L’ordre mundial, consolidat després de la Segona Guerra Mundial com a sistema per resoldre els conflictes i evitar repetir les grans catàstrofes bèl·liques i humanitàries del segle XX, s’està erosionant per donar pas a un nou model basat en la llei de la força. El dossier “Solidaritat en un món en flames” de Barcelona Metròpolis analitza aquest nou escenari, on la solidaritat esdevé més necessària que mai.

El conflicte de Gaza, amb tota la seva complexitat, ha esdevingut un mirall que reflecteix les mancances de la política per reaccionar davant les injustícies, però també un exemple de com la societat civil pot trobar mecanismes d’intervenció que obliguin els poders públics a actuar. Barcelona Metròpolis analitza aquest nou escenari mundial de la mà d’experts destacats: Máriam Martínez-Bascuñán, Victoria Camps, Moussa Bourekba, Carme Colomina, Mathias Delori, Patricia Simón i Manel Vila. L’editorial Solidaritat en crisi, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva, adverteix que “no hi ha un desmuntatge total de l’ordre multilateral, però sí un buidatge de la seva capacitat operativa, que amenaça de convertir-lo en una carcassa inútil.”.

Obre el dossier Máriam Martínez-Bascuñán, autora del llibre El fin del mundo común: Hannah Arendt y la posverdad, que afirma que “la solidaritat tantes vegades proclamada sembla incapaç de traduir-se en acció política efectiva”. En el seu article, reivindica que la solidaritat autèntica no exigeixi devolució immediata ni simetria: “L’altre no ens deu res, perquè no és una transacció.”

Victoria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia de la Universitat de Barcelona, analitza el canvi de valors que afecta la modernitat, on la solidaritat ha estat desplaçada per l’individualisme i per altres valors amb més consideració, com la llibertat i la igualtat. “Descarregar exclusivament en les institucions estatals l’obligació d’avançar cap a una societat més justa és un error”, diu.

A l’article “De la força normativa a la norma de la força: lliçons des de Gaza”, Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, denuncia el doble estàndard aplicat pels Estats Units i la Unió Europea en les guerres d’Ucraïna i Gaza.  “S’ha dinamitat l’ordre internacional des de dins, s’ha destruït la credibilitat i s’ha alimentat la desafecció”.

Per la seva banda, la periodista i investigadora Carme Colomina posa l’accent en el fet que “els mecanismes de redistribució de la Unió Europea es plantegen de manera transaccional, a partir dels interessos dels estats membres, i no com un exercici de solidaritat”.

El politòleg francès Mathias Delori, autor del llibre Ce que vaut une vie [Què val una vida?], s’endinsa en matèria bèl·lica i explica quins són els obscurs paràmetres que determinen els càlculs militars dels danys col·laterals. “Les normes han estat tergiversades fins a tal punt que la població civil ha quedat, un altre cop, desprotegida”, conclou.

La periodista Patricia Simón es pregunta quines lliçons s’han extret del moviment global contra el genocidi de Gaza, exclamant-se pel fet que la solidaritat hagi estat criminalitzada en democràcies consolidades com les dels Estats Units, Alemanya o el Regne Unit. “No ens ha d’estranyar que una part de la societat conclogui que organitzar-se per exercir la solidaritat no serveix de res”, afirma.

Tanca el dossier Manel Vila, qui va ser gerent del Districte 11 Sarajevo, un exemple de solidaritat de finals del segle passat, i ara capitaneja el Comitè Assessor del Districte 11 – Ciutats de Palestina. Es mostra convençut que “el futur del món apunta cap a les ciutats, vinculades per deures recíprocs de solidaritat”.

Entrevistes a Rosa Romà i Victoria Szpunberg

Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, parla del futur de la televisió tal com la coneixem avui dia, i de com pot adaptar els seus formats i continguts de cara al futur. Entrevistada per Àlex Gutiérrez, lamenta que, davant la caiguda d’ingressos publicitaris, els mitjans hagin hagut “d’obtenir recursos com fos. I això ha afavorit els pescaclics i la parainformació”.

L’altra protagonista d’aquest número és la dramaturga Victoria Szpunberg, que ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Literatura Dramàtica. Despulla la seva personalitat davant les preguntes de Marta García Miranda, a qui confessa que han estat “molts anys de picar pedra, de treballar en la invisibilitat i, per què no dir-ho, d’acumular ressentiment”.

A la secció Visions Urbanes, dos interessants reportatges ens porten a la complexa configuració de la Barcelona actual i a un dels principals maldecaps de la seva població: l’habitatge. Clara Blanchar explica com la ciutat es podria desempallegar, de cara al 2028, de tots els pisos turístics que hi ha, també els legals. I Gerard Pruna ressegueix tot el procés que condueix al naixement d’un nou barri a la ciutat, prenent com a exemple la Marina del Prat Vermell.

El Barcelona en dades d’aquest número també està dedicat a l’habitatge i exposa dades històriques que permeten entendre millor el fenomen: l’evolució de la construcció, els habitatges protegits, les compravendes, el preu mitjà, el mercat de lloguer, l’impacte dels topalls, el lloguer de temporada, els habitatges buits… Una bona radiografia en evolució constant.

L’escriptora Rebecca Solnit és la protagonista de la secció En Trànsit, signada per Eudald Espluga. Tots dos van tenir l’ocasió de conversar en un acte organitzat pel CCCB, que ha donat com a fruit aquest interessant retrat d’una persona “esperançadorament esgotada”. Solnit afirma que el món canvia “gràcies a les persones pacients”.

Al Plec de Cultura, l’atenció del Debat se centra en la importància de les humanitats a l’hora de desenvolupar el pensament crític. Conduïts per Jordi Nopca, nou experts debaten sobre els perills d’un món cada cop més guiat per l’eficiència i l’utilitarisme, que deixa de banda la lectura. Per la seva banda, Agustí Argelich fa un recorregut per la gran quantitat de festivals especialitzats en curtmetratges que se celebren a Barcelona i Catalunya.

A l’apartat de llibres, Julià Guillamon fa un homenatge a Lluís Permanyer, “un home generós i savi”, que ens ha deixat just quan estava a punt de publicar-se el seu darrer llibre, Testimonis de tot el món sobre Barcelona. Edició molt ampliada d’una monumental documentació de vint segles. Per la seva banda, Àlex Tort ressenya La paraula vencedora de la mort, de Rob Riemen. Les pàgines d’exposicions estan dedicades a Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura, una mostra que es podrà veure al CaixaForum Barcelona a partir del 27 de març.

Tanca la revista el relat L’amor és un mercat clos, que signa Roser Vernet. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra de María Medem, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és el reporter gràfic Manu Brabo, premi Pulitzer 2013, que ha documentat guerres, insurreccions, crisis migratòries i desastres naturals. El seu impactant treball Les guerres d’allà afegeix un element de reflexió al dossier d’aquest número, dedicat a la solidaritat.