Cerimonial de les coses antigues i memorables
El document d’institució de la festa del Corpus a Barcelona data de 1320 i preveía un acte institucional a la Casa de la ciutat, un ofici solemne i una processó dins de la mateixa seu. Cent anys més tard la festa era del tot participativa i plena de color. En el primer volum del Llibre de les solemnitats una relació molt extensa descriu com es desenvolupà la processó l’any 1424. La lectura permet visualitzar solemnitat i espontaneïtat alhora, tot dins d’un marc de protocol que reservava un espai per a cada cosa.
La processó, acte principal del dia, ja era en si mateixa una escenificació. El passeig de la custòdia proclamava festivament el dogma de fe de la transubstanciació, acceptat tàcitament per participants i assistents, des de reis, prínceps i consellers, que portaven el tàlem en persona, fins les principals institucions i tota la ciutadania. Una participació global ocupava els carrers regats i enramats, discorria sota els balcons guarnits encapçalada pels gonfanons, brandons i creus processionals de les parròquies, monestirs i confraries d’oficis, anava seguida de les representacions i es tancava amb el pas de la custòdia al sò de músics i cantors.
Però, a més a més, podem parlar de teatre dins del teatre, perquè el mateix llibre ens dona un total de noranta representacions i tres entremesos. Les representacions eren quadres plàstics, peces mudes o dialogades sobre escenaris mòbils o empostissats disposats al llarg del recorregut de la processó. S’organitzaven en set grups. En el primer s’hi representava la creació del mon, la batalla a peu entre dos estols de diables i àngels, les històries d’ Adam i Eva, Caím i Abel, l’Arca de Noè, les dotze tribus d’Israel, etc… i eren confiades a les confraries d’oficis que ja havien anunciat la seva presència a l’inici amb els seus gonfanons i brandons. Dels sis grups restants se’n encarregaven les parròquies i monestirs i incloïen escenes sobre les vides de profetes, sants, verges, fundadors d’ordes, màrtirs i apòstols. El vestuari i atrezzo corrien en la major part a càrrec de la Casa de la ciutat, com ho demostra el mateix Llibre que els esmenta com arreus i en preveu fins el darrer detall: dalmàtiques, vestes peloses, diademes, cabelleres, barbes, ales argentades, espases, llances, etc…
Units o intercalats a les accions teatrals desfilaven els dracs de st. Miquel i sta. Margarida, el gegant Goliat amb David, el lleó de sta. Maria egipcíaca, el Fènix, la Víbria, els cavallets cotoners, st. Jordi a cavall i la donzella a la roca, els turcs i fins un que feia d’ós revestit de pells negres d’anyins. Pel que fa als diables se’n poden comptar uns trenta dos, nombre que dista molt dels àngels que sumen més de setanta cinc, sobretot perquè incloïen els cantors de diverses antífones. Tancaven la processó àngels i diables amb instruments de percussió i dos homes salvatges que sostenien una barra de ferro per tal de retenir la gent i impedir que s’immiscuïssin en l’espai escènic, vigilat al llarg del traçat per vint-i-set ordenadors, tots ells ciutadans honrats pertanyents a famílies de renom de la ciutat.
Malgrat el protocol és improbable que es donés gaire compostura en els quadres escènics, repetits en els deu trams del traçat, i menys en els personatges fantàstics, que solien participar en defilades cortesanes. La caracterització devia facilitar l’acció teatral i potser, gràcies a aquest espai de creativitat, la processó es perpetuà com un acte participat, estimat i gaudit per la ciutadania.
Per saber-ne més:
Llibre de les Solemnitats de Barcelona Catàleg en línea
Teatre hagiogràfic Clicar aquí
Miró i Baldrich, Ramon. «Els entremesos del Corpus a Cervera». Miscel·lània cerverina, 1985, Núm. 3, p. 73-96,
Duran i Sanpere, Agustí. La fiesta del Corpus. Barcelona: Ediciones Aymà, 1943.
