JUDAISME | Yom Kippur
En hebreu, Yom Kippur vol dir literalment “dia de l’expiació” i és una de les festes més importants del calendari jueu. Cau el desè dia de tixrí, o sigui, nou dies després del Roix ha-Xanà. La seva observança està ordenada fins a tres vegades a la Torà.
Tot i que s’accepta parlar de festivitat, el Yom Kippur no té un caràcter del tot festiu o alegre, sinó més aviat commemoratiu i solemne. Es tracta d’un dia de dejuni en el qual es practiquen l’austeritat, la reflexió, el penediment i, sobretot, el perdó. El Yom Kippur recorda el dia en què Déu va perdonar el poble jueu per idolatrar el vedell d’or i va obsequiar misericordiosament Moisès amb una nova llei. És només en aquest sentit que es permet parlar pròpiament del Yom Kippur com una festivitat.
El Yom Kippur és un dels dies en què més es prega de tot l’any i en què la sinagoga és més plena. Es llegeixen poemes religiosos (piyyutim), textos confessionals (vidui), oracions de penediment (selihot) i es posa una atenció especial a la lectura del Llibre de Jonàs.
SIMBOLISME DEL YOM KIPPUR
El perdó de les faltes és també la restauració de l’harmonia i la cohesió social. És per aquest motiu que el Yom Kippur també és una diada que reforça conscientment la identitat de grup del poble jueu.
Aquí el perdó es veu com una purificació. Segons la tradició jueva, el dejuni i l’ascesi durant el Yom Kippur són una expressió del despreniment de tot allò mundanal i superflu que facilita, alhora, el record (zakor) de la nostra naturalesa original. Maimònides assenyalava que una de les bondats del dejuni és precisament el fet de fomentar la concentració i evitar tot allò que ens distreu de l’essencial.
Les persones jueves creuen que el perdó dels pecats assegura la prosperitat espiritual de la persona i una millora del seu destí. Per això, el Yom Kippur es presenta com el final del cicle de deu dies obert pel Roix ha-Xanà, que és quan, segons la tradició, Déu va crear l’ésser humà.
