Centre Cívic Font de la Guatlla

Font de la Guatlla, un barri amb identitat pròpia

Al districte barceloní de Sants-Montjuïc, hi trobareu aquest bonic barri de Font de la Guatlla. Es troba al vessant nord-oest, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, en el tram comprès entre Plaça d’Espanya i Plaça Cerdà. És una estreta franja de terreny urbanitzat que s’estén entre els carrers de Mèxic i carrer de la Química.

El nom neix d’una antiga font pública on diuen que hi anaven a beure les guatlles ja que havia estat una zona rica en fonts, avui gairebé dessecades o contaminades. Actualment, un monument coronat per una pedra tallada en forma de cap (antiga gàrgola del s. XVIII), col·locat l’any 1997 i situat prop de l’antic emplaçament, recorda la font.

El conjunt arquitectònic més singular del barri és el petit grup de cases baixes amb jardí, en la part més propera a la muntanya, que contrasta amb els edificis del sector més proper a la Gran Via. Un altre espai significatiu és l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona on avui s’hi troba la Fundació Caixa Fòrum, edifici d’obra vista de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

A la part sud-est del barri, és on s’hi poden trobar la majoria de les entitats cíviques i, entre totes aquestes, la que per a nosaltres és la més important: el Centre Cívic Font de la Guatlla, de titularitat municipal, gestionat des dels seus inicis, l’any 1994, per l’Associació de Veïns i Veïnes Font de la Guatlla-Magòria

Aspectes socioeconòmics

El barri de la Font de la Guatlla presenta uns indicadors socials similars als del conjunt de la ciutat, sense diferències extremes que puguin caracteritzar-lo en cap sentit determinat. La zona comprèn l'àmbit d'actuació de l'Associació de veïns de la Font de la Guatlla-Magòria.

La Font de la Guatlla ocupa un total de 45 hectàrees, que equivalen a un 0,5% de la superfície total de la ciutat de Barcelona.

En relació a la població, es pot observar que entre els anys 1991 i 1998 es produeix un descens del nombre d'habitants, que passa de 9.880 a 9.551. Malgrat tot, s'hi poden assenyalar dues fases diferents, ja que el 1998 la població baixa fins als 9.473 habitants, i posteriorment es recupera lleugerament.

La densitat de població d'aquesta zona (21.248 habitants per km2) és més alta que la del conjunt de Barcelona (15.197).

L'estructura per edats defineix una població una mica mes jove que la mitjana del districte, ja que el 12,7% dels habitants són menors de 15 anys, mentre que els majors de 64 representen un 18,5% de la població total del barri.

La població de nacionalitat estrangera que resideix a la Font de la Guatlla (4,5%) representa un percentatge lleugerament inferior al del conjunt tant de Barcelona (4,9%) com del districte de Sants-Montjuïc (5,1%). En xifres absolutes s'arriba als 432 immigrants estrangers. Els primers països de procedència són, per aquest ordre, Marroc, Colòmbia i Perú.

El nivell d'estudis dels habitants d'aquesta àrea és més alt que la mitjana del districte, ja que un 15% dels habitants no té estudis primaris finalitzats i un 8,1% té titulació superior.

El barri de la Font de la Guatlla compta amb 3.723 llars el 1996, el que suposa que a cadascuna hi viu de mitjana 2,5 persones. Tot i que el percentatge de llars unipersonals arriba al 22,6%, cal diferenciar el percentatge de persones grans que viuen soles (21,6%) del de joves (1,9%). L'esperança de vida dels homes és de 75.8 anys, i la de les dones de 83,4, xifres superiors a la mitjana del districte de Sants-Montjuïc.

El poder adquisitiu de la població de la Font de la Guatlla és més alt que el del districte, però no arriba a la mitjana del conjunt de Barcelona. Ocupa el setzè lloc entre els 38 barris analitzats pel que fa a la capacitat econòmica.

L'índex de victimització del districte de Sants-Montjuïc l'any 2000 (16,3%) és gairebé el mateix que el de la ciutat (16,4%), tot i que s'observa que ha increment un 2,6% durant el període 1998-2000.

El 1991, el nombre d'habitatges a la Font de la Guatlla era de 4.040, dels quals 353 es trobaven desocupats, cosa que suposava un 8,7% del total d'habitatges de la zona.

La superfície mitjana dels habitatges del barri (73,8 m2) és lleugerament superior a la del districte (70 m2) Les diferències pel que fa a la tinença d'habitatges a la Font de la Guatlla respecte al conjunt de Sants-Montjuïc van en el sentit d'un pes major de la propietat (65%) i menor del lloguer (26,2%).

Els preus dels habitatges ha sofert un augment considerable entre els anys 1996 i 2000, i han seguit la mateixa pauta que al conjunt de Barcelona. En el cas dels habitatges d'obra nova, el preu mitjà del m2 a nivell de districte ha passat en aquest període de 1.589 euros a 2.045 euros. A nivell de barri disposem de dades sobre el preu mitja del m2 en habitatges de segona mà, i l'augment ha estat encara mes gran, ja que s'ha passat de 1.329 euros a 2.014 euros.

El barri compta amb un parc automobilístic de 3.887 turismes i 1.243 motos. D'aquesta manera, hi ha 386 turismes per cada mil habitants, un valor inferior al de la mitjana de Barcelona. Entre el 1995 i el 1998 s'ha sofert un augment en la matriculació de nous vehicles del 21,4%, amb el que implica en relació a la densitat de trànsit i dificultats d'aparcament. Malgrat tot, encara es troba per sota del conjunt de la ciutat (51,7%).