Temple de Badrinath (Índia).
La primera convicció fonamental de les persones hinduistes és la creença en una Realitat Absoluta, en una Consciència Infinita, que rep el nom de Brahman. Algunes escoles el conceben com un déu personal, amb consciència, amor, llibertat i compassió, però d’altres prefereixen dir que és una realitat impersonal o transpersonal, que forma part de l’ésser humà i n’és l’essència. Moltes persones hindús també creuen que en les persones existeix una part espiritual eterna, l’atman, entesa com una porció de l’Absolut.
En l’hinduisme es representa i s’anomena Déu de moltes maneres, destacant-ne aspectes diferents. Entre les divinitats més conegudes destaquen Brahma (l’aspecte creador de Déu), Vixnu (l’aspecte conservador) i Xiva (l’aspecte destructor).
Les persones hinduistes, en general, creuen en els renaixements o reencarnacions de l’ésser humà, que li permeten assolir l’alliberament o moksa, la plenitud. Així, l’essència personal de l’ésser humà o atman s’encarna en diversos cossos en diferents moments i llocs. Aquestes vides successives tenen la finalitat de portar a l’alliberament o unió amb Brahman, que trenca aquest cicle de reencarnacions.
Per als hinduistes existeix un ordre moral en l’univers, una harmonia, que anomenen dharma. El dharma ve regit per la llei del karma, que es refereix al fet que qualsevol acció que fem, tant física com emocional o mental, genera una determinada reacció. Moltes coses que ens succeeixen en el present tenen relació amb accions que hem fet en el passat. En cap cas això s’ha d’entendre com una postura fatalista o una limitació de la llibertat.
En l’hinduisme tradicional el sistema de castes que dividia la societat en diferents grups era un dels puntals essencials, però des de l’aparició del neohinduisme es va considerar que era un sistema injust i es va abolir al segle XIX.
