Coneix les religions de Barcelona

Buda va resumir els seus aprenentatges en quatre punts i vuit aspectes que cal tenir en compte durant la vida. Aquests aprenentatges, que foren anomenats pels seus seguidors com «Les quatre nobles veritats» i «El camí del mig», són els següents:

- Les quatre nobles veritats:

1. A la vida hi ha, fonamentalment, insatisfacció i patiment.
2. La causa de la insatisfacció i el patiment rau en el desig.
3. Les persones poden alliberar-se de la insatisfacció i el patiment alliberant-se del desig.
4. Per alliberar-se del patiment cal seguir el camí que es desfà dels desitjos: el noble camí dels vuit passos, el camí del mig.

- El camí del mig:

El camí del mig és el que ens permet destriar allò que és important d’allò que no ho és. I es concreta tenint una actitud recta en els vuit aspectes següents:

1. En el coneixement, comprenent les quatre nobles veritats.
2. En la intenció, buscant el bé de tothom.
3. En la paraula, sense dir mentides i utilitzant paraules conciliadores.
4. En l’acció, fent el bé.
5. En l’ocupació correcta, guanyant-se la vida sense fer mal ni en contra dels propis principis.
6. En l’esforç equilibrat i constant.
7. En l’atenció mental contínua.
8. En l’actitud mental, concentrant-se i meditant.

L’extinció del patiment permet, segons el budisme, arribar al nirvana, un concepte clau en el budisme: l’estat espiritual lliure de contaminants de la ment. Mentre no s’arriba al nirvana, es viu en la roda de renaixements, on el karma té un pes decisiu. El karma és la llei de causa i efecte segons la qual les accions que fa cadascú tenen conseqüències en el futur.

El cànon budista es compon de dos tipus de textos: els sutra i els sastra. Els sutra són la recopilació dels ensenyaments directes de Buda. Es divideixen en tres grups, que reben el nom de Tripitaka (‘tres cistells’) i recullen els tres ensinistraments o ensenyaments principals del budisme: l’ètica, la concentració i la saviesa. Els sastra són els comentaris dels textos de Buda fets pels seus deixebles. Podem mencionar també els tantra, que expliquen els ensenyaments i mètodes de ioga tàntric.

Sutra del cor

Forma no és sinó vacuïtat,
vacuïtat no és sinó forma.
Forma veritablement és vacuïtat,
vacuïtat és veritablement forma.

El mateix val per a les sensacions i l’enteniment,
la voluntat i la consciència.
La forma de totes les coses és vacuïtat.
No neixen, no moren.
No són pures ni impures,
no disminueixen ni augmenten.
I, per això mateix, en el buit no hi ha forma,
ni sensacions, ni enteniment,
ni voluntat ni consciència.
Ni ull, ni orella, ni nas,
ni llengua, ni cos, ni ment,
ni color, ni to, ni olor, ni tast,
ni res que hom pugui tocar o imaginar,
ni un àmbit dels sentits, ni del pensament,
ni ignorància, ni acabament de la ignorància;
semblantment, no hi ha ni envelliment ni mort,
ni un final de la vellesa ni de la mort;
ni dolor ni origen del dolor,
ni destrucció, ni camí, ni saviesa, ni consecució.

El Sutra Avatamsaka

L’u és els molts. Els molts és l’u. En la paraula el significat ha de trobar-se. En el significat la paraula ha de ser entesa. No ser és ser. Ser és no ser. La no forma és la forma. La forma és la no forma. No ser és ser. Ser és la no forma.

El Sutra Pitaka 

No fereixis els altres amb allò que et fa sofrir a tu.

Generació dels quatre desitjos incommensurables

Que tots els éssers siguin feliços,
que tots els éssers siguin lliures de patiment,
que ningú sigui desposseït de la seva felicitat,
que tots els éssers aconsegueixin equanimitat, lliures d’odi i d’aferrament. 

Es pot parlar de tres corrents en la tradició budista. El primer corrent és el Theravada. El budisme Theravada és l’única escola budista que ha sobreviscut d’entre les diverses escoles del temps de Buda Sakyamuni. És un camí d’alliberament personal que mostra com posar fi al propi patiment per arribar a l’estat del nirvana. L’ideal del Theravada és convertir-se en un arhat, una persona que renuncia al patiment i les seves causes, pensant sobretot en el propi alliberament per poder ajudar després els altres a alliberar-se també. S’ha establert bàsicament als països del Sud-est asiàtic. Aquesta etapa es coneix com “el primer gir de la roda del Dharma”.

Posteriorment es va desenvolupar el corrent Mahayana. L’ideal del Mahayana és convertir-se en un bodhisattva, un ésser que no tan sols està preocupat pel seu alliberament, sinó que busca en primer lloc el de tots els éssers i els ajuda a aconseguir-ho, deixant el seu propi alliberament per a després. El resultat de la pràctica del camí Mahayana és la plenitud de l’ésser, que rep el nom de buditat, despertar o il·luminació. És “el segon gir de la roda del Dharma”. El budisme Mahayana va passar de l’Índia a la Xina, i d’aquest país al Japó, i finalment va arribar a Occident al segle XX. En la seva adaptació a l’Extrem Orient va esdevenir budisme zen. És una tradició amb molta presència a Barcelona.

Un desenvolupament posterior va donar lloc al camí del Vajrayana, més complex, i que utilitza mètodes de ioga per transformar les energies de la persona i aconseguir la buditat o la pròpia plenitud, sempre per al benefici dels altres. És “el tercer gir de la roda del Dharma”. El budisme Vajrayana, a través de la figura del Dalai Lama, ha sofert una evolució molt ràpida com a conseqüència de l’expulsió del poble tibetà del seu país, l’assentament en territori de l’Índia i el Nepal i el seu posterior salt a Occident, on ha aconseguit molt de predicament. A Barcelona hi ha molts centres de budisme tibetà.

Els tres girs de la roda del Dharma s’han anat desenvolupant conservant sempre els sistemes anteriors, per això es pot dir que el Vajrayana inclou el Mahayana i el Theravada, com si es tractés de les matrioixques o nines russes, o també com les ciutats que integren les seves diverses etapes de creixement urbanístic en un sol organisme urbà de fluïdesa perfecta.

• Budisme
  • Theravada
  • Mahayana
    • Budisme Zen
  • Vajrayana

El budisme és una tradició religiosa molt diversa, i això fa que també siguin diversos els seus tipus de lloc de culte (i que, en molts casos, no puguem parlar estrictament de «culte»). Així, en el budisme mahayana, hi trobem el budisme zen, on el lloc de culte més comú és el dojo, un espai molt senzill, pensat per a dur-hi a terme les meditacions pròpies del zen. En el budisme vajrayana, també conegut com a budisme tibetà, en canvi, la presència d’elements màgics fa que les seves pràctiques religioses no es facin amb la sobrietat del budisme zen, i el seu lloc de culte, el gompa, és un espai on hi ha imatges de buda, així com la presència de diversos elements necessaris per al seu tipus de meditació i pregària.

El calendari de festivitats budistes varia substancialment en funció de cada corrent.

Tot i no ser una prescripció alimentària, el vegetarianisme és comú entre les persones budistes arran de la màxima de no fer mal ni matar cap ésser viu.