Amb la commemoració d’aquest dia es pretén reivindicar la defensa dels drets i la lluita contra la discriminació i l’antigitanisme i les situacions de desigualtat i vulnerabilitat que ha patit i pateix el poble gitano.

Les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona informen dels punts clau del Dia de la Resistència Romaní.

Punts clau del Dia de la Resistència Romaní

Persecució inicial

El règim nazi va perseguir els romanís i els sintes racialment, de manera similar a la població jueva. Les primeres deportacions van començar el 1940, i molts van ser enviats a guetos i camps a la Polònia ocupada.

Zigeunerlager a Auschwitz-Birkenau: el desembre del 1942 els nazis van ordenar la deportació de tots els romanís i sintes restants. Al sector BIIe d’Auschwitz-Birkenau es va establir el zigeunerlager (camp de famílies gitanes), un camp mixt poc freqüent on les famílies romanien juntes.

La revolta: 16 de maig de 1944

Després de rebre avisos d’una execució massiva planificada, més de 6.000 presoners romanís s’hi van resistir.

Armats amb armes improvisades, van fer barricades dins dels quarters.

Aquest acte de desafiament organitzat va aconseguir retardar la seva execució, un esdeveniment extraordinari en la història d’Auschwitz.

El règim nazi, commocionat pel potencial d’una revolta més àmplia, poc després va traslladar 3.000 romanís a altres camps.

La massacre: 2 d’agost de 1944

En aquesta data els 3.000 presoners romanís restants van ser assassinats a les cambres de gas, fet que marca un dels capítols més foscos del genocidi romaní (porrajmos).

Dia de la Resistència Romaní: 16 de maig

Aquest dia es commemora internacionalment com a símbol de:

• El desafiament contra la deshumanització i el genocidi.
• El coratge d’un poble perseguit.
• Una crida a recordar les víctimes romanís de l’Holocaust, el patiment de les quals encara no es reconeix ni s’ensenya àmpliament.