Coneix les religions de Barcelona

Les persones jueves tenen una convicció fonamental respecte a Déu: és impossible representar-lo, veure’l, tocar-lo o definir-lo. Déu es resisteix a qualsevol definició. D’ell només en saben el que no és. A més, tenen la certesa que hi ha un únic Déu.

Una altra afirmació molt clara en el judaisme és que les persones jueves saben què els demana Déu: els demana que la seva conducta diària sigui exemplar i que demostri el valor de les seves creences. Creure en Ell pot ser irrellevant, ja que el que és important és seguir una conducta ètica segons els principis divins.

El text sagrat del poble hebreu és la Torà. Es considera que hi ha una Torà escrita i una Torà oral. La Torà escrita és el relat sobre l’origen i la llei del poble jueu, i recull els principis i les pràctiques bàsiques de la vida jueva. La Torà oral, també anomenada Talmud, és el comentari i l’explicació de l’aplicació pràctica de l’estil de vida jueu.

També es consideren importants textos de diversos pensadors jueus com Maimònides o altres pensadors contemporanis. Tots els llibres són, en el fons, el resultat de la trobada del poble hebreu amb Déu. La interpretació dels textos és tan important com els mateixos textos, i la lectura ha d’anar lligada a la interpretació.

Com en qualsevol tradició viva, en el judaisme sorgeixen diferents corrents. Es tracta d’una religió més pràctica que dogmàtica, i la forma de vida i el pensament jueus s’han anat desenvolupant en moltes direccions. Diferenciem dues tradicions segons la procedència: la sefardita i l’asquenasita. La sefardita procedeix de la península Ibèrica i s’ha estès pels països del sud de la Mediterrània, mentre que l’asquenasita procedeix de l’Europa central i de França. Avui, ambdues tradicions s’han escampat arreu.

Alguns dels jueus creuen que ser jueu és mantenir una vida religiosa tal com està registrada en els codis de fa centenars d’anys; s’anomenen ortodoxos. Altres creuen que la religió i la cultura estan lligades. Per a ells, el judaisme és una manera de viure dissenyada en funció d’uns valors ètics fonamentals; són els jueus progressistes o liberals. També hi ha jueus que creuen que la seva identitat ve determinada per un país, una terra i una llengua; reben el nom de sionistes. Finalment, hi ha altres jueus que creuen que el judaisme és una cultura com qualsevol altra que no implica seguir una religió ni pertànyer a una nacionalitat. Per tant, els jueus no són només religiosos, sinó que la seva identitat també és cultural, ètnica i nacional, entre altres coses.

• Judaisme
  • Sefardites
  • Asquenasites

El lloc de culte dels jueus és la sinagoga. Després de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, els jueus tingueren com a lloc de culte i de reunió la sinagoga, que en grec significa ‘assemblea’, i que en hebreu s’anomena knesset, que és també com s’anomena el parlament israelià. Ja veiem que la sinagoga, per tant, és principalment un punt de trobada dels jueus.

L’espai més important de la sinagoga és el tabernacle, un armari on es guarda la Torà, el llibre sagrat del judaisme, enquadernat tradicionalment en forma de rotlle. Davant del tabernacle, una llum perpètua (normalment una espelma) recorda la flama perpètua de l’antic temple de Jerusalem. Al costat trobem una taula per dipositar-hi la Torà per ser llegida pel rabí (amb la destrucció del temple, el judaisme deixà de tenir sacerdots, i passà a tenir rabins, és a dir ‘mestres’). En les sinagogues tradicionals, l’espai per als fidels es divideix en dues parts: la planta baixa per als homes, i la planta superior, en forma de balcó, per a les dones.

El calendari hebreu és un calendari lunisolar. Això vol dir que té en compte tant el cicle de la Terra al voltant del Sol com el cicle de la Lluna al voltant de la Terra. Les festivitats més celebrades a Barcelona són:

Com que les dates de les festivitats varien cada any, proposem que consulteu aquí la informació actualitzada.

En el judaisme, les prescripcions alimentàries són múltiples i diverses. Els aliments que es poden consumir són els caixer i els que estan prohibits són els taref. Són caixer tots els animals ungulats amb peülla partida (xais, vedelles…), els peixos amb escates i aletes, i les aus de corral. L’alimentació caixer té uns procediments de preparació i de cocció concrets, que impliquen, també, ser cuinats i servits en un tipus de vaixella concreta: de vidre o metall i rentada amb aigua bullent. I no es poden barrejar els productes càrnics amb els productes làctics.

Són taref la sang, el greix animal, algunes vísceres, les aus nocturnes i rapinyaires, els cavalls, els camells, els ases, els animals amfibis, els insectes, els rèptils, la llebre, el conill, el porc i els seus derivats, el marisc, els mol·luscos i els peixos sense escates. La carn dels animals morts per defunció natural també és taref.