Coneix les religions de Barcelona

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, indi- vidualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança. 

[Art. 9]

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar la pròpia religió o creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o les seves creences, individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant el culte, la pràctica de l’ensenyament i l’observança. 2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries en una societat democràtica per protegir la seguretat pública, l’ordre públic, la salut o la moral, o els drets i llibertats fonamentals dels altres. 

2. Ningú no serà objecte de mesures coercitives que puguin menyscabar la seva llibertat de tenir o adoptar la religió o les creences de la seva elecció. 3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, o els drets i llibertats fonamentals dels altres. 

L'article 18 protegeix les creences teistes, no teistes i atees, així com el dret a no professar cap religió o creença. Els termes creença i religió s'han d'entendre en sentit ampli. L'article 18 no es limita en la seva aplicació a les religions tradicionals o a les religions i creences amb característiques o pràctiques institucionals anàlogues a les de les religions tradicionals. Per això, el Comitè veu amb preocupació qualsevol tendència a discriminar qualsevol religió o creença, en especial les establertes més recentment, o les que representen minories religioses que puguin ser objecte de l'hostilitat d'una comunitat religiosa predominant.

L'article 18 distingeix entre la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de creences i la llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences. No permet cap mena de limitació de la llibertat de pensament i de consciència o de la llibertat de tenir la religió o les creences de la pròpia elecció. Aquestes llibertats estan protegides incondicionalment, (…) no es pot obligar ningú a revelar els seus pensaments o la seva adhesió a una religió o a unes creences.

La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences es pot exercir «individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat». La llibertat de manifestar la religió o les creences mitjançant el culte, la celebració dels ritus, les pràctiques i l'ensenyament inclou una àmplia gamma d'activitats. El concepte de culte s'estén als actes rituals i cerimonials amb els quals es manifesten directament les creences, així com a les diverses pràctiques que són part integrant d'aquests actes, inclosos la construcció de llocs de culte, l'ús de fórmules i objectes rituals, l'exhibició de símbols i l'observança de les festes religioses i els dies de descans. L'observança i la pràctica de la religió i de les creences poden incloure no només actes cerimonials sinó també costums com ara l'observança de normes dietètiques, l'ús de peces de vestir o lligadures distintives, la participació en ritus associats a determinades etapes de la vida i l'ús d'un llenguatge especial que habitualment només parlen els membres del grup. A més a més, la pràctica i l'ensenyament de la religió o de les creences religioses inclouen actes que són part integrant de la manera com els grups religiosos porten a terme les seves activitats fonamentals, com succeeix amb la llibertat d'escollir els seus dirigents religiosos, sacerdots i mestres, la llibertat d'establir seminaris o escoles religioses, i la llibertat d’elaborar i distribuir textos i publicacions religiosos.

1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. 2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. 3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions. 

[Art. 2]

2. Als efectes de la present Declaració, s’entén per «intolerància i discriminació basades en la religió o la creença» tota distinció, exclusió, restricció o preferència fundada en la religió o en la creença i que tingui com a finalitat o efecte l’abolició o el menysteniment del reconeixement, el gaudi o l’exercici en plena igualtat dels drets humans i llibertats fonamentals. 

[Art. 3]

La discriminació entre els éssers humans per motius de religió o creença consisteix una ofensa a la dignitat humana i una negació dels principis de la Carta de les Nacions Unides, i ha de ser condemnada com a violació dels drets humans i les llibertats fonamentals (...), i com un obstacle per a les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions. 

[Art. 4]

1. Tots els estats adoptaran mesures eficaces per prevenir i eliminar tota discriminació per motius de religió o creença en el reconeixement, l’exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en totes les esferes de la vida civil, econòmica, política, social i cultural. 2. Tots els estats faran tots els esforços necessaris per promulgar o derogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminació d’aquest tipus i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerància per motius de religió o creença en aquesta matèria. 

[Art. 7]

Els drets i llibertats enunciats en la present Declaració s’han de concedir en la legislació nacional de tal manera que tothom en pugui gaudir a la pràctica. 

[Art. 40]: Protecció de les persones i de les famílies

8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. 

[Art. 42]: Cohesió i benestar socials

7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. 

[Art. 52]

Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral.