Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

En poc més d’un segle, la ciutat i el pla de Barcelona van experimentar un creixement urbà espectacular que va transformar profundament la morfologia i el paisatge. Per gestionar tots aquests canvis espacials, l’Administració local, però també la de l’Estat, van haver de procurar-se mapes.  Mapes per dibuixar els projectes de nous dissenys urbanístics: l’ampliació i millora de la xarxa viària; la portada d’aigües; la construcció d’una xarxa de clavegueram moderna, o la creació de parcs urbans. Tot un seguit de transformacions per a les quals l’aixecament de cartografia es va fer imprescindible. 

Us proposem descobrir una mostra d’aquests mapes que són un testimoni excel·lent per veure com va anar creixent i transformant-se la ciutat industrial al llarg del segle XIX i fins a l’any 1925, data de creació del Servei del Plànol de la Ciutat de Barcelona, l’organisme de l’Ajuntament que, des de llavors, s’ocupa de la realització del mapa.

Àmbits:

1. Antecedents: l’herència setcentista

   Barcelona, des de mitjan segle XVII, va esdevenir una plaça forta important, la qual cosa en va condicionar la morfologia (destrucció del barri de la Ribera, construcció de la Ciutadella...) i la cartografia va passar a ser majoritàriament de caire militar.

   1. Planta de la ciutat de Barcelona y Monjuïc y Moll y Atachos [autor desconegut], 1697, reducció a escala 1:10.000. AHCB 02681
   2. Pla de la ciutat de Barcelona y sos contorns en lo any de 1740 [autor desconegut], 1801, 1:10.000, còpia d’F. Renart. AHCB 02553
   3. Lever-nivelé de la place de Barcelone, cos d’enginyers de l’exèrcit francès, 1823-1827, 1:000. Mapa en 54 fulls. Un cas extraordinari de la cartografia militar va ser, sens dubte, l’aixecament, entre el 1823 i el 1827, per part de l’exèrcit francès, d’un mapa a escala 1:1.000, amb corbes de nivell, just quan aquesta tècnica començava a experimentar-se. 

2. Modernitzar la ciutat 

   Seguint l’estela del reformisme il·lustrat, els governs municipals d’orientació liberal de principis del segle XIX van emprendre una sèrie de mesures modernitzadores: creació de nous espais urbans, elaboració d’estadístiques de població per barris, enderroc de les muralles... La producció de mapes de caire civil promoguts per l’Ajuntament té un paper cada vegada més rellevant. En aquest sentit, els arquitectes municipals van esdevenir actors clau en  l’elaboració d’aquesta cartografia urbana.

   1. Plano geométrico de la ciudad de Barcelona, Josep Mas i Vila, 1842, escala. AHCB 18279
   2. Plano que manifiesta el proyecto de la obra del engrandecimiento de la Plaza del Real Palacio de Barcelona; ideado en el año 1818 bajo el mando del Excmo. Seór Don Franc[is]co Javier de Castaños... continuado en 1826... y aprovada... conclusión... 1833, 1:1.000. AHCB 03933
   3. Plano para la formación de una plaza céntrica demostrada con líneas de carmin su capacidad proyectada en virtud del estado en que al tiempo de su reposición en 30 Enero de 1824 encontró el Esc[elentisi]mo Ayuntam[ien]to la Iglesia de Sn. Jaime y casa Bayla... [Plànol de la remodelació de la plaça de Sant Jaume], atribuït a Josep Mas i Vila,1824, 1:250. AHCB 03527
   4. Plano del Barrio núm. 7 [Barceloneta], [autor desconegut], [1806-1807], 1:2.000 ca. AHCB 35003,07

   5. Plano del Barrio núm. 1 [Muralla de Mar fins al Born], [autor desconegut], [1806-1807], 1:2.000 ca. AHCB 35003,01

       

3. L’Eixample: un nou model de ciutat

   La necessitat d’expansió de la ciutat va donar lloc a tot un seguit de mapes, elaborats per l’exèrcit espanyol i l’Ajuntament de Barcelona entre el 1838 i el 1853. Amb l’enderroc de les muralles l’any 1854 s’obre un nou capítol de l’urbanisme barceloní.  L’enginyer de camins Ildefons Cerdà va elaborar un mapa topogràfic del pla de Barcelona que serviria de base per al dibuix de les diverses propostes d’eixample presentades al concurs convocat pel consistori. Tot i no guanyar-lo, acabaria imposant-se el projecte elaborat pel mateix Ildefons Cerdà. El mapa de Cerdà estableix una nova imatge de l’espai urbà barceloní.

   1. Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona: proyecto de reforma y ensanche, Ildefons Cerdà,1859, 1:10.000. AHCB 10055bis

       

4. La reforma de la ciutat intramurs

   Tot i la progressió de l’eixample de la ciutat, el nucli antic presentava, a mitjan segle XIX, altes taxes de congestió viària, insalubritat i dèficit d’habitatge. L’Ajuntament va impulsar la realització de mapes de detall a escales grans i de tot tipus (parcel·laris, urbanístics, topogràfics) per fer front a totes aquestes deficiències. Destaca l’obra cartogràfica de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, que ens ha llegat el retrat més detallat de la morfologia urbana de la ciutat intramurs.

   1. Plano topográfico-geométrico de la ciudad de Barcelona, Miquel Garriga i Roca, 1862, 1: 2.000. AHCB 02536
   2. [Plànol de Barcelona de Joan Soler i Mestres],1851, 1:5.000. Còpia fotogràfica de Pere Falqués. AHCB 27948 (plànol 39)
   3. “Quarteró” núm 47, Miquel Garriga i Roca, 1859-1862, 1:250. AHCB 11458

   4. PlantaPalacio del Escmo. Capitán General, Miquel Garriga i Roca, 1859, 1:100. AHCB 03396

       

5. Els reptes cartogràfics d’una ciutat en creixement accelerat

   En el tombant del segle XIX al segle XX, el municipi de Barcelona, que s’havia annexionat la major part dels municipis del voltant el 1897, va duplicar la població i va quadruplicar l’espai municipal. El repte cartogràfic va ser majúscul. Es van promoure mapes a escales petites per donar a conèixer els límits del nou municipi i es va continuar amb l’elaboració de mapes de serveis a escales grans. Finalment, però, els problemes apressants del municipi van impulsar el consistori a crear una oficina cartogràfica pròpia de l’Ajuntament, que es va constituir l’any 1925.

   1. Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890, Josep Serra, 1891, 1:12.000. AHCB 07338
   2. Reducció del Plano de Barcelona propiedad de su Excmo. Ayuntamiento Constitucional. Sección de Edificaciones y Ornato, 1903, de Pere Falqués. 1:20.000. AHCB 05385
   3. Plano general del Proyecto del Parque y Jardines en terrenos de la ex-ciudadela y su emplazamiento Barcelona (làmina 2), Josep Fontserè i Mestre, 1872, 1:3 000. AHCB 05875
   4. Plano de conjunto del proyecto de alcantarillado, Pere García Faria, 1891, 1:10.000. AHCB 20431 

   5. Plano general de S. Gervasio, José Serra, 1895, 1:5.000. Reproducció reduïda de l’original. AMCB P. C. caixa 11 / carpeta 20. 

      El municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser agregat a Barcelona l’any 1897.

   6. Plano de la Villa de Gracia, Tomás Sanmartí, 1845, 1:5.000. Reproducció reduïda de l’original. AHCB 02954. 

      El municipi de Gràcia va ser agregat a Barcelona l’any 1897.

   7. Plano geométrico del termino jurisdiccional de S. Martín de Provensals, Pedro Moreno Ramírez, 1871, 1:5.000. Reproducció reduïda de l’original. AMCB 229 opu-A 1.3. 

      El municipi de Sant Martí de Provençals va ser agregat a Barcelona l’any 1897.

   8. . L’any 1925 es va crear, dins l’Ajuntament, un servei cartogràfic anomenat Oficina del Pla de la Ciutat, que des de llavors s’ha encarregat de la confecció de la cartografia municipal. El primer director va ser l’enginyer militar Vicenç Martorell, d’aquí que el primer mapa base a escala 1:500 aixecat per aquest servei, es coneix popularment com el “mapa Martorell”.

6. “No perdis el nord”

   Tot i que les convencions cartogràfiques solen situar el nord a la part superior dels mapes, Barcelona —com altres ciutats— no segueix aquesta norma. El marc geogràfic de la ciutat ha propiciat un gir de 45º del mapa. El nord no és al Tibidabo!