Centre Cívic Convent de Sant Agustí

Del gòtic a l’electrònica

Religiós, militar i civil: l’edifici que ocupa el Centre Cívic Convent de Sant Agustí ha tingut gairebé tots els usos possibles (fins i tot va allotjar una fleca que abastia la ciutat). L’antic convent va ser el centre del barri de Sant Agustí Vell durant prop de quatre-cents anys. El setge del 1714 el va reduir a miques, però ha renascut com a centre d’experimentació sonora i visual. Parts del recinte, entre les quals una ala del claustre gòtic del segle XV, han quedat integrades en els edificis posteriors.

El naixement

L’orde dels agustins es va establir a l’edifici de l’actual carrer del Comerç al segle XIV, gràcies a la cessió de sòl d’un particular, Jaume Basset, i a la compra posterior de solars veïns.

La primera pedra es va posar el 1349 i, acabada l’església, posteriorment es van anar construint, fins al segle XVIII, la resta de dependències, entre les quals el claustre, el convent i les capelles.

L’estil gòtic i, en menor proporció, el renaixentista caracteritzen el conjunt arquitectònic.

El pa salvador

La victòria de Felip V en la Guerra de Successió va marcar el destí del convent, que va quedar seriosament malmès pels bombardejos del setge del 1714. Bona part de les edificacions del barri van haver de ser enderrocades per tal de construir-hi la Ciutadella.

Els agustins es van traslladar a l’actual plaça de Sant Agustí, al carrer de l’Hospital, on encara hi ha l’església del mateix nom.

L’antic convent era massa a prop de la fortalesa militar borbònica i, per tant, hauria d’haver estat enderrocat, però el 1738 l’Ajuntament va establir en aquells terrenys un pastim o fleca municipal per proveir de pa la ciutat, cosa que va permetre salvar l’edifici.

Les dependències del convent que encara seguien dempeus, reformades o refetes, van ser destinades a ús militar. S’hi va establir una caserna i, del 1752 al 1803, també la Reial Acadèmia de Matemàtiques o Reial Acadèmia Militar.

De caserna militar a centre cívic

L’any 1987, la propietat, fins aleshores militar, passa a mans de l’Ajuntament de Barcelona, que compra l’antic convent, en aquell moment recinte militar, en recupera algunes estructures medievals i utilitza part de l’edifici com a biblioteca del Museu d’Art de Catalunya.

Dos anys més tard, el 1989, l’arquitecte Antoni de Moragas i Spa guanya el concurs públic per a la rehabilitació del conjunt arquitectònic del convent. Una part s’inaugura el 1992, però les obres continuen, en part amb fons de la Comunitat Europea.

El 1993 s’instal·la al recinte l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el 1995 un servei per a l’ocupació de Barcelona Activa; el 1997, el Museu de la Xocolata i una escola de pastisseria i, el 1998, finalment, es posa la primera pedra del Centre Cívic Convent de Sant Agustí.

Una última etapa de la restauració, entre el 2009 i el 2010, permet recuperar l’espai de les antigues capelles del convent i la part del claustre que encara es conserva.

Actualment, el Convent de Sant Agustí és un actiu centre cívic centrat en la música i les manifestacions artístiques relacionades amb les noves tecnologies.

El laboratori de música electrònica és una de les peces clau d’un espai que acull mostres dedicades a l’experimentació sonora i visual i a la investigació de nous llenguatges artístics, entre les quals la Mostra Sonora i Visual.