Les comunitats cristianes tenen dos sagraments compartits: el baptisme (d’infants o d’adults) i la Santa Cena o Sant Sopar (celebrada amb pa i vi, most o aigua, en memorial de la mort de Jesús), que també s’anomena Eucaristia o Divina Litúrgia.
En el cas de les esglésies ortodoxes, el centre de la fe es veu expressat en la celebració de la Divina Litúrgia, que tant amb el seus continguts de pregàries com en el desenvolupament de l’ofici, ha mantingut la riquesa primitiva heretada dels Pares de l’Església, creant un clima que acosta els fidels a la participació del misteri que els apropa a l’experiència de Déu.
També celebrada a l’església, l’Eucaristia és la pedra central de la fe catòlica, i els fidels hi participen amb freqüència, especialment els diumenges.
En el cas de les comunitats protestants o evangèliques i adventistes, en la celebració religiosa o «culte», dut a terme a l’església, la predicació és central, i consisteix en l’explicació i actualització del text bíblic, encara que també trobem en aquest culte la celebració del Sant Sopar.
Els membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es reuneixen a la capella, on dediquen part del seu temps a l’estudi de les escriptures sagrades i a pregar en petits grups. Els diumenges fan trobades conjuntes.
Pel que fa a les congregacions dels testimonis de Jehovà, la majoria es reuneixen tres vegades a la setmana. Solen celebrar les reunions en una sala del regne; en general es tracta d’un edifici senzill edificat per testimonis voluntaris. En aquest lloc no hi ha imatges ni crucifixos, i se n’assumeixen les despeses mitjançant donatius voluntaris i anònims.
L’església
Basílica de Sant Pere (Vaticà). Església catòlica.
Parròquia de Sant Martí del Clot. Església catòlica.
Catedral de la Asunció de Cluj-Napoca, de Romania.
Església evangèlica a Barcelona
El lloc de culte tradicional dels cristians és l’església, tot i que segons el tipus, i la tradició cristiana, pot rebre noms diferents: temple, capella, ermita, basílica, saló, etc. Segons el corrent cristià amb què ens trobem, l’església pot tenir característiques molt diferents. Així, si en la tradició ortodoxa les esglésies són plenes d’icones, i hi ha un espai reservat de la vista dels fidels per celebrar-hi els ritus més especials, en el cas de les esglésies catòliques no hi ha aquest espai reservat, i hi trobarem escultures de personatges bíblics o de la tradició cristiana. En les evangèliques i adventistes, en canvi, veurem el lloc de culte absolutament buit de cap mena d’imatge religiosa, i tan sols hi trobarem alguna creu i alguna citació bíblica.
La capella
Temple de Salt Lake (Estats Units). Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.
Tabernacle de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies a Bountiful, Utah, Estats Units.
El lloc de culte més comú de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies és la capella. Els membres de la tradició s’hi reuneixen, en petits grups, per fer-hi pregàries o estudi dels textos sagrats, i un dia a la setmana, els diumenges, s’hi reuneix tota la comunitat per celebrar-hi la reunió sacramental. Hi ha, però, un altre lloc de culte de les persones mormones: el temple. Així com de capelles n’hi ha moltes, de temples n’hi ha molt pocs, ja que es reserven per a celebracions especials. De fet, a l’Estat espanyol només n’hi ha un, a Madrid. Les persones mormones, una vegada a l’any, han de passar una setmana al seu temple, i per això tots els temples tenen una hostatgeria per atendre els visitants.
La sala del regne
Sala del Regne, Barcelona
El lloc de culte dels testimonis de Jehovà és la sala o saló del regne. S’hi troben diverses vegades a la setmana per estudiar la Bíblia, amb el suport de les reflexions teològiques de les publicacions pròpies dels testimonis. L’espai on es fan les reunions és molt sobri: igual que les esglésies protestants, no té cap mena d’imatge religiosa, però en el cas dels testimonis, tampoc no hi ha cap creu. Hi ha, això sí, una citació bíblica, el «text de l’any», que es canvia anualment, i que és igual a tots els salons del regne que hi ha arreu del món.
Calendari de festivitats
En el cristianisme, l’any 1 és l’any del naixement de Jesucrist.
Abril
16: Festa de Pasqua, celebració de la resurrecció de Jesús. (La data varia cada any; pot ser entre el 22 de març i el 25 d’abril.)
Agost
15: Assumpció de la Mare de Déu (catolicisme i ortodòxia).
Octubre
31: Festa de la Reforma promoguda per Martí Luther (protestantisme).
Desembre
25: Nadal, commemoració del naixement de Jesús.
Alimentació
És habitual entre les comunitats cristianes practicar el dejuni durant alguns períodes especials de l’any, ja sigui privant-se de consumir alguns aliments o bé deixant de menjar qualsevol producte. A més, les persones mormones no prenen mai alcohol, te, cafè, ni qualsevol beguda que pugui resultar excitant; els testimonis cristians de Jehovà tenen prohibit el consum de sang (la botifarra negra, per exemple), tabac i drogues, i moltes persones adventistes practiquen el vegetarianisme i rebutgen el consum d’alcohol, tabac i drogues.
Recepta culinària. Bunyols de Quaresma
Què és?
No totes les tradicions cristianes celebren les mateixes festes ni de la mateixa manera. Els bunyols de Quaresma són una recepta típica, sobretot, del cristianisme catòlic, i tenia la finalitat original d’endolcir el període quaresmal, que implicava dejunis i abstinència.
Què necessitem?
- 125 g de llet
- 125 g d’aigua
- 110 g de mantega
- 150 g de farina
- 3 ous
- Un polsim de sal
- Unes quantes cullerades de sucre
Ho preparem així:
Poseu en un cassó al foc, la llet, l’aigua, la mantega, la sal i un polsim de sucre.
Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina. Remeneu-ho sense parar durant uns tres minuts.
Sense deixar de remenar, retireu el cassó del foc i afegiu-hi els ous. Deixeu reposar la massa uns minuts.
Poseu a escalfar oli abundant en una paella.
Quan l’oli estigui calent, amb una cullera o amb una mànega pastissera, poseu petites boles de la massa a la paella de manera que quedin fregides.
Finalment, empolseu els bunyols amb sucre.