El patrimoni
El Centre Cívic La Sedeta ocupa una part de l’antiga fàbrica de teixits Pujol y Casacuberta. L’empresa, creada l’any 1899, va ser de les primeres a Europa a produir teixits de seda crua, shantung, en telers mecànics. D’aquí que la fàbrica es conegui popularment com La Sedeta.
La transformació de la fàbrica de La Sedeta en equipaments socials fou el resultat de la reivindicació que els veïns i veïnes del Camp d’en Grassot i de la Sagrada Família mantingueren amb esforç i convicció durant tres anys.
Les movilitzacions van començar el mes de març de 1975, quan sota l’alcaldia del batlle Masó els terrenys foren desafectats com a espai d’ús públic i els propietaris aconseguiren un certificat que els assegurava que en la propera revisió del Pla Comarcal el solar seria edificable.
L’any 1976 la Caixa d’Estalvis de la Diputació (avui Caixa de Catalunya) compra La Sedeta i presenta el projecte per construir-hi un edifici de vuit plantes amb 260 pisos. En iniciar-se les obres d’enderrocament, els veïns organitzats en moviment i sota el lema “La Sedeta per al barri” ocupen la fàbrica, paralitzen les obres i forcen així reunions entre diverses institucions públiques i la Caixa d’Estalvis Provincial que culminaran en la compra del solar per part de l’Ajuntament.
Fruit d’aquesta històrica reivindicació, el 25 de maig de 1985 l’alcalde Pasqual Maragall inaugurava el Centre Cívic La Sedeta. Quatre mil metres quadrats de l’antiga fàbrica Pujol i Casacuberta van donar cabuda al nou equipament municipal. La resta de la fàbrica ja s’havia transformat en una escola i en un institut.
Poques vegades un edifici ha forjat el caràcter d’un veïnat com ho ha fet La Sedeta amb els veïns i veïnes del Camp d’en Grassot, per acabar esdevenint patrimoni de tots ells, de tota Barcelona. Van ser ells, els veïns i veïnes del Camp d’en Grassot, els que van sortir al carrer, els que van lluitar per aconseguir un nou equipament per al barri. I tot aquest esforç no es pot oblidar.
