C. Josep Serrano 59-61. 08024 Barcelona
93 213 68 50
Fa molt temps, la masia de Can Baró, que dona nom al barri i que roman encaixada entre blocs de pisos, no era a Barcelona, pertanyia a Sant Martí de Provençals. A finals del segle XIX, el municipi és annexionat i seran doncs les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment les que faran que Can Baró acabi formant part de la ciutat. És llavors que comença la parcel·lació de les seves terres, que van arribar a ocupar 45 hectàrees.
La Companyia d’Aigües de Barcelona compra una bona part del terreny i construeix un dipòsit, que complementa l’obra hidràulica, per portar l’aigua des de Dosrius. És des del turó de la Rovira que s’abasteix Barcelona amb aigua de qualitat. És també en aquella època que comença l’extracció de pedra i calç, cosa que fa que el barri ofereixi avui un perfil de muntanya mossegada, que sorteja un pont singular que cus la ferida. És el que queda a la vista d’aquella mina a cel obert explotada durant dècades, fins als anys seixanta del segle XX, que ens porta el record de les sonores explosions i les esquerdes que apareixien a les cases.
Els assentaments humans s’urbanitzen per capes i el nostre barri n’és un exemple més: podríem dir que una de les primeres va ser el poblat ibèric situat al cim del turó de la Rovira.
De capes, doncs, n’hem tingut moltes, i molt accelerades en els darrers cent anys, que han donat pas a la fisonomia caòtica i singular del nostre barri, fruit d’una intensa especulació. La parcel·lació per fer habitatges va començar als anys vint del segle XX. Primer, van ser les cases de la Cooperativa dels Periodistes; després, els blocs de la Cooperativa Gracienca i de Vista Park i, de mica en mica, diferents iniciatives privades que van acabar perfilant el que som avui, urbanísticament parlant. Durant la Guerra Civil, al Turó, s’hi va instal·lar una bateria antiaèria i al seu voltant, durant els anys quaranta a partir de l’arribada de nous habitants, va emergir un poble de barraques, que es van enderrocar a finals dels anys vuitanta, i amb la política de reallotjament apareixen els blocs de Raimon Casellas que nosaltres anomenem les “Cases verdes”. Fa cent anys no teníem carrers, fa cent anys tan sols es dibuixaven alguns camins entre parcel·les de conreus. El projecte productiu de la masia va ser substituït per un de més rendible com va ser la construcció d’habitatges. Avui som un barri de muntanya, enclavat en una situació privilegiada, en una balconada a la ciutat amb temperatures molt més temperades i menys contaminació, i al bell mig de tres parcs: Tres Turons, Parc del Guinardó i Park Güell. Aquest any celebrem el centenari de Can Baró mirant enrere per poder mirar endavant. Volem que ens serveixi per saber d’on venim, qui som i imaginar cap a on volem anar, conscients que ens trobem en un entorn ple de necessitats, històricament desateses. Defensarem, amb exigència, les oportunitats que tenim dret a veure assolides. D’aquí la il·lusió que aquest centenari té com a objectiu mobilitzar. Comissió Veïnal Organitzadora del Centenari de Can Baró
Inclou el calendari festiu i la participació en la programació de la Festa Major del barri i la celebració de dies singulars.
Es poden dissenyar produccions socioculturals, d'acord amb les característiques de l'espai i relacionades amb la realitat sociocultural del territori. Poden tenir un format de cicle, mostra o actuacions puntuals, i en especial a l'estiu es pot desenvolupar una programació especial.
És un espai d’informàtica per a infants de 5 a 14 anys, subvencionat per La Caixa. Afavoreix el desenvolupament integral dels infants en un entorn educatiu no formal a través de les noves tecnologies.
Apropa la música clàssica a tots els sectors de població, tant de territori, com de districte i ciutat. Hi participen tots els equipaments culturals del districte.
Facilitar a la població a través d’un treball preventiu i educatiu diferents temes: salut, bons hàbits, ecologia, cohesió social, violència de gènere, etc.
Fomentar i donar suport, ajut i servei a nivel logístic, infraestructural i de disseny per a la promoció dels creadors i els artistes.
- Els divendres al Casal: el tercer divendres de cada mes es realitza un concert a l'equipament.
- De Marsé a Mercè (ruta literària): cicle portat a terme conjuntament amb altres equipaments per a conmemorar el Sant Jordi.
- Jornades Gent Gran Can Baró. - Activitats d'estiu: cicle que es realitza el mes de juliol en diferents tipologies d'activitats.
- Cicle de la Dona: diferents actes i activitats relacionades amb la temàtica de la dona.
Quin és l'objectiu del Projecte Radars? Ajudar i facilitar que les persones grans puguin continuar vivint a la seva llar, i garantir-ne el seu benestar amb la complicitat del seu entorn. La prioritat és reduir el risc d'aïllament i d'exclusió social i pal·liar la solitud no volguda. Com funciona el Projecte Radars? Des del projecte es demana als radars que estiguin atents a la dinàmica diària de les persones grans que coneixen i que, si detecten algun canvi en la seva rutina diària, en el seu comportament o en el seu aspecte, i no es té l'opció d'apropar-se a aquesta persona, es posin en contacte amb el projecte. Als radars se'ls facilita un número de telèfon del centre de serveis socials i una adreça de correu electrònic perquè puguin comunicar-ho. Les persones grans detectades són valorades pels professionals dels Serveis Socials, que intervenen conjuntament amb la xarxa del barri en cas de necessitat. El procés es completa amb el suport d'una Plataforma de Seguiment Telefònic, en la que participen voluntaris i voluntàries del barri que fan un seguiment de manera continuada de la persona gran detectada amb l'objectiu de vincular-ho a la xarxa social del barri.
Una proposta que vincula la literatura i el paisatge a través d’una ruta literària i artística.
Una lectura del territori sota els universos literaris de Juan Marsé i de Mercè Rodoreda.
Una descoberta particular del patrimoni físic, cultural i simbòlic d’aquests barris.
És un festival feminista d’arts escèniques organitzat pels Casals de Barri i la Sala Montbau del Districte d’Horta-Guinardó, dirigit i protagonitzat per dones.
És important conquerir els espais culturals des d’una contribució feminista i inclusiva. Fer de l’escena un espai de lluita on des de la sororitat es reivindiqui el paper protagonista que els
pertoca a totes les dones.
