1931, prengué el nom de Lluïsa Cura. La formació específicament femenina tingué una qualitat notable a les Escoles Casas en els anys republicans gràcies al llegat de la família Guarro-Casas.

El refús a la segregació per raons de sexe afirmada a la Constitució de 1931 serví de fonament per impulsar la coeducació i la inclusió de nens i nenes va implantar-se als grups escolars de nova creació i va començar a fer-se de manera gradual a les escoles de Patronat ja existents.