Micaela Flores Amaya, “La Chunga” retratada ballant per Ramon Aulina de Mata i de Pinós
L’artista “La Chunga” va morir el 3 de gener. Micaela Flores Amaya nascuda el 1938 a Marsella, gitana i família de Carmen Amaya i de Remedios Amaya, va venir amb un any de vida a viure a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Fou coneguda per ballar amb els peus descalços des de petita i així va ser retratada en el ball de Morisca i Taranto per Ramon Aulina de Mata i de Pinós. El seu recorregut vital va des de Barcelona fins al món sencer, passant per Hollywood, fou molt reconeguda com a ballarina. Com a pintora va conèixer Picasso, Dalí, Miró o Rafael Alberti... i va entrar en contacte amb els circuits intel·lectuals i artístics catalans.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia el Fons personal del dibuixant Ramon Aulina de Mata i de Pinós (AHCB3-506/5D125) que retrata extensament com a cronista del dia a dia, la dansa viscuda a Barcelona sobre tot entre els anys 1937 i 1973. El 1950 va exposar a la Sala Grifé & Escoda “Una història gràfica del ballet”.
Es tracta d’un fons de caràcter eminentment visual, que consta de dos grups documentals: un textual, format per un lligall de correspondència, impresos i notes; més el format per material gràfic: dibuixos, gravats, olis, aquarel·les, papers vegetals de preparació de projectes i molts esbossos, apunts i notes preses a llapis a gran velocitat.
Els temes retratats són majoritàriament d’escena de dansa barcelonina, com les produccions del Liceu: coreografies de Joan Magriñà (1903-1995) o els Ballets Russos, així com també la dansa popular, en danses catalanes, sevillanes i danses ètniques, amb un gran contingut de dansa espanyola flamenca; això al costat d’escenes de circ, d’animals, plantes i flors, figurins i retrats, escenes costumistes amb personatges de l’entorn, descripcions del món viscut a la platja o a indrets catalans de muntanya. Constitueix una valuosa crònica visual de la dansa, plena de noms, dates, llocs i obres estrenades amb els corresponents passos de dansa. Alguns d’aquests noms son:
Artistes, com “La Chunga”, Vicente Escudero, Carmen Amaya, Mariemma, Antonio Rojas, La Argentina, Alberto Portillo, Rosita Segovia, Pilar López, José Greco, José de la Vega, Consuelo Sánchez, Lola Flores...
Estils de danses, com Soleares, Alegrías, Martinete, Malagueña, Galaica, Fandango, Paso a cuatro, Jota, Bulerías, Bolero, Zapateado Goyescas, Farruca, Mirabras...
Obres, com “Amor Brujo”, “El Órgano de Bambú”, “Sherezade”, “Le Lac des cygnes”, “Sonámbula”, La Molinera a “El sombrero de Tres Picos”,...
Companyies, com la de Xavier Cugat, Pilar López, Barbara Lloyd, Josephine Baker, el duo d’Ivonne Alexander i Paul Goube, Viviane and Roy Dance ...
Imatges teatrals, com “Ciega Quiero Ser”, “Relicario”, “Entre Dos Luces”, “L’Oiseau Bleu” o abundants notes sobre el color del vestuari de dansa.
Imatges del Circ, com el “Circo Americano”, “Els Frediani” de Willy Frediani i els seus fills o el mim Marcel Marceau ...
El conjunt d’aquests espectacles retratats per Ramon Aulina de Matas i de Pinós, constitueix una font primària gràfica que permet entendre i estudiar la dansa a l’escena catalana i espanyola d’aquests anys de forma detallada, afegint la valuosa descripció realista dels moviments amb la personalitat dels artistes i el disseny del pas concret dins de cada obra.
Un cop finalitzat el tractament arxivístic, el Fons personal d’en Ramon Aulina de Mata i de Pinós estarà disponible per a ser consultat i esdevindrà una eina útil per a tota la ciutadania i en especial per a la recerca històrica en el món de les arts del moviment de la primera meitat del segle XX a Barcelona.
Lola Flores ballant Angelitos Negros. Pas de dansa de Lola Flores ballant la cançó del poema Píntame angelitos negros de Andrés Eloy Blanco. Bolero amb música de Manuel Álvarez Rentería, i lletra que inicialment va ser cantada por Pedro Infante però la versió més coneguda és la de Antonio Machín, que és l’adaptació del poema d’Andrés Eloy Blanco Meaño, poeta, advocat i polític veneçolà.
La Chunga ballant Taranto. Esbós de la Chunga en moviment. El Taranto és un pal del flamenc creat a Almeria i que descendeix de la Taranta. Aquest cante procedeix de la zona minera d'Almeria. Es considera a Carmen Amaya, família de “la Chunga”, la mare del taranto com a ball, cap als anys quaranta del segle XX.
Lola Flores ballant. Aquarel·la i esbós de dibuix a llapis d'un pas de dansa de Lola Flores, ballant amb la seva característica energia.
Pas de ball de José de la Vega. José de la Vega, va néixer i créixer a Sevilla entre las Soleares i Bulerías de la Família Perrate, una vida consagrada al ball. A Barcelona encara roman l’Escola de Ball Flamenc José de la Vega fundada el 1975.
Apunt del natural de Nina Stroganova ballant al Liceu l’any 1946. La ballarina i professora Nina Stroganova, (Nina Rigmor Strom) va néixer a Copenhaguen el 31 d'octubre de 1920 i va morir a Nova York el 9 de juliol de 1994. El 1937 va unir-se al Ballet Russe de Montecarlo de Massine, amb qui va ballar diversos papers en solitari.
Esbós molt ràpid de pas de ball flamenc masculí. El conjunt d’esbossos, apunts i notes preses “al vol”, de llampada, d’esquitllada, durant els espectacles de dansa visitats, constitueix una part gran del conjunt gràfic de documents del fons Ramon Aulina de Mata i de Pinós.
Cartell de l’Exposició "Una història gràfica del Ballet": R. Aulina de Mata, 1926-1950: Galeria d’Art Grifé & Escoda, 27 de maig al 15 de juny de 1950.
Petita il·lustració a color, decorativa, de jardí. Jardí on dos exemplars d’Ara (guacamais) reposen a les branques d’un arbre florit. Els ocells del gènere Ara són grans lloros dotats amb llargues cues, ales llargues i estretes i plomatge vivament acolorit. Ramon Aulina preparà diversos projectes decoratius.