Dibuixos originals de Valentí Castanys per al diari La Veu de Catalunya, 1933-1936
Data de publicació del document: 02/02/2024
Any del document original: 1933
L’Arxiu Històric de la Ciutat fa protagonistes del mes els dibuixos originals de Valentí Castanys que van ingressar a l’AHCB l’any 1936 per donació del diari La Veu de Catalunya. Els dibuixos s’han descrit i tractat durant el 2023 per a la seva correcta conservació, i es troben disponibles a la consulta a través del catàleg. Aquest any és el 125è aniversari de l’aparició del diari a la ciutat.
La Veu de Catalunya es va publicar a Barcelona, en català, entre 1899 i 1937. En concret es conserven 451 dibuixos originals del dibuixant i periodista Valentí Castanys (Barcelona, 1898-1965), realitzats per al diari a partir de l'1 de novembre de 1933, fins al final de la seva col·laboració amb La Veu el 18 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra civil espanyola. Es tracta principalment de caricatura política, que blasmà gràficament les esquerres a Catalunya i a Espanya i reflectí la situació internacional, però també trobem humor de caire costumista, el que permet fer una aproximació gràfica a la realitat política i social d’aquells anys de la Segona República espanyola a Catalunya.
La Veu de Catalunya, diari polític, va ser òrgan de La Lliga regionalista, partit polític conservador i catalanista. Va tenir gran influència i prestigi a Catalunya. El van dirigir Enric Prat de la Riba, Ramon d’Abadal, i Joaquim Pellicena, i la capçalera va ser dibuixada per Lluís Domènech i Montaner. Van ser molt rellevants les seves planes literàries i de pensament, amb col·laboradors com Joan Maragall, Eugeni d'Ors (Glosari), Josep Pla, Josep Carner, Francesc Cambó, entre altres. A partir d'abril de 1931, el diari va ser una activa plataforma crítica de la II República, període de gran dinamisme de la premsa a Barcelona, amb l’aparició de nous diaris, cinc d’ells en català. El 1933 el diari es renova, la redacció s’amplia, amb Brunet, Castanys, R. Garriga. El format passa a tabloide i se li dóna un aire nou amb una nova maquinària i canviant els aspectes formals, entre els quals la vinyeta de Castanys, que incorporarà un element de vivacitat. El 1936 va ser confiscat per la CNT, que l'edità fins 1937, moment en què la capçalera desapareix.
En realitzar la catalogació dels dibuixos, s’ha comprovat que, del total de 451 originals conservats, 400 van ser publicats pel diari La Veu de Catalunya entre el 2 de novembre de 1933 i divuit de juliol de 1936. Els restants 51 originals, malgrat ser creats per al diari, no es van publicar mai, fos perquè el propi diari els va desestimar, o bé perquè van ser censurats.
L'1 de novembre del 1933, en nota destacada a primera plana, va aparèixer al diari l'anunci de la nova col·laboració diària a La Veu de Catalunya del dibuixant Valentí Castanys, i en destaca les qualitats remarcables com a caricaturista. Castanys va publicar sempre a l'edició del matí del diari. La vinyeta de Castanys passà a primera plana a partir de divuit de març de 1934.
Es té constància que els dibuixos de Castanys van ser censurats en almenys vuit ocasions durant la seva col·laboració amb La Veu. La vinyeta va aparèixer publicada en blanc, en l’edició d’aquell dia del diari, seguint una pràctica freqüent de la premsa de l’època.
Pel que fa a l’aspecte formal, són dibuixos a tinta negra sobre cartolina blanca -o paper-, amb un format apaïsat que oscil·la lleugerament i va entre els 16 i els 22 cm d’alt per entre els 22 i els 26 cm d’ample. En la majoria es tracta d’una sola escena. El títol i el text i diàlegs, que proposa el propi dibuixant, i que acompanyaran el dibuix en la seva publicació, sempre en català, es troben al vers del document. També trobem al vers les correccions lingüístiques que en farà el corrector del diari, així com indicacions de la mida a què ha de sortir imprès (normalment 12 cm) i en ocasions algun canvi de títol o modificacions en el text proposat per Castanys. Ortogràficament les majors vacil·lacions les trobem en l’ús de l’accentuació, que el corrector del diari rectificà sistemàticament. El mot “Veu” apareix sovint, a llapis, en gran. És de destacar que un nombre significatiu d’originals, especialment a partir de l’any 1935 es troben dibuixats reaprofitant el vers de les pàgines -en blanc- d’una revista de figurins de moda en francès (que no s’ha pogut identificar), segurament per causa de l’escassetat de paper.
La marxa a l'exili del dibuixant, a l'esclat de la Guerra civil espanyola el juliol de 1936, precipità la fi de la col·laboració de Castanys amb el diari. El rotatiu va ser confiscat en aquell moment per l'organització sindical anarquista CNT, en el context de les confiscacions i/o col·lectivitzacions dels diaris de la ciutat, que es va produir durant la Guerra civil a Barcelona. Aquesta data coincideix amb la de la donació a l’Arxiu Històric de la Ciutat dels dibuixos originals, fet que no degué pas ésser casual.
MÉS INFORMACIÓ
Consulta al catàleg de l’AHCB els dibuixos originals de Valentí Castanys:
Sobre la biografia i les publicacions on col·laborà Valentí Castanys:
- Fundació Gin, humoristan, clicant aquí
- Tebeosfera, clicant aquí
L’Arxiu històric de la ciutat conserva una col·lecció completa del diari La Veu de Catalunya. Aquest diari es va digitalitzar en col·laboració entre la Biblioteca de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès. Versió digital disponible a ARCA:
Bibliografia de Castanys i sobre ell, i publicacions periòdiques en què va col·laborar que podeu consultar a l’AHCB:
La Biblioteca de Catalunya conserva una important col·lecció de dibuixos originals de Valentí Castanys realitzats per a diverses publicacions periòdiques en les qual col·laborà. En va fer una exposició el 2023, la podeu consultar a:
BIBLIOGRAFIA
200 anys de premsa diària a Catalunya.-- Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya: Arxiu Històric de la Ciutat: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1995.
CASTANYS, Valentí. La Memòria es diverteix: mig segle de records. Barcelona : Destino, 1964.
FIGUERES, Josep M. La Veu de Catalunya : (1899-1937). Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Base, 2014.
SENDRA, Eloïsa. Fons i col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: els dibuixos per a publicacions periòdiques com a element de patrimoni. A: L'Humor gràfic a Barcelona, 175 anys de tradició humorística catalana. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Efadós, 2016., p. 27-65.
TORRENT, Joan, TASIS, Rafael. Història de la premsa. Barcelona: Bruguera, 1966.
