Col·lectiu Collage

Vol reivindicar totes les característiques de la tècnica collage per posar damunt la taula les contradiccions de la societat capitalista i consumista en què vivim. Es tracta d'evidenciar l'absurd de l'art com a objecte de consum, la precarietat de l'artista i la fragilitat de la seva obra, així com la decadència de l'status quo, que s'aferra a una pretesa objectivitat i un conservadorisme caduc. En aquest sentit, els collages no tenen un significat concret en cada cas, ja que el discurs polític i la crítica social que vol articular el Col·lectiu es dona a través de la tècnica mateixa. En tot cas, el que sí que expressen molts d'ells és l'estat d'ànim amb què han estat fets, sovint amb enuig, però a vegades també amb serenor i esperança; també fan explícits imaginaris i constructes socials. De fet, la manca de contingut significatiu és també una manera de prendre una actitud anticapitalista, que no només evidència la manca de sentit i objectivitat del status quo, sinó que també fa volar la imaginació de qui l'observa. Ens agrada la idea de "reconstruir imaginaris" perquè volem crear en positiu; en un moment de pessimisme i desconstruictivisme com el que vivim, volem generar alternatives de pensament i acció a partir de l'art i la imaginació."

1 de febrer a les 19h, inauguració amb performance de Javier Mejía, xerrada amb els artistes i brindis.

Antonio Nicolás

Ens presenta una instal·lació inspirada en texts de Richard Bach - Jonathan Livingston Seagull  per a parlar i reivindicar la desobediència.