Agustí Centelles (1909-1985), nascut a València però resident a Barcelona des de que tenia un any, és considerat com un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. Fotògraf afeccionat al cinema, es va formar i entrenar sòlidament de manera autodidacta en el món de la imatge.
Durant la Segona República, va col·laborar al diari La Publicitat, el Diari de Barcelona, Última hora i La Vanguardia. Amb una càmera Leica, de les primeres a Espanya, va realitzar reportatges gràfics de diferents aspectes de la vida política, social i cultural catalana d'aquest període històric: imatges quotidianes de manifestacions, judicis, atracaments, festes populars, competicions esportives, actes polítics,...
Va ser testimoni excepcional de la Guerra Civil espanyola, treballant des del bàndol republicà. El seu grau de compromís amb la República va obligar-lo a exiliar-se a França, amb les seves càmeres i una maleta plena de negatius del seu arxiu personal per tal que no arribessin a mans de l'exèrcit franquista i fossin utilitzats amb fins repressius. Una vegada arribat a França, va ser detingut i traslladat al camp de concentració de Bram, on va fer moltes fotografies dels refugiats i de les seves condicions de vida.
El 1946 va tornar a Barcelona i va ser inhabilitat per l'exercici del periodisme gràfic: la dictadura franquista l'acusà d'haver format part de la francmaçoneria. Des de llavors, es va dedicar a la fotografia industrial i publicitària per productes com Chupa Chups i Anís del Mono.
L'any 1976, acabada la dictadura, va poder recuperar la maleta amb els negatius que va deixar amagats durant el seu exili a França. Aquestes imatges van tornar a exposar-se i Centelles va esdevenir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. Al 1984, el Ministeri de Cultura espanyol li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.
Considerat com un dels grans cronistes gràfics del segle XX, la seva obra ofereix una perspectiva del drama de la guerra i l'exili no pas com a observador distant, sinó des de dins, amb imatges captades per algú que també fou víctima d'aquells moments i que, a més a més, va voler mostrar la realitat tal com era. Els seus retrats tenen una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes i sense relleu de l'època. El seu testimoni visual d'aquesta època amb imatges d'una gran humanitat, expressivitat i emoció ha quedat a la memòria col·lectiva de la gent. Va capturar moments i emocions per aconseguir que la fotografia tingués vida, que fos capaç per si sola d'explicar històries.
