El budisme

Siddharta Gautama és el savi en el qual es basen els ensenyaments budistes. Va néixer al segle V aC en un bosquet al nord de l’Índia. Pocs dies després del seu naixement, la seva mare va morir i ell, que era el príncep de la República Sakia, va ser sobreprotegit pel seu pare, el rei, que el va mantenir aïllat del món més enllà dels límits dels seus palaus, on el patiment era inexistent. Però un dia, Siddharta Gautama, ja casat i amb un fill, va voler saber què hi havia més enllà de la seva realitat i va sortir del palau. En conèixer el dolor i la mort, va decidir abdicar el tron i retirar-se en un bosc vivint com un asceta, dedicat a la meditació i a uns dejunis extrems, a causa dels quals gairebé va perdre la vida. Tenia uns trenta anys. Aprengué que ni l’ascetisme extrem ni la vida de plaers a palau eren els camins per aconseguir la plenitud, i entengué que per arribar a la plenitud calia seguir el «camí del mig». Fou aleshores quan començà a anomenar-se Buda: el despert, el que ha assolit la il·luminació. Amb el temps i l’esforç exclusiu per aconseguir la plenitud, els coneixements i la comprensió de Buda es van fer cada vegada més clars i concrets, de manera que decidí ensenyar-los. Així va ser com començà a tenir deixebles i a viatjar per tal d’explicar la seva experiència.

El Dalai Lama és el líder espiritual del budisme tibetà. Es considera que el Dalai Lama és la reencarnació de Txenresi, el buda de la compassió, i que després de la mort del Dalai Lama aquest es reencarna en un nadó que, des de ben petit, ja dóna senyals que n’indiquen la singularitat.

Actualment, el Dalai Lama és Tenzin Gyatso. És el catorzè Dalai Lama de la història i viu a l’exili, arran de l’ocupació xinesa del Tibet. Tenzin Gyatso va assumir els càrrecs polítics del Govern tibetà a l’exili fins al 2011, moment en què va decidir renunciar-hi.

Històricament, aquesta dona tibetana va ser una practicant i excel·lent mestra, mare i fundadora d’un llinatge únic conegut com el Chöd del Mahamudra. Va viure al segle XI al Tibet i era coneguda per ser una lectora brillant ja des de molt petita. Sense ganes de casar-se ni formar una vida familiar tradicional, va marxar de casa molt jove i va esdevenir monja budista.

Temps després, va abandonar l’orde monàstic on havia entrat i es casà i tingué diversos fills. Fou la primera mestra i la més rellevant al Tibet. Machig Labdron és popularment considerada al Tibet com una deessa o deïtat femenina: la personificació mateixa de la saviesa de tots els budes.