La sala de les paraules
Els documents d'Arxiu acostumen a sortir dels dipòsits a l'espai expositiu per compondre o il·lustrar relats temàtics, històrics, etc. D'aquesta manera les disciplines arxivística i documental queden ocultes i re- servades a professionals o investigadors.
Aquesta instal·lació s'acosta al verb exposar amb arxivar com a centre mitjançant una composició de documents basada en una selecció de paraules pròpies d'aquest arxivar.
Amb aquesta instal·lació, l’AHCB, a la seu de la Casa de l’Ardiaca, comença un nou camí en la manera d’exposar documents i d’explicar-se a si mateix.
També activa una nova manera de treballar que involucra en les mostres els professionals i especialistes de l’arxiu, que ara participen en l’elecció dels ítems per exposar i en la difusió del seu propi treball.
La instal·lació que dona inici a aquest nou cicle es distancia de l’exposició històrica o temàtica per orientar-se cap a la mateixa disciplina arxivística com a tema.
És habitual que els edificis d’arxiu tinguin un annex per exposar, així com que aquests annexos imitin les estratègies dels museus històrics. Això no té res de dolent, ja que la tradició del museu és secular i se’n pot extreure una gran quantitat de coneixement expositiu. Però quin és el tema d’una sala situada en un arxiu? No hauria de difondre la seva pròpia disciplina, l’arxivística, a més de relats històrics o temàtics?
Aquest és el camí que pretén iniciar “La sala de les paraules”: una mirada sobre l’acció d’arxivar que té lloc a la Casa de l’Ardiaca i que, si no es difon, queda relegada a professionals o investigadors especialitzats.
Té una intenció clara de seduir mitjançant el fet d’arxivar en combinació amb el fet d’exposar.
La base de la instal·lació és una sèrie de termes, amb les seves definicions, que se situen en panells que es relacionen amb els ítems, situats en vitrines, mitjançant signes. Els ítems, els documents, no són a les vitrines pel que relaten si no per la seva tipologia, que es correspon amb la definició.
Pel que fa a l’espai de “La sala de les paraules”, hi torna a haver canvis. Lluny de convertir un lloc de pas en una sala d’exposicions, se’n potencia la característica de hall, de lloc de circulació de persones, més encara tenint en compte el caràcter monumental de la seu, que permet una abundant recepció de públic.
El muntatge, a més del que s’ha dit, té la intenció clara de reivindicar el valor de les muralles presents a l’espai, sense competir-hi i sense ocultar-les, sinó usant-les com una escenografia privilegiada que aporta majestuositat a la instal·lació.
ALGUNES PARAULES
Lligall
Grup de documents protegits per dues tapes de cartró i lligats amb una cinta que uneix i tanca el conjunt.
Infern
Dipòsit que contenia materials segregats de la col·lecció principal per evitar infringir les lleis, segons el costum social de l’època.
Quart
Dimensió d’un document on el full de paper s’ha plegat dues vegades i ha generat un quadern de quatre fulls.
Podeu veure totes les paraules clicant aquí
Fitxa tècnica
Organització
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Directora de l’Arxiu
Silvia Domènech
Idea i conceptualització
Jorge Blasco
Disseny gràfic
Marta LLinàs
Producció i Muntatge
Coolturart S.L.U
Documents
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Coordinació
Programes públics de l’Arxiu, amb el suport dels serveis de conservació i restauració, administració, reproducció i manteniment.
Agraïments
Als equips de fons documentals, biblioteca i hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat, que han aportat la seva experiència i coneixements sobre la professió i els fons que es conserven a l'Arxiu.
