JUDAISME | L'alimentació al judaisme
Com a religió, el judaisme respecta una sèrie de prescripcions alimentàries que determinen què és permès consumir a la persona jueva i què no. No obstant això, no totes les persones jueves respecten aquestes prescripcions i això depèn del corrent concret de judaisme: ortodox, reformista, progressista, etc.
El conjunt de prescripcions que el judaisme extreu de la Torà per definir allò que és apte i apropiat per al consum s’anomena kaixrut; i l’adjectiu utilitzat per definir allò apte per al consum és caixer. El desenvolupament d’aquestes prescripcions es produeixen al llarg del temps dins de la tradició oral rabínica.
Es considera caixer la carn d’animals amb peülla partida i alhora remugants (s’exclouen, doncs, el porc o el camell o el conill), així com els peixos amb aletes i escates (s’exclouen, doncs, el tauró o el marisc). Es prohibeixen els ocells de rapinya, els insectes (menys les llagostes), els rèptils i els rosegadors.
Perquè la carn sigui caixer, l’animal s’ha de sacrificar de manera ritual (xehità). Aquest ritu es porta a terme per degollament, amb la intenció de provocar el menor patiment possible i eliminar tota resta de sang a la carn. Als animals morts de manera no caixer se’ls anomena taref.
Està rigorosament prohibit barrejar la carn amb la llet. Aquesta prescripció dietètica apareix tres vegades a la Torà: “no cuineu l’animal amb la llet de la seva mare”.
El vi està permès, però cal una autorització rabínica que certifiqui que s’ha elaborat seguint criteris d’higiene estrictes.
Fora de les prescripcions dietètiques kaixrut, durant la Pasqua jueva (Péssah) es prescriu no menjar pa amb llevat. Es tracta d’una disposició legal que només afecta un període de temps concret.
