JUDAISME | Roix ha-Xanà
En hebreu, Roix ha-Xanà vol dir literalment “Cap d’any” i fa referència al primer dia del mes de tixrí, que és el primer mes de l’any civil del poble jueu. El judaisme té un sol calendari, però diversos inicis d’any, segons el seu ús. Roix ha-Xanà marca doncs el punt de partida de l’any laboral i dels anys sabàtics i jubilars. La seva ubicació dins del calendari lunisolar l’apropa a l’equinocci de tardor, que es mou entre els mesos de setembre i octubre del calendari gregorià.
Roix ha-Xanà és un dia festiu no laborable on se celebra l’inici de l’any i la creació del món. La tradició aconsella preparar-se per a aquesta festivitat uns dies abans, especialment l’últim dia del mes anterior, elul, on s’acostuma a dejunar i a fer obres de caritat.
Per Cap d’any, les persones jueves acostumen a visitar la sinagoga i a llegir textos religiosos propicis: el saltiri (Tehillim), poemes i oracions de reflexió (selihot) i altres oracions festives contingudes en les col·leccions anomenades majzorim. Entre els passatges de la Torà, es llegeixen especialment aquells que fan referència a la història d’Abraham i el seu fill Isaac.
EL SIMBOLISME DE ROIX HA-XANÀ
La preparació per a Roix ha-Xanà resideix en l’estat de penediment (teixuvà) o retorn als orígens de manera sincera i profunda. Tots els pecats o accions equívoques comeses anteriorment (durant l’any o cicle anterior) es llancen simbòlicament a l’aigua en un ritus purificador anomenat taixlikh.
L’inici de l’any es relaciona inequívocament amb la creació del món, que és, sobretot, la creació de l’ésser humà a partir de la “pols de la terra” i de “l’alè de vida”. Així, la tradició relaciona aquest alè amb les bufades rituals que s'efectuen amb el xofar, una banya d’animal, durant aquesta festivitat. Per això, Roix ha-Xanà és conegut tant com el dia de la bufada (yom teruah) així com el dia del judici (yom ha-din), ja que el Talmud explica que durant el Cap d’any s’obre el llibre on s’escriu el nostre destí. D’aquesta manera l’origen, el destí i la fi de la vida es troben en un mateix dia en la celebració de Roix ha-Xanà.
En el judaisme, els dies comencen oficialment amb la posta de sol, així com l’any civil comença amb l’equinocci de tardor. La relació de Roix ha-Xanà amb la tardor també és una referència al moment de la sembra dins del cicle agrari, especialment dels cereals.
Els dolços que es mengen per Roix ha-Xanà solen ser fruites, expressió de potència i fertilitat, especialment dàtils de palmera, pomes (en melmelades) i magranes (significatives per la gran quantitat de llavors que contenen).
