Barcelona Llibres

Una impressionant autobiografia fictícia que, en forma de diari pòstum, recull la vida, circumstància, creences i ànimes de la barcelonina Dolors Aleu Riera (1875-1913).

L’autora construeix una mirada particular sobre la vida d’una doctora, dona, mare i esposa barcelonina, a partir del poc material que va sobreviure a la mort de la primera metgessa de Barcelona, Catalunya i Espanya. És un text àgil amb espurnes d’humor que barreja la història personal d’Aleu amb la història de la humanitat i entrellaça fets biogràfics amb sensacions, pensaments, dades científiques, curiositats mèdiques, reflexions històriques i confessions íntimes dedicades a totis.

El diari juga amb el temps, avança i retrocedeix, acompanyat d’unes il•lustracions contemporànies creades a partir de les poques fotografies que hi ha del personatge. Aquesta és una aproximació innovadora a la biografia de Dolors Aleu, una proposta propera, fresca i molt visual que rescata i recrea amb rigor i sensibilitat una història femenina i feminista que durant anys ha estat, com la Dolors, enterrada.

En primera persona, la Dolors ens explica la seva vida, els seus estudis i experiències com a ginecòloga i metgessa de família; com a amiga, mare, filla, esposa i, en definitiva, com a dona. Nosaltres l’hem imaginada així, amb aquestes paraules i aquests colors. Les dades són reals (o almenys documentades); algunes dates són certes i d’altres suposades; les percepcions són, evidentment, pura fantasia. A partir dels pocs escrits que va deixar i de sis fotos que se’n conserven, hem intentat ficar-nos dins el seu cap i mirar a través dels seus ulls. La Dolors és la primera metgessa d’Espanya —es va doctorar el 1882— , sí, i també és una feminista, quasi per accident, que ens fascina.