L'hinduisme

Quan?

Mapa de l'hinduisme

L’hinduisme apareix més de 2.500 anys abans de la nostra era i és el nom amb què, des d’Occident, s’anomena el conjunt de creences i filosofies del territori de l’Índia, que tenen en comú unes bases doctrinals similars i uns mateixos textos sagrats. El nom veritable d’aquesta religió és Sanatana Dharma, que significa “llei eterna”. Tot i que hi ha creences i pràctiques molt diverses dins de l’hinduisme, totes les persones que professen aquesta fe comparteixen la creença en el dharma i en el karma.

L’hinduisme és la tercera religió amb més nombre de seguidors arreu del món.

Qui?

L’origen de l’hinduisme no té les arrels en uns fundadors, sinó en un conjunt de preceptes, recomanacions, himnes i pregàries que es van transmetre oralment de generació en generació i que finalment es van agrupar en uns escrits que s’anomenen Veda.

Què?

Conviccions fonamentals

Les conviccions fonamentals

La primera convicció fonamental de les persones hinduistes és la creença en una Realitat Absoluta, en una Consciència Infinita, que rep el nom de Brahman. Algunes escoles el conceben com un déu personal, amb consciència, amor, llibertat i compassió, però d’altres prefereixen dir que és una realitat impersonal o transpersonal, que forma part de l’ésser humà i n’és l’essència. Moltes persones hindús també creuen que en les persones existeix una part espiritual eterna, l’atman, entesa com una porció de l’Absolut.

En l’hinduisme es representa i s’anomena Déu de moltes maneres, destacant-ne aspectes diferents. Entre les divinitats més conegudes destaquen Brahma (l’aspecte creador de Déu), Vixnu (l’aspecte conservador) i Xiva (l’aspecte destructor).

Les persones hinduistes, en general, creuen en els renaixements o reencarnacions de l’ésser humà, que li permeten assolir l’alliberament o moksa, la plenitud. Així, l’essència personal de l’ésser humà o atman s’encarna en diversos cossos en diferents moments i llocs. Aquestes vides successives tenen la finalitat de portar a l’alliberament o unió amb Brahman, que trenca aquest cicle de reencarnacions.

Per als hinduistes existeix un ordre moral en l’univers, una harmonia, que anomenen dharma. El dharma ve regit per la llei del karma, que es refereix al fet que qualsevol acció que fem, tant física com emocional o mental, genera una determinada reacció. Moltes coses que ens succeeixen en el present tenen relació amb accions que hem fet en el passat. En cap cas això s’ha d’entendre com una postura fatalista o una limitació de la llibertat.

En l’hinduisme tradicional el sistema de castes que dividia la societat en diferents grups era un dels puntals essencials, però des de l’aparició del neohinduisme es va considerar que era un sistema injust i es va abolir al segle XIX.

Els textos fonamentals

Els Vedes són els textos que es consideren revelats o sruti, que no són d’origen humà. N’hi ha quatre col·leccions: els Rigveda, els Samaveda, els Yajurveda i els Atharvaveda. Destaquen especialment els Upanisad, que són uns comentaris als Vedes que han influït molt en l’hinduisme.

Els textos no revelats s’anomenen smrti i en formen part el Mahabharata i el Ramayana, dues obres èpiques immenses on es troben bona part de la mitologia, el simbolisme i les metàfores de l’hinduisme clàssic. També hi ha els Purana, una col·lecció de divuit textos fonamentals dividits en tres grups. Cadascun dels grups està dedicat a una de les tres divinitats destacades de l’hinduisme: Brahma, Vixnu i Xiva. Una part molt coneguda del Mahabharata i que destaquem especialment és el Bhagavad-Gita, que sens dubte és el llibre més conegut i seguit de tot l’hinduisme.

A més d’aquests textos, hi ha les Lleis de Manu, que recullen l’organització social i moral hindú amb un grau de detall sorprenent. En aquest cas, cada escola també té els seus propis textos.

Text hinduista

Upanisad Xandogya (fragment)

El pare de Shvetaketu li va dir:
—Posa aquesta sal a l’aigua i vine demà.
Shvetaketu així ho va fer. L’endemà el seu pare li va dir:
—Porta’m la sal que vas posar ahir a l’aigua.
Shvetaketu va mirar dins del recipient, però la sal no es veia, s’havia dissolt.
—Tasta l’aigua de la superfície. Quin gust té?
—És salada.
—Tasta la del mig. Quin gust té?
—És salada.
—Tasta també la del fons. Quin gust té?
—És salada.
—Què en diries, d’això?
—Que encara que no vegi la sal, la sal és a l’aigua.
—Igualment, Shvetaketu, encara que no ho vegis, hi ha un element subtil en tota la realitat que és la seva essència profunda. També és la seva essència. També tu ets Això (tat twam asi), Shvetaketu.

Upanixad Brihadaranyaka (fragment)

Igual que l’aranya descendeix pels fils que ella mateixa produeix, igual com del foc s’aixequen guspires diminutes, igualment, d’aquest Âtman sorgeixen les funcions vitals, tots els mons, tots els déus, tots els éssers. El seu vincle secret és «la realitat d’allò que és real». Les funcions vitals són veritablement allò real i l’Âtman, la seva realitat.

Rigveda 5.84

Oh, Terra! Tu que suportes el pes de les muntanyes,
que en tota la teva extensió incites el benestar de la naturalesa,
els nostres càntics et lloen, de dia i de nit.
Gràcies a la força del teu sòl, oh Terra,
sostens fermament els arbres
quan els llamps tot ho fan estremir,
quan cau al Teu damunt tota la pluja del Cel.

Les branques de l'hinduisme

No es pot considerar l’hinduisme com una religió en el sentit occidental d’aquesta paraula, ja que som davant d’una tradició molt rica i complexa, difícil d’encabir en un únic patró. Malgrat tot, podem distingir entre l’hinduisme tradicional i el neohinduisme.

Dins de l’hinduisme tradicional diferenciem tres corrents: el vixnuisme, que considera Vixnu com la divinitat fonamental i que és un corrent molt devocional; el xivaisme, que adora la figura de Xiva i que té un vessant més ascètic, místic i filosòfic, i el xactisme, que s’agrupa al voltant de la deessa Devi, que ha desenvolupat l’aspecte ritual i que està molt relacionat amb el tantrisme, que utilitza el desig per aproximar-se a la realització espiritual.

El neohinduisme sorgeix entre els segles XVIII i XIX, fruit del contacte amb Occident. Hi destaca la figura del mestre espiritual que desenvolupa la seva pròpia escola i transmet els seus ensenyaments als deixebles. Per això, els tres grans grups tradicionals s’han fragmentat en una multiplicitat de comunitats o asram seguint els diferents mestres espirituals.

Esquema vertical típus arbre de les branques de l'hinduisme: Les principals branques són Hindhuisme tradicional del que en surt Vixnuisme, Xivaisme i Xactisme i Neohinduisme

On?

On són els centres de culte de Catalunya? I a Barcelona? Busca'ls al mapa!

L’hinduisme a Catalunya

Els primers grups hinduistes van formar-se a Catalunya a la dècada dels anys setanta, arran dels viatges d’alguns catalans a l’Índia i fruit de l’interès de persones autòctones per l’espiritualitat oriental. Actualment, entre les persones que practiquen l’hinduisme hi ha tant persones autòctones com persones originàries de l’Índia.

Catalunya

Nombre de temples hindús per comarca a Catalunya*

*Dades de 2014. Font: Direcció General d'Afers Religiosos, www.mapareligios.cat

Presència a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Barcelona

Nombre de temples hindús per districte a Barcelona*

*Dades de 2016. Font: Oficina d'Afers Religiosos

Plànol de centres de culte a Barcelona

Podeu trobar tots els centres de culte de la ciutat en aquest plànol.

Navega pel plànol

Com?

Podem parlar de tres aspectes del culte hindú: el que es basa en els himnes dels textos vèdics, la puja, i la recitació de mantres i la meditació.

  1. Els VedesEs canten himnes mentre s’ofereixen sacrificis a les divinitats i s’entonen mantres, que són sons o paraules carregades de poder que ajuden a concentrar la ment en Déu.
  2. La pujaConsisteix a fer ofrenes de flors, fruita o diners a la imatge d’una divinitat. També es renta la imatge i se la porta en processó. Aquest culte és el més habitual en la religiositat majoritària.
  3. El MantraEl mantra es pot considerar com un tipus d’oració i la meditació, una part del culte o del ritual.
  4. El iogaDistingim entre el bhakti ioga i el raja ioga. El primer és més devocional, i hi abunden els cants de cançons i de mantra. També hi ha disciplines espirituals o sadana que consisteixen a recitar milers de vegades un mantra determinat, amb la idea que la repetició del nom del diví ens permet estar en la seva presència.
  5. La meditacióEs tracta d’una meditació contemplativa o silenciosa que calma la ment i permet descobrir l’ésser profund que hi ha en nosaltres. A Occident es tendeix a confondre amb una meditació reflexiva que no és la pròpia de l’hinduisme.

 

Hi ha algunes pràctiques més populars com les que es duen a terme als temples de l’Índia, on la música hi és sempre present i es fan ofrenes de flors i altres elements a les imatges o els símbols de les divinitats. Una altra pràctica espiritual destacada a l’Índia són els pelegrinatges o visites a llocs sagrats.

El temple

Temple de Badrinath (Índia).

Temple de Badrinath (Índia).

Oratori hindú a Barcelona.

Temple Hare Krishna de Barcelona.

La diversitat pròpia de l’hinduisme fa que no es pugui parlar d’un model únic de lloc de culte en l’hinduisme. Malgrat això, sí que es poden marcar algunes línies comunes entre la multiplicitat d’espais de culte.

D’entrada, cal dir que el nom genèric del lloc de culte en l’hinduisme és mandir, que significa ‘temple’. Els temples són llocs de pregària, dedicats a una o més deïtats de l’hinduisme. Si un temple està dedicat a una d’aquestes deïtats, se n’hi col·loca una imatge, anomenada murti. Als temples és fàcil que hi trobem una o més imatges religioses, situades en una ubicació destacada. La pregària, però, no es dedica a la imatge, sinó al déu, abstracte, que aquesta representa. La imatge, per tant, sols és una ajuda en la pregària.

Les parts del mandir

Les parts del mandir

  1. Murti Estàtua de la deïtat a la qual el temple està dedicat. Hi pot haver una deïtat principal i altres associades.
  2. Altars Tenen pintures o estàtues de déus o deesses (L’hinduisme popular té milers de divinitats). Acostumen a estar molt guarnits i a tenir un forat i un armariet.
  3. Natmandir Habitació ampla en la qual els fidels seuen o s’estan. Habitualment està situada davant d’una secció més petita –la garbhagriha-, que acostuma a ser el centre o la part més important del temple.
  4. Àrea per a les sabates Els fidels i els turistes s’han de treure les sabates abans d’entrar. La majoria dels temples tenen un lloc a l'exterior reservat per a guardar-les.

Font: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Escola Pia

Valors ètics i morals

Maria

En aquesta tradició és difícil separar els valors ètics i morals, però podem distingir una ètica bàsica amb cinc principis. El més destacat és l’ahimsa, inofensivitat o no-violència, que és una actitud de respecte i no-agressivitat (física o psicològica) envers qualsevol forma de vida. Els altres principis són no matar, no robar, no mentir i evitar la cobdícia. D’altra banda, les persones hinduistes també cultiven una actitud d’alegria davant la vida, la renúncia i l’equanimitat, entre altres valors.

Calendari de festivitats

El calendari festiu de la comunitat hindú varia molt en funció de les tradicions i el lloc d’origen de cadascú.

Festivitat
 
Gener
14: Makara Samkranti, festival que inicia l’època de recol·lecció de la collita.
Febrer
25 (aproximadament): Mahaxivaratri, any nou hindú.
Març
13: Holi, festa de la primavera.
Abril
 
Maig
 
Juny
Ratha Yatra, festival associat a l’adoració de Yagannatha, una de les manifestacions del déu Krishna.
Juliol
 
Agost
15 (aproximadament): Krixna Jayanti, celebració del naixement de Krixna.
Setembre
21: Navaratri, festa dedicada a l’adoració de la deïtat Durga.
Octubre
19: Divali, festa de la Llum (festa d’adoració de la deessa Lakxmi i dels déus Rama i Krixna).
Novembre
 
Desembre
 

Alimentació

La comunitat hindú considera que els animals tenen ànima i, per això, acostuma a ser lactovegetariana: no pren carn ni ous. Té prohibit el consum de vedella i alcohol, i hi ha persones que tampoc no consumeixen productes excitants com ara el te, el cafè o alguns tipus de bolets. També poden rebutjar el consum de cebes i alls.

Recepta culinària. Soan papdi

Què és?

El soan papdi és un dolç que sol ser present a les festivitats hindús.

Recepta culinària. Soan papdi

Què necessitem?

  • 220 g de farina de cigrons
  • 220 g de farina de blat
  • 250 g de margarina
  • 420 g de sucre
  • 300 ml d’aigua
  • 20 ml de llet
  • 5 llavors de cardamom mòltes

Ho preparem així:

Barregeu la farina de cigrons amb la farina de blat.

Escalfeu la margarina en una cassola gran i afegiu-hi les farines fins que quedin torrades. Retireu la cassola del foc.

En un cassó a part, feu caramel líquid dissolent el sucre amb l’aigua i la llet, sense parar de remenar, fins que s’obtingui la consistència d’un xarop o de la mel.

Afegiu el caramel líquid a la cassola de la farina i barregeu els ingredients. Bateu el contingut de la cassola fins que obtingueu una massa amb escames.

Agafeu la massa amb les mans i pasteu-la a sobre d’una plata plana prèviament untada amb margarina. Treballeu-la fins que quedi plana i uniforme. Tireu-hi per sobre el cardamom mòlt i talleu la pasta en forma de quadradets.

Emboliqueu cada quadradet amb film transparent i poseu-ho a la nevera fins que es refredi.

Per saber-ne més…

Pel·lícules

Algunes pel·lícules on l'hinduisme és protagonista.

ESTATS UNITS

Sanjay’s Super Team El super grup de Sanjay / El super grupo de Sanjay

Sanjay Patel, 2015.
ÍNDIA

Arjun: The Warrior Prince Arjun, el príncep guerrer / Arjun, el príncipe guerrero

Arnab Chaudhuri, 2012.
ÍNDIA

Dharm Religion / Religió / Religión

Bhavna Talwar, 2007.
ESTATS UNITS

The namesake El bon nom / El buen nombre

Mira Nair, 2006.
CANADÀ

Water Aigua / Agua

Deepa Mehta, 2005.
ÍNDIA

Ayurveda: Art of Being Ayurveda: L’art de viure / Ayurveda: El arte de vivir

Pan Nalin, 2001.

Música

Com sona l'hinduisme?

Sabies que…

Símbol de la fecunditat i la maternitat, la vaca és un animal especialment sagrat per a la comunitat hindú.

Mahatma Gandhi va ser un pensador i polític indi que, mitjançant l’ús de la no-violència, va lluitar contra el domini britànic al país. És un referent mundial en processos de pau. Es va portar la seva vida a la gran pantalla a través de la pel·lícula Gandhi (1982), entre d’altres.