No em va fer Joan Brossa (No me hizo Brossa)

Una obra sense actors? Una acció musical sense músics? La veu del poeta Joan Brossa inspira aquesta instal·lació a l’entorn del terme paisatge. En aquest poema transitable el públic pot explorar escenes diferents creades a partir d’objectes quotidians.

Gots de plàstic, culleretes, màquines d’escriure, cintes mètriques, taps i pintes, entre altres, protagonitzen un muntatge en el qual la dramatúrgia sobrepassa els límits i l’espai escènics convencionals. És una òpera mecànica, una gran instal·lació sense una narrativa aparent, una peça de teatre d’objectes en la qual no hi ha actors ni manipuladors sinó només una pila d’objectes que es belluguen sols i que creen paisatges canviants.

Potser són els boscos boirosos del Parsifal de Wagner, les muntanyes del front del Segre a la Guerra Civil o volcans tel·lúrics de mitologies amb ressonàncies mesopotàmiques. El públic ho haurà d’esbrinar en enfrontar-se a aquesta acumulació d’objectes que formen una mena de poema transitable en el qual les veus han estat desposseïdes de cos. Com a punt de partida del muntatge hi ha la prosa més desconeguda i primerenca de Joan Brossa i la sonoritat de la seva poesia escènica dels anys quaranta declamada per persones amb diversitat funcional.

Aforament màxim: 25 persones
Edat recomanada: Tots els públics

Cabosanroque: Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro

Foto: José Hevia