L'islam

Muhàmmad va néixer a la Meca (situada actualment a l’Aràbia Saudita) després de la mort del seu pare. Era al voltant de l’any 570. Com era costum entre les persones més honorables de la tribu de Muhàmmad, va ser enviat al desert amb una cuidadora nòmada; es considerava que la vida dels nòmades era un gran exemple en el qual educar-se. Un temps després, Muhàmmad va ser retornat a la seva mare, que va morir al cap de poc (es calcula que quan Muhàmmad tenia uns sis anys). Orfe de pare i mare, Muhàmmad va ser acollit i educat primer pel seu avi i després pel germà del seu pare, líder de la tribu. Fent de mercader, Muhàmmad va conèixer la seva mestressa, una comerciant rica i vídua amb qui es casaria posteriorment. Es diu que van contraure matrimoni quan ell tenia vint-i-cinc anys i ella, quaranta. En total van tenir sis fills: quatre noies i dos nois, aquests dos darrers difunts durant els primers anys de vida.

Muhàmmad tenia el costum de meditar en una cova i es considera que en una de les seves meditacions, quan Muhàmmad tenia uns quaranta anys, va tenir les primeres revelacions de l’arcàngel Gabriel. Es conta que Gabriel va fer saber a Muhàmmad que ell havia estat escollit com el darrer dels profetes (després d’Abraham, Moisès i Jesús de Natzaret, entre altres) i li recità a cau d’orella el missatge de Déu (Al·là), que hauria de memoritzar, preservar i difondre a partir d’aleshores. Segons l’islam, Muhàmmad es considera, doncs, l’últim dels missatgers enviats per Déu per actualitzar el seu missatge.

Fàtima va ser la quarta filla de Muhàmmad. Es va casar amb Alí, cosí de Muhàmmad, i van tenir cinc fills. Malgrat ser d’una tribu benestant, no vivia una vida ostentosa.

En morir el seu pare, Fàtima es va trobar, sense voler, al mig d’un conflicte polític: un grup de la població considerava que el successor de Muhàmmad, el califa (la màxima autoritat de l’islam), havia de ser Abu Bakr as-Siddiq, que havia estat el primer home que s’havia convertit a la nova religió predicada per Muhàmmad i la persona que havia escollit el profeta per dirigir les seves oracions quan ell s’havia posat malalt. Una altra part de la població, en canvi, donava suport al marit de Fàtima (Alí Ibn Abi Talib) com a califa, ja que considerava que el califat venia donat pels vincles sanguinis i que, com que Muhàmmad no tenia fills barons supervivents, l’home de sang que el succeïa era el seu cosí. Finalment, Abu Bakr va ser escollit com a califa i d’aquí nasqué, posteriorment, la divisió entre sunnites (els que consideraven que el successor de Muhàmmad havia de ser el més ben preparat) i xiïtes (els que consideraven que el successor de Muhàmmad havia de ser descendent del profeta), les dues grans branques de l’islam.

Fàtima és una figura molt estimada pels musulmans. Però no és l’única dona de referència en l’islam. També tenen una importància especial Aisha (dona infermera, que legislava, i a la qual els califes de l’època demanaven consell) i Khadija (primera dona del Profeta, gran comerciant de l’època, i amb múltiples homes al seu servei).