La cacera de bruixes. El Tribunal de la Inquisició a Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia diversos documents de la relació institucional que el Govern municipal va mantenir amb el Tribunal de la Inquisició, l’instrument eclesiàstic per a la persecució i la repressió de la dissidència religiosa, però també social i cultural, contra l’ortodòxia promulgada per l’Església catòlica. Entre els documents conservats, n’hi ha relatius a l’anomenada “cacera de bruixes”: dones perseguides per les seves pràctiques heterodoxes, que eren acusades d’heretges i de dur a terme pràctiques “diabòliques”; dones acusades de “bruixes i metzineres”. Una d’aquestes dones va ser Beatriu Llopis, una barcelonina de mitjan segle XV acusada d’invocar i adorar el dimoni. Ella, com tantes altres acusades de bruixeria, probablement va ser el boc expiatori d’una societat fortament misògina que cercava en orígens malèfics la causa de les crisis de la seva època.
“Beatriu Llopis, habitant de Barcelona, portada per l’esperit diabòlic, sense temor de Déu ni del càstig temporal, hauria fet invocacions als dimonis, tenint-los com a familiars, fent-los fumigacions, adoracions i altres actes de latria reservats únicament per a Déu...”, es llegeix en el document de 1454 conservat als fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Tal com ha explicat l’historiador Pau Castell Granados, Beatriu Llopis va ser acusada l’any 1437 davant la cort del veguer per pràctiques màgiques i metzines, i gràcies a la intervenció de la reina Maria va ser finalment alliberada a manlleuta. Més tard, el 1454, va tornar a ser acusada pel procurador fiscal de la Inquisició, però després de presentar defenses, l’inquisidor fra Jaume de Sant Joan finalment la va absoldre.
Els orígens i l’evolució de la cacera de bruixes a Catalunya, així com la documentació conservada a l’Arxiu Històric de la Ciutat, han estat estudiats per historiadors com Agustí Alcoberro, el mateix Pau Castell i Teresa Vinyoles, entre d’altres. Ja fa més d’un segle, el 1903, que l’arxiver municipal barceloní, Alfons Damians, s’havia lamentat que “res d’estrany seria que segles enrera, quan lo fanatisme estava més arrelat, la gent pagesa i de ciutat cometessin veritables atropells en pobres velles i altres persones per creure-les bruixes i ab tractes ab lo dimoni”. En el segle XXI, arreu d’Occident s’impulsen iniciatives per recuperar la memòria d’aquelles dones i promoure’n la reparació i la dignificació.
Coincidint amb la celebració del Dia de la Dona el 8 de març de 2021, a Catalunya s’ha engegat la campanya “No eren bruixes. Eren dones”. Entre les iniciatives de la campanya hi ha la posada en marxa d’una web monogràfica que inclou un “Atles de la cacera de bruixes”, la font més completa que existeix sobre els judicis per bruixeria celebrats als segles XV-XVIII a Catalunya i Andorra, on es mostren per primer cop els esdeveniments, els anys i els llocs on van succeir, així com les persones i institucions que hi van participar. L’atles conté un mapa interactiu i un cens del total de persones, dones i homes, jutjades per crim de bruixeria a partir de les investigacions de Pau Castell.
Més informació:
Inventari de la sèrie documental “Eclesiàstics. Inquisició” de l’AHCB:
/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/2024-01/16_1C.XVIII%20Eclesiastics.Inquisicio.pdf
Tesi doctoral sobre la cacera de bruixes a Catalunya en els segles XV-XVI:
https://www.tdx.cat/handle/10803/131462#page=1
Exposició virtual “Per bruixa i metzinera” del Museu d’Història de Catalunya:
https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_linia/per_bruixa_i_metzinera
Campanya “No eren bruixes. Eren dones” de la revista Sàpiens:
