Barcelona Ciutat Digital

L’Ajuntament de Barcelona impulsa una nova Mesura de govern per promoure l’ús saludable de les pantalles en la infància i adolescència. La mesura, consensuada amb tots els agents implicats, parteix de la necessitat de donar resposta als reptes que planteja l’ús dels dispositius digitals i com un compromís ferm amb la salut, el benestar i el desenvolupament integral dels col·lectius d’infants i adolescents de la ciutat, tenint també en compte la responsabilitat i el model que representen les persones adultes en aquest context.

L’objectiu principal és la millora i la garantia del benestar d’infants i de joves en la seva relació amb l’ús de les tecnologies digitals, per reduir els impactes negatius i afavorir el seu benestar. Per aconseguir-ho, la mesura proposa un pla de 51 accions per desenvolupar en els propers quatre anys centrades en tres àmbits d’acció prioritaris: prevenció de l’accés prematur, prevenció de l’ús excessiu i les addiccions i prevenció de l’accés a continguts inadequats i del ciberassetjament. Alhora, s’incorporen mesures de prevenció i es posa l’accent especialment en la capacitació d’infants, adolescents, famílies i professionals, la promoció d’activitats alternatives a l’ús de dispositius digitals, i l’acompanyament i atenció als usos problemàtics. Per tal de portar a terme totes aquestes accions, es preveu un pressupost anual d’1,5 milions d’euros durant els propers quatre anys.

Segons es recull en el text, en els darrers anys hi ha hagut un augment molt significatiu del temps que infants, adolescents i joves passen a internet. Amb dades de l’any 2021, un 47% dels infants de la ciutat d’entre 10 i 11 anys disposaven d’un telèfon mòbil propi amb connexió a internet; d’aquests, el 42% sense cap tipus de limitació del temps d’ús. A més, un 75% assegurava que li resultava difícil deixar d’utilitzar-lo. Pel que fa a joves d’entre 13 i 19 anys, també segons dades del 2021, es mostrava que el temps diari d’ús de pantalles era de 4 hores en noies i 3,3 en nois entre setmana i fora de l’horari lectiu, i de 5,4 i 4,5 hores respectivament els caps de setmana. A més, tres de cada quatre adolescents declarava no tenir cap límit de temps en l’ús del mòbil, set de cada 10 sopen, sempre o gairebé sempre, davant d’una pantalla, i el 76% dels nois i el 85,7% de noies deien utilitzar sempre el mòbil abans d’anar a dormir. Les noies presentaven un major ús problemàtic d’internet (el 45,1% versus el 33,4% dels nois), mentre que en els nois el conflicte tendia a ser amb el joc amb diners (el 5,9% versus l’1,1% de les noies). A més,  una de cada quatre noies declarava haver patit maltractament per internet.

Aquestes dades, juntament amb l’alerta dels efectes nocius que pot provocar l’ús inadequat de la tecnologia, com ara alteracions cognitives, problemes de salut relacionats amb hàbits alimentaris o de salut mental i malestar emocional, o el risc de patir addiccions als dispositius mòbils, han estat determinants per impulsar el procés participatiu que ha tingut com a resultat aquesta Mesura de govern.

En aquest procés ha tingut un paper fonamental la Taula de Salut Mental de Barcelona, que va constituir el grup promotor pel Benestar Digital format per membres de la pròpia Taula i persones expertes implicades en l’abordatge de les conseqüències de l’ús inadequat dels dispositius digitals en infants i joves, així com el moviment de famílies. Un total de 57 persones, tant de l’àmbit municipal com d’altres administracions i entitats, han participat en les sessions de treball per dissenyar el pla d’acció. A més, en el passat plenari de febrer, l’Ajuntament va declarar les xarxes socials com un problema de salut pública.

Per aquest motiu, la mesura recull especialment l’atenció a la primera infància, i incorpora accions per a la prevenció de l’accés prematur. A més, hi destaca la tasca col·laborativa en el disseny i la implementació d’intervencions, i el treball per combatre les desigualtats, per assegurar que arribi a tots els barris de la ciutat, amb una atenció especial als col·lectius que poden estar més exposats a vulnerabilitats socials.

El pla d’accions de la mesura de benestar digital s’organitza en tres línies d’intervenció. La primera d’elles té com a objectiu promoure l’ús crític i saludable de les tecnologies digitals en infants i adolescents i potenciar recursos, accions i programes educatius per a famílies i personal educador. En aquest punt destaca la creació d’un nou programa per formar referents d’educació digital en els espais comunitaris i educatius, els quals actuaran com a persones mediadores digitals per a infants, joves, famílies i professionals. En aquesta línia d’intervenció també destaquen accions com tallers preventius o sobre seguretat digital, per exemple el projecte “Pantalles segures” que imparteix la GUB al cicle superior d’educació primària i el cicle inicial d’ESO per prevenir sobre els riscos presents en les xarxes socials. També s’inclou un reforç en l’oferta de formació al professorat relacionada amb l’ús de pantalles, entre d’altres.  Així mateix, des de l’ASPB s’estan revisant diferents programes de promoció de la salut per incloure-hi accions i mesures adreçades al benestar digital d’infants, adolescents i joves.

La segona línia treballa per fomentar activitats d’oci alternatives que promoguin la interacció entre iguals, l’activitat física i el coneixement de l’entorn. Un dels principals objectius és reforçar programes d’oci saludable, sobretot en zones d’elevada vulnerabilitat, com seria la promoció del programa d’extraescolars “Tardes educatives”, les sessions de lectura “Nascuts per llegir” o diverses intervencions del programa Barcelona Salut als Barris de l’ASPB, que ofereixen alternatives de lleure saludable adreçades a joves i adolescents.

Pel que fa a l’última línia d’intervenció, la mesura vol aconseguir posicionar l’ús problemàtic de pantalles com un repte de salut pública i abordar-lo des dels diferents tipus de serveis existents, espais de treball en xarxa i administracions reguladores. En aquest sentit, les accions contemplen una campanya de sensibilització ciutadana, incorporar la prevenció i detecció de problemàtiques relacionades amb l’ús de pantalles a les revisions pediàtriques, promoure espais o moments lliures de mòbils en equipaments públics, i mantenir i impulsar el Servei d’Orientació sobre Drogues com un servei d’assessorament, atenció i orientació per a famílies, adolescents i joves fins a 21 anys que facin un ús excessiu o inapropiat de les tecnologies. Així mateix,  a fi d’abordar un dels usos problemàtics de les pantalles com és l’accés al joc en línia, l’ASPB ha dissenyat un programa, “Cara i creu”, que a més d’una línia de treball per als instituts, a 4t d’ESO, incorpora també una guia per a famílies i una formació per a persones que treballen en equipaments juvenils.