Exposicions. 17a edició de Fotointerpretacions. Un projecte de Martí Llorens i Rebecca Mutell. Inauguració: 9 de novembre, a les 18.30 h, a càrrec dels autors. A la Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles.
17 a edició del projecte FOTOINTERPRETACIONS, una exposició que, des del seu inici l’any 2005, estimula el diàleg entre la fotografia i la literatura.
En aquesta ocasió presentem l’exposició ‘Skiá – Graphé. El dibuix de l’ombra’, un projecte de Martí Llorens i Rebecca Mutell.
Inauguració: 9 de novembre, a les 18.30 h, a càrrec dels autors.
Del 9 de novembre al 22 de desembre, a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles
Les paraules gregues skiá, ‘ombra’, i graphé, ‘dibuix’ ―és a dir, la tècnica de dibuixar i representar objectes a través de la seva ombra―, van ser els termes que el 1835, W. H. F. Talbot va escollir per designar les imatges que aconseguia fixar sobre un paper sensibilitzat amb clorur de plata. Així, l’esquiagrafia va representar l’inici de la investigació fotogràfica d’aquest reconegut polímata anglès.
” El 2017, l’Ajuntament de Girona ens va convidar a participar en el seu projecte «Arxiu, memòria i recerca», destinat a enriquir la col·lecció fotogràfica del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, (CRDI). Seguint la petjada dels assajos fotogràfics de Talbot, vam decidir retratar la ciutat de Girona mitjançant el procediment esquiagràfic. La naturalesa tècnica d’aquest procediment, en què l’aparició de la imatge per ennegriment directe del paper forçosament té lloc al mateix lloc en què s’exposa a la llum solar, fa que la gènesi d’aquestes fotografies pertanyi de manera íntegra i ineludible a aquesta ciutat.
Atès que el tema principal de les esquiagrafies ―que Talbot posteriorment anomenaria dibuixos fotogènics― eren els espècimens botànics, i vist el caràcter dels parcs i jardins urbans de Girona, vam optar per fer una sèrie de fotogrames per contacte de fulles i plantes d’alguns d’aquests parcs. Aquest mateix procediment el vam utilitzar com a negatiu per a una càmera de gran format. Si feia 180 anys Talbot havia necessitat un temps d’exposició de diversos minuts per a la realització d’un fotograma, el fet d’emprar aquell mateix paper a l’interior d’una càmera ens va obligar a exposicions que, en el nostre cas, no van ser inferiors a les dues hores en ple estiu. Pel que fa al positivat, la simbiosi d’un procediment fotogràfic històric amb una tècnica contemporània ens va semblar fructífera. Així doncs, vam digitalitzar els negatius de paper per poder imprimir-los en un format molt més gran.”
Rebecca Mutell (1980) és doctora en Belles arts per la UB en 2015, fotògrafa, professora i investigadora del mitjà fotogràfic. Martí Llorens (1962) és llicenciat en Belles arts per la UB (1987) i màster en Teoria i Història de l’Arquitectura per la UPC (2016). És fotògraf i investigador de la història de la fotografia.
Ambdós són els fundadors de l’associació cultural Factoría Heliográfica, entitat dedicada a promoure i transmetre l’interès per la recerca i l’experimentació fotogràfiques. En aquesta línia, actualment treballen en un projecte editorial sobre una àmplia selecció de textos originals relatius a la invenció de la fotografia.
