Llibertat religiosa

Sembla obvi que tots tenim dret a pensar i a creure el que vulguem. Però no sempre ha estat així, i encara hi ha llocs on les persones no poden exercir aquest dret fonamental.

Article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans (1948)

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, indi- vidualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Convenció Europea de Drets Humans (1950)

[Art. 9]

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar la pròpia religió o creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o les seves creences, individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant el culte, la pràctica de l’ensenyament i l’observança. 2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries en una societat democràtica per protegir la seguretat pública, l’ordre públic, la salut o la moral, o els drets i llibertats fonamentals dels altres.

Article 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1976)

2. Ningú no serà objecte de mesures coercitives que puguin menyscabar la seva llibertat de tenir o adoptar la religió o les creences de la seva elecció. 3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, o els drets i llibertats fonamentals dels altres.

Observació general 22, sobre el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió (article 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) (1993)

L'article 18 protegeix les creences teistes, no teistes i atees, així com el dret a no professar cap religió o creença. Els termes creença i religió s'han d'entendre en sentit ampli. L'article 18 no es limita en la seva aplicació a les religions tradicionals o a les religions i creences amb característiques o pràctiques institucionals anàlogues a les de les religions tradicionals. Per això, el Comitè veu amb preocupació qualsevol tendència a discriminar qualsevol religió o creença, en especial les establertes més recentment, o les que representen minories religioses que puguin ser objecte de l'hostilitat d'una comunitat religiosa predominant.

L'article 18 distingeix entre la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de creences i la llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences. No permet cap mena de limitació de la llibertat de pensament i de consciència o de la llibertat de tenir la religió o les creences de la pròpia elecció. Aquestes llibertats estan protegides incondicionalment, (…) no es pot obligar ningú a revelar els seus pensaments o la seva adhesió a una religió o a unes creences.

La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences es pot exercir «individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat». La llibertat de manifestar la religió o les creences mitjançant el culte, la celebració dels ritus, les pràctiques i l'ensenyament inclou una àmplia gamma d'activitats. El concepte de culte s'estén als actes rituals i cerimonials amb els quals es manifesten directament les creences, així com a les diverses pràctiques que són part integrant d'aquests actes, inclosos la construcció de llocs de culte, l'ús de fórmules i objectes rituals, l'exhibició de símbols i l'observança de les festes religioses i els dies de descans. L'observança i la pràctica de la religió i de les creences poden incloure no només actes cerimonials sinó també costums com ara l'observança de normes dietètiques, l'ús de peces de vestir o lligadures distintives, la participació en ritus associats a determinades etapes de la vida i l'ús d'un llenguatge especial que habitualment només parlen els membres del grup. A més a més, la pràctica i l'ensenyament de la religió o de les creences religioses inclouen actes que són part integrant de la manera com els grups religiosos porten a terme les seves activitats fonamentals, com succeeix amb la llibertat d'escollir els seus dirigents religiosos, sacerdots i mestres, la llibertat d'establir seminaris o escoles religioses, i la llibertat d’elaborar i distribuir textos i publicacions religiosos.

Article 16 de la Constitució espanyola (1978)

1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. 2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. 3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.

Declaració sobre l’Eliminació de totes les Formes d’Intolerància i Discriminació basades en la Religió o en la Creença (1981)

[Art. 2]

2. Als efectes de la present Declaració, s’entén per «intolerància i discriminació basades en la religió o la creença» tota distinció, exclusió, restricció o preferència fundada en la religió o en la creença i que tingui com a finalitat o efecte l’abolició o el menysteniment del reconeixement, el gaudi o l’exercici en plena igualtat dels drets humans i llibertats fonamentals.

[Art. 3]

La discriminació entre els éssers humans per motius de religió o creença consisteix una ofensa a la dignitat humana i una negació dels principis de la Carta de les Nacions Unides, i ha de ser condemnada com a violació dels drets humans i les llibertats fonamentals (...), i com un obstacle per a les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions.

[Art. 4]

1. Tots els estats adoptaran mesures eficaces per prevenir i eliminar tota discriminació per motius de religió o creença en el reconeixement, l’exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en totes les esferes de la vida civil, econòmica, política, social i cultural. 2. Tots els estats faran tots els esforços necessaris per promulgar o derogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminació d’aquest tipus i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerància per motius de religió o creença en aquesta matèria.

[Art. 7]

Els drets i llibertats enunciats en la present Declaració s’han de concedir en la legislació nacional de tal manera que tothom en pugui gaudir a la pràctica.

Estatut d'autonomia (2006)

[Art. 40]: Protecció de les persones i de les famílies

8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

[Art. 42]: Cohesió i benestar socials

7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.

[Art. 52]

Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral.

Recursos

Evolució de la persecució religiosa al món.

Evolució de la persecució religiosa al món.

En què consisteix el dret a la llibertat de culte?

En què consisteix el dret a la llibertat de culte?

¡Mezquita no!

Documental que ofereix elements per a la reflexió a partir del conflicte sorgit a l’entorn de la instal·lació d’un oratori islàmic a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

¡Mezquita no!

Déu, amb accent

Déu, amb accent