El Consolat de Mar de Barcelona, Llibre d’ordinacions. Un antic ofici de la mar, els Barquers (1428-1437)
Amb motiu de la celebració del 750è aniversari del Consolat de Mar, l’Arxiu Històric de la Ciutat fa protagonista del mes el Llibre d’ordinacions del Consolat de Mar (1358-1609). Es tracta d’un recull de diverses normes per al seu funcionament, els salaris dels treballadors de la casa Llotja, seu del Consolat de Mar, com s’havia de cobrar el “dret de pariatge”, impost sobre les mercaderies que servia per finançar l’organisme, normes sobre la inspecció de naus, textos relatius a alguns vells oficis del mar, etc.
Un d’aquests textos són les “Ordinacions dels salaris dels barquers per carregar e descarregar les fustes en Barchinona”, (1428-1437, f. 97-102).
La feina del barquer podia ser perillosa per causa de les tempestes marines, de la proximitat d’enemics, etc. i mancava de regulació. Treballaven amb embarcacions petites, i sovint se’ls obligava a fer la descàrrega sense haver estipulat un preu per la seva tasca. Per les mateixes causes les naus patien greu perill si restaven a la platja sense descarregar. Per tot això, i a petició dels barquers, el rei Joan I va declarar de competència exclusiva del Consolat de Mar jutjar les qüestions sobre els salaris dels barquers de Barcelona i també, oïdes les parts, la seva regulació (1395).
Les Ordinacions estableixen que tots els barquers que vulguin “barquejar”, -traginar càrrega d’una nau a terra o a la inversa, o entre naus- a la platja de la mar de Barcelona, hauran de fer la càrrega o descàrrega dels vaixells sempre que siguin requerits, sense cap excusa, o seran multats.
Els mercaders estan obligats a pagar el salari als barquers, segons els preus i la taxació que es detalla tot seguit al document, i si no ho fan, els barquers podran retenir penyores sense incórrer en cap pena.
Acabada la feina, el cap dels barquers haurà de pagar la seva part a la resta de la seva colla, en el termini de tres dies -s’ajudaven dels missatgers, i també d’esclaus-.
A continuació es fixen els salaris que havien de rebre els barquers per les mercaderies que traginaven -moneda: sous, diners i malla-, segons el pes o mesura i l’embalatge -quintars, quarteres, salmes, cafissos, bales, odres, costals, tonells, gerres, càntirs, botes, unitats, caps- i segons el tipus de mercaderia -forment, ordi, civada, llegums, vi, oli, sofre, mel, espècies, cànem filat, estopes, plom, estany, coure, llautó, ferro, draps fins francesos, anglesos o florentins, cuir, etc.- que ens aporta interessantíssima informació de les mercaderies amb què es comerciava al port de Barcelona al segle XV, i de la forma com es transportava i es mesurava.
Les mercaderies s’havien de deixar lluny de l’aigua a cinc passes d’on s’acaben les onades, a la sorra seca “de la scuma de la mar en la sorra...sinch passes en exut”. De la càrrega i transport cap a terra se n’encarregaven altres oficis, com els bastaixos o els traginers de mar.
Els treballs eren més fàcils de realitzar si el vaixell es trobava dintre de la tasca, bancal de sorra que hi havia al port de Barcelona, que arrecerava les embarcacions dels temporals, i més difícils si aquest es trobava ancorat a mar obert “ormeiat fora la tascha o al ànchora en ubert”, en aquest darrer cas les tarifes pujaven.
Al final regulen que, de les multes que cobrin, es faran tres parts: la primera per a l’oficial que imposarà la multa, la segona per al denunciant, i la tercera per a l’obra de la muralla i fossat -vall- de la ciutat.
EL CONSOLAT DE MAR DE BARCELONA
Tenia l’objectiu de protegir el comerç barceloní a l’àrea mediterrània, amb funcions judicials i administratives. A Barcelona, la defensa dels interessos de la gent de mar va tenir un precedent en la Universitat dels Prohoms de Ribera, 1248. Va ser instituït a Barcelona a partir de 1347, segons el model de València. Els dos cònsols que el dirigien eren elegits pel Consell de Cent, un ciutadà i l’altre mercader.
Per regular el comerç i el tràfic marítim van aparèixer un conjunt d’usos i normes jurídiques que van formar el Llibre del Consolat de Mar. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es conserva un manuscrit del segle XV, que és una de les fonts bàsiques per establir el text d’aquest important codi legislatiu.
Els cònsols de mar presidien el Consell de Vint, que fomentava el comerç, donava llicències per exercir-lo, i recaptava el Dret de pariatge, impost que pagaven les mercaderies introduïdes a Barcelona. Les prerrogatives del Consell de Vint eren emparades pels Defenedors de la mercaderia.
La documentació del Consolat de Mar de Barcelona i de les seves institucions successores a partir de 1758, el Consulado de Comercio (1762-1829), el Tribunal de Comercio (1830-1868) -funcions judicials-; i la Junta de Comerç (1758-1847) -hereva del Consell de Vint, amb funcions de govern i d’administració dels comerciants de Llotja-, es conserva avui a diversos centres: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Per saber-ne més:
Llibre d’ordinacions del Consolat de Mar de Barcelona, versió digital. Clicar aquí
Transcripció de les Ordinacions dels Barquers, folis 97r-102v (1428-37). Clicar aquí
Llibre del Consolat de Mar, manuscrit conservat a l’AHCB C06-B080, part del Codi jurídic de navegació comercial vigent a l'edat mitjana, versió digital. Clicar aquí
Ordinacions de la Universitat dels Prohoms de Ribera, 1258, versió digital del privilegi reial en pergamí. Clicar aquí
Centres que conserven documentació del Consolat de Mar de Barcelona (i institucions successores):
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)
Documentació del Consolat de Mar (1347-1730). Clicar aquí
Documentació de la Junta de Comerç (1749-1836) a l’AHCB. Clicar aquí
Ateneu Barcelonès
Biblioteca de Catalunya (BC)
Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA)
Gremi de Barquers, vegeu també la documentació del gremi, consultable presencialment a l’AHCB:
AHCB3, 2B.34-3 Gremi de Sant Telm i Santa Clara (Barquers), llibre d’ordinacions dels barquers entre 1380 i 1495, folis 44v a 54r conté una altra còpia de les ordinacions dels salaris.
Bibliografia
CABASTANY i FORT, Joan F. El Archivo del Consolat de Mar : noticia de los fondos que se conservan actualmente. Barcelona : Instituto Municipal de Historia, 1964, (Documentos y Estudios ; 13) pàg. 7-19. Clicar aquí
COLON, Germà; GARCIA, Arcadi. Llibre del consolat de mar / [edició del text: Germà Colon; diplomatari i estudi jurídic: Arcadi Garcia] ; pròleg de Francesc de B. Moll. Barcelona : Rafael Dalmau, 1981-1987. 5 v. (Textos i documents, Fundació Noguera, 1-4, 15)
GUIA de fons i documents per a l'estudi de les relacions entre Barcelona i el mar / [autores : Mireia Bertrana de Bustos, Pilar Cuerva Castillo, Mònica Gutiérrez Pérez, Olga Martín Sirarols]. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona: Port de Barcelona, 2014. Clicar aquí
RIERA I VIADER, Sebastià. «Les fonts municipals del període 1249-1714. Guia d’investigació». Barcelona quaderns d’història, 2001, Núm. 4, p. 239-275, Clicar aquí
SOBERÓN, Mikel. «Caixes i pontons. Els aspectes tècnics en la construcció del primer port medieval de Barcelona, 1439-1455». Barcelona quaderns d’història, 2014, Núm. 21, p. 125, Clicar aquí
TINTÓ i SALA, Margarita. «Ordinacions dels barquers de la ciutat de Barcelona durant el segle XV». Medievalia, 1992, n.º 10, pp. 413-424. (publica la transcripció de les ordinacions, en la còpia del fons del Gremi de Barquers, AHCB3, 2B.34-3). Clicar aquí
VOLTES BOU, Pedro. Repertorio de documentos referentes a los consules de ultramar y al Consulado de Mar, conservados en el Instituto Municipal de Historia de Barcelona. Barcelona : Instituto Municipal de Historia, 1964, (Documentos y Estudios ; 13) pàg. 23-166. Clicar aquí
Web de la celebració del 750è aniversari del Consolat de Mar. Clicar aquí
